Delichon urbicum

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El dissegn d'on dard.
Delichon urbicum

El dard (Delichon urbicum, Linnaeus, 1758) l'è on usell migrador de la fameja di ronden (Hirundinidae).

Olter nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

El dard a l'è cognossuu anca con vari nomm, segond de la zona de la Lombardia. In particolar:

  • A Bressa l'è ciamaa anca darderin [darda'ri], cadenella [kadi'nɛlɑ], rondin [ron'di], voliv [vo'lif], rondenina [rundi'ninɑ]

Come l'è[Modifega | modifica 'l sorgent]

El dard l'è on usellin de circa 13-15 cm de longhezza, e 'l sò pes el va di 15 ai 20 gr. El coo, la schena, i al e la cova g'hann on color negher-bloeu scur. La part de sotta e intorna ai sciamp inscambi la g'ha on color bianch farinent. La cova l'è meno bivorca de quella di ronden, e 'l sò corp l'è on poo pussee longh. I sciamp hinn curt, e i pee g'hann scià di piumett bianch.
El mangia i insett che 'l branca in del sgolà. El sgola pussee in olt di ronden.
I dard i fann el sò nid sotta i tecc, i grondann, ma anca sotta i pont de ciment, i arch di port e costruzzion compagn. Fann trii o cinch oeuv per voeulta, che g'hann on color bianch lusent. Dopo 12 o 15 dì, nassen i poresitt. I genitor ghe dann de mangià ancamò per circa on mes (25-26 dì).

Indove 'l viv[Modifega | modifica 'l sorgent]

El viv e 'l razza in Europa, ma anca in de l'Africa del Nord e in Asia. I dard che vegnen de l'Europa sgolen via d'inverna in Africa, e riven fin giò in Sudafrica; sedenò i vann anca in del sud-est de l'Asia o in Arabia, in su la riva del Mar Ross.