Dì de la Merla

De Wikipedia
(Rimandad de Dì de la merla)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona merla in de la nev.

Con l'espression "dì de la Merla" vegnen ciamaa i dì 29, 30 e 31 de genar, opura i ultem duu de genar e el primm de febrar. Segond i tradizion popolar spantegaa in tutta l'Italia i sarissen i trii dì pussee fregg de l'ann.

La storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In quasi tutta la Pianura Padanna se cunta sù de secoj (en parla anca el Dante in del sò Purgatori) la storia di dì de la Merla. I modifegh a 'sta storia inn tanti e ogni paes en cunta vunna diversa. La pussee cognossuda l'è quella che la cunta che el nomm de quej dì lì el vegnariss de ona storia che la dis che per difêndes del grand fregg, ona merla e i sœu poresitt — che al temp i gh'even i piumm bianch — a s'hinn sconduu e logaa dent on camin, de dove hinn tornaa fœura el primm de febrar, tucc negher a causa de la carisna. De quell dì i merli hinn tucc negher.

Segond ona spiegazion pussee lavorada de la storia, ona merla, con di piumm bianch meravejos, la tribulava semper a genar, on mes fregg e ombrios che el se divertiva a spettà che la merla la vegniss fœura del nin in cerca de mangià, per portà in sù la Terra el fregg e el gel. Stufida di prepotenz continov, la merla on ann l'ha decis de fà scorta de magnà assee per on mes dopp, e la s'è sarada in de la sò tana, a tecc, per tutt el mes de genar; quell lì alora, al temp, el gh'eva domà 28 dì. L'ultem dì del mes la merla, che l'eva pensaa de avè inganaa el cativ genar, l'è vegnuda fœura de la tanna e la s'è missa a cantà per toeùll in gir. Genar se l'è ciappada inscì tant che l'ha domandaa trii dì imprest a febrar; avuu i dì, el s'è scadenaa con boffer de nev, gel e piœuva. La merla la s'è sconduda a la svelta in d'on camin e lilinscì l'è restada a tecc per trii dì. Quand la merla l'è 'gnuda fœura, l'era salva, ma i sò bej piumm eren deventaa tutt negher per via del fumm, e inscì l'è restada per semper cont i piumm de 'sto color.

Ona version de questa tradizion l'è stada registrada del Glauco Sanga in on sœu studi sora el dialett de Cigol publicaa in sù l'Atlante Demologico Lombardo:

«I merli ona vœulta gh'aveven i penn bianch, ma quell inverna lì l'era staa on bell inverna e lee, la merla, la gh'ha ditt: "Sgenee de la mala grappa per tò despett gh'hoo i osellitt in de la gnatta". A lù, el sgenee, gh'è vegnuu adoss on poo de raiva, e el gh'ha ditt: "spetta, merla, che te la faroo mì adess a tì, e se te seet bianca mì te faroo vegnì negra". E pœu dopp el gh'ha ditt: "Duu ghe j'hoo e vun in prestet el tovaroo e se te seet bianca, mì te faroo vegnì negra". E allora l'ha faa vegnì fœù on fregg che en s'era mai vist vun compagn.
Lee, la merla, la saveva pù cossa fà cont i sœu osellitt in de la gnatta, e inscì l’è andada a reparàss in la cappa del camin; dree al camin ghe va sù el fumm e lor, i osellitt, hinn deventaa tucc negher. Quand che hinn vegnuu fœù de là, la merla la gh'aveva pù i penn bianch, ma la ghe j'aveva negher. Allora sgenee, tutt satisfaa, el gh'ha ditt: "Toh, merla, che te l'hoo faja mì 'sta vœulta: se te see stada bianca, mì t'hoo faa vegnì negra e inscì te lasset de seguttà a tiràmm in gir!»

Tradizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In tra i provincc de Lod, Cremona, Bressa e Piasenza gh'è di usanz comunn relativ a 'sti trii dì. On rosc de cantor, mas'c e femen, se trœuven a l'averta per cantà di canzon popolar indè che se parla de usej (Bell usellin del bosch, Quell usellin che canta, La colombinna bianca...) per trè sir de fila. La terza sira el ritt el finiss cont el pizzà on falò — tant 'me che el succed a la Giubiana, de area milanesa. Per el folklorista Carlo Agarotti quej ritt chì sarissen conligaa a di cerimoni per promœùv la fertilitaa de la natura.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]