Dnipro

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Dnipro
Hromada
Dnipro - Bandera Dnipro - Stema
Dnipro - Sœmeanza
Dnipro - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Дніпро, Днепр, Dniepr, Днипро e Дніпро
Stat Ucraina
Oblast Oblast de Dnipropetrovs'k
Rajon Distret de Dnipro
Lengue ofiçai Lengua ucraina
Nassida 1776
Politega
Sindeg Boris Filatov
(2015)
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 48°28′03″N 35°02′24″E / 48.4675°N 35.04°E48.4675; 35.04
Voltituden 155 m s.l.m
Superfix 405 km²
Abitants 968 502 ab.
(1º genar 2022)
Densitaa 2391.36 ab./km²
Confin Distret de Dnipro
Fus orari UTC+02:00 e UTC+03:00
Varie
Prefiss 0562
Codex postal 49000
Localizazion
Dnipro - Localizazion
Dnipro - Localizazion
Sit istituzional

Dnipro (ucrain: Дніпро; russo: Днепр ), fina al 2016 Dnipropetrovs'k (ucrain:Дніпропетровськ; russo: Днепропетровск ) a l’è la terza cità pussee abitada de l'Ucraina, cap-loeugh de l'Oblast de Dnipropetrovs'k e important port fluvial del paes.

Geografia fisica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Territori[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cità l’è sistemada in sui rive del fium Dnepr in la part oriental del paes a sud de la capital Kiev.

Clima[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second la classificazzion di clima del Köppen, el clima de Dnipro el parten al grup ciamad Csa[1]: clima temperad di latitudin de mez con la stasgion estiva succia e calda e on inverna fresch e piovos. Dnipro el gh’ha on clima mediterrani continental[2][3]; i temperadure a inn fresche, cont ona media annual de 10,6 °C, inveci i inverni a inn fregg (0 °C - 4 °C); el sgel a l’è sossenn frequent (74 dì de sgel a l’ann in media). La nev la ven sgiò a Dnipro in media 41 dì a l’ann, ma di gran nevicade a inn rare. L'estad al’è arida e calda, sgeneralment scotenta e despess l’è minga rar che a bofi el sciroch che, anca se de rar, el fa impenà i temperadure massime de là di 38 °C (record storich di 40,9 °C) ma con di tass de umidità che poden andà anca sota el 15%[4].

Modell:ClimaAnnuale

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I prim insediament in de la zona a inn de 150.000 ann indree; a gh’inn stad di scoperte de quii temp là in su l’isola Monastyrs'kyj. La popolazzion de la zona l’è cressuda de poeu de la darera glaciazzion e in tra el 3500 e ‘l 2700 inanz del Crist a ghe s’inn stabilide i prim popolazzion de coltivador. In del prim secol a inn rivade in de la zona i prime tribù slave. I rocce de l'isola Monastyrs'kyj ilustren e confermen el prim viagg di tribù adree al fium Dnepr vers el mar Negher. Sora quest'isola chì in del nono secol l’è stad tirad in pee on monaster d’on monegh bizantin (el nom d’incoeu de l'isola el significa del monaster), el monaster l’ha resistid fina al 1240 e in seguit l’è stad distrut di tatar. El fium Dnepr per on longh temp l'è stad on confin in fra la popolazzion, in sui sò rive a gh’inn stade di batalie freguente in tra i nomadi asiatich e slav. ‘Sta situazzion chì l’è andada adree fina al secol quell di quindes quand che l’è vegnuda a voltra on'altra forza, i cosach che vegniven del la zona de Zaporižžja ("de là di rapide"), ona provincia a sud de Prydniprovye.

La storia de la zità de Dnipro la gh’ha havud l’inviada de poeu de l’espansion de l'Impero Russo in di territori de l’Ucraina d’incoeu de poeu del tratad de Küçük Kaynarca del 1774. On prim insediament de nom Ekaterinoslav, ("la gloria de la Caterina") a onor e gloria de la Caterina II, l’è stad tirad in pee in del 1777 arent a la confluenza in del Dnepr del fium Samara per volontà del governator de Azov Vasilij Cherthov su comandà del Prenzip Grigorij Aleksandrovič Potëmkin, governator de la Noeuva Russia. ‘Sto paes chì, ciamad incoeu Novomoskovs'k, però l’ha minga riessid a swvilupàss per via de la soa posizzion esposta ai inondazzion primaveril. On at ofizzial de la Caterina II del 20 de sgener del 1784 l’ha sanzionad la nascita de la noeuva Ekaterinoslav, sistemada in su la sponda destra del Dnepr, apress a l'antigh insediament cosach di Polovytsia. El 20 de masg del 1787 el noeuv insediament l’è stad proclamad cap-loeugh del viceream che ‘l gh’ha l’istess nom. Poeu per volontà del Potëmkin a inn stad ciamad di famos architet russi per podé dotà Ekaterinoslav de infrastruture e costruzzion. La mort del Prenzip e de la Caterina II, insema al s’ciopà d’ona noeuv conflit coi Otomani e la scarsità de manodopera i hann fad però andà a fond el futur ambizzios de la cità.

In del 1794 i hann dervid a Ekaterinoslav la prima manifatura de tessidura. Del 1797 al 1802 la cità l’è stada ribatezada Novorossyisk per volontà del zar Paolo I e proclamada capital del governatorad de la Noeuva Russia. Del 1820 al 1925 l’è stad cap-loeugh de la Gubernija di Ekaterinoslav. Per tuta la prima metà del secol quell di desnoeuv la cità l’è restada on center agro-industrial de grandezza modesta. La scoperta de di gran vene de carbon a Juzovka, de ferr a Kryvyj Rih e de manganes a Nikopol' l’ha ruzad a costruì ona ferrovia per conligà i sit minerari. Ekaterinoslav l’è diventad el pont de passagg sora ‘l Dnepr de la noeuva trata ferroviaria, averta al transit in del 1884, e de conseguenza la soa importanza strategica l’è cressuda in manera enorme. De center piscinin de provincia la zità l’è diventada in poch decenni un grand center industrial e comercial con di noeuv quarter operari nassud a la periferia de la zità. In del 1897 l’è stada inaugurada la rete tranviaria eletrica urbana.

In del cors de la rivoluzzion del 1905 che l'è vegnuda de poeu de la guerra perduda contra el Giapon anca a Ekaterinoslav a gh’inn stad di conflit fort che i hann provocad di desene de vitim. Del 21 al 23 de otober de l’istess ann la zità l’è stada teater d’un pogrom violentissim indove che 66 ebrei a inn mort[5]. In del 1917, de poeu del sciopà de la rivoluzzion di fevrer, i Bolscevichi i hann cercad per nagot de ciapà la zità. Con la ratifica del tratad de Brest-Litovsk del 1918 Ekaterinoslav l’è stada assegnada al territori de la Republica Popolar Ucraina apena nassuda. El 5 de april de l’istess ann la zità l’è stada ocupada di trupe di Imperi centrai in jut a l'etman Pavlo Skoropads'kyj. Adree a tut el cors de la guerra d'indipendenza ucraina Ekaterinoslav l’è stada conquistada pussee volte di vari fazzion che a eren 'dree a scombates, compagn di trupe anarchiche del Nestor Machno o de l'armada di Volontari del general Denikin. In questa situazzion chì volubil e convulsa comè a gh’inn stad di noeuv violent atach e sachegg, compid tant de l'Armada Rossa ‘me de quella Bianca olter che de bande locai, contra la comunità ebraica local che la gh’ha havud de pianger di centene de mort[5]. Nel 1919 i Bolscevichi i hann ciapad a la definitiva el controll de la zità. In del 1926 l’ha ciapad el nom de Dnepropetrovsk, da la combinazzion del fium Dnepr (Dnipro in ucrain) cont el cognomm del cap sovietich Grigorij Petrovskij.[6] L’è stada ocupada di trupe naziste el 17 de agost in del cors de l'operazzione Barbarossa. Nonostant che on frach di 80.000 ebrei ressident de Dnepropetrovsk i havessen riessid a lassà la zità inanz del rivà di nazista, inveci tanti alter a inn restad dominad di ocupant. A la fin del setember del 1941 on prim grup de 179 ebrei l’è stad massacrad de l'Einsatzkommando 5 de l'Einsatzgruppe C[5]. In tra el 13 e ‘l 14 de otober del 1941 11.000 ebrei a inn stad sassinad lì adree a la zità. [5][7]. A la fin de l'ann a gh’è stad di alter massacher, tant che in del 1942 a se cuntaven domà 700 ebrei, in seguit mazzad[5]. L’è stada liberada dell'Armada Rossa el 25 de otober del 1943.

El 19 de masg del 2016 el parlament ucrain l’ha decidud de cambiàgh el nom a la zità in Dnipro, come part del process de descomunistizazzion.[6]

Monument e loeugh d'interess[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cultura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Istruzzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Musei[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Museo de Storia "Dmytro Javornyc'kyj"
  • Museo d'Arte
  • Museo de la Tecnologia
  • Museo de la Pitura Ucraina
  • Museo Ebraich
  • Museo de la Moneda
  • Museo de la Guerra

Università[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Università Nazzional Oles' Hončar, tirada in pee in del 1918, è spartida in vint facoltà.
  • Politecnegh de Dnipro
  • Università Statal de Medesina
  • Academia de Metallurgia de l'Ucraina

Carateristeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dnipropetrovs'k in temp sovietich a l’era vun di center-ciav de la produzzion de armi nuclear e del svilup del programa spazzial de l'Union Sovietica. Per questa reson chì a l’è stad impossibil de andà in la zità per on mucc de temp, de fat fina ai ann novanta l'acess a l’era permetud domà con un permess adat del governa.

Onorificenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ordin del Lenin - nastrin per uniform ordinaria Ordin del Lenin
— 20 de masg del 1976[8]

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è sed d’on'azienda che la se ocupa de produzzion (e progetazzion) mecanica e spazzial (Южмаш, Južmaš).

Infrastrutture e trasporti[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Metropolitana de Dnipro, Red tranviaria de Dnipro e Aeroport internazzional de Dnipropetrovsk.

Mobilità Metropolitana[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del 1995 la zità l’è servida d’ona metropolitana cont ona linea de 7,1 km.

Aeroport[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Aeroport internazzional de Dnipropetrovsk]] (IATA: DNK) l’è sistemad a 15 km a sud-est del center di Dnipro e la conliga l'Ucraina central con quaivuna di zità principai de l'Europa central e oriental.

Tram e ferrovia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La soa stazzion del treno a l'è vuna di grop pussee important per el straport in Ucraina, e gh'è anca ona red di tram.

Aministrazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Folber[Modifega | modifica 'l sorgent]

La squadra principal de la zità l’era el Dnipro, che in del 2014-2015 l’ha disputad la final de la UEFA Europa League 2014-2015 e l’ha perdud contra el Siviglia col pontesg de 2-3. A la fin si sò atività, per via del deficit economich sucess in tra el 2016 e el 2019, El “Folber Dnipro-1”, nassud domà in el 2017, ma partecipant a la Prem"jer-liha sgiàmò in del 2019-2020, el subentra come squadra principal de la zità

In del 2008 l’ha dervid la noeuva Dnipro Arena, on stadi modern cont ona tegnuda de pussee de 31,000 spetador che l’è andada a rimpiazzà el vegg impiant Meteor.

Balla-canester[Modifega | modifica 'l sorgent]

La squadra principal de la zità l’è ‘l BK Dnipro. L’ha partecipad a la Super-Liha e l’ha vinciud la stasgion 2015-2016. Il BK Dnipro l’ha vinciud la Coppa d'Ucraina in del 2011.

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Peel, M. C., Finlayson B. L. e McMahon, T. A., Updated world map of the Köppen–Geiger climate classification (PDF), in Hydrol. Earth Syst. Sci., vol. 11, 2007, pp. 1633-1644, DOI:10.5194/hess-11-1633-2007, ISSN 1027-5606.
  2. Levinson, D. H. e Lawrimore, J. H., STATE OF THE CLIMATE (PDF), in Bulletin of the American Meteorological Society, vol. 89, 2008, p. 181.
  3. Buksha I. F., Study of climate change impact on forest ecosystems (PDF), 2010.
  4. Climate change in Ukraine: Review of publications and researches. Supreme Council (“Verhovna Rada”) considers new law “On climate changes in Ukraine”.. URL consultad in data 21 gennaio 2009(arqiviad de l'url orijenal in data 25 aprile 2016)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Yad Vashem-Dnepropetrovsk
  6. 6,0 6,1 (EN) Dnipropetrovsk renamed Dnipro. UNIAN, 19 maggio 2016. URL consultad in data 18 luglio 2017.
  7. Yivo Encyclopedia-Dnipropetrovsk
  8. M. L. Dudarenko, Освобождение городов: Справочник по освобождению городов в период Великой Отечественной войны 1941—1945, Mosca, Воениздат, 1985.

Vos correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]


Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]