Crimen informategh

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El crimen informategh a l'è el fenomen criminal che 'l pertocca vun o pussee sistema informategh in di sò azion. A hinn tipicament sociaa a la pirateria informatega, a l'hacking, ai robalizzi bancari, ai estorsion sessuaj, a la pedopornografia e a l'adescament di fiolitt finna rivà ai attacch ai sistema informategh de on Stat, l'inscì ciamada guerra informatega.

Classificazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Truff economegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

I truff economegh revarden sia i utent singoi sia i istitut bancari. Per l'utent singol, per esempi, gh'è el phishing, per provà a robà i sò informazion de la banca o di malware faa appòsta per robà i credenziaj, per i istitut gh'è staa di attacch dirett ai sed di banch cont di malware o di tecnegh de ingegneria sociala per permett de autorizzà de dent di transizion fraudolent: L'esempi pussee important a l'è del 2015, quand che di criminaj han robaa de 'na banca del Bangladesh 81 milion de dollar e hinn staa fermaa domà de 'n error de battitura.

A gh'è anca di esempi de truff classich spantegaa per via informatega, 'me i classich schema piramidaj, o di truff amoros.

Terrorism[Modifega | modifica 'l sorgent]

El terrorism informategh a l'è quell terrorism che 'l dopera i mezz informategh per provocà terror in la popolazion, tipicament cont di attacch a di infrastruttur fondamentaj de che l'attacch el pò anca portà a la mort di personn.

Estorsion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I estorsion informategh revarden soratutt:

  • La crittazion di dacc che hinn decrittaa domà se l'è pagada ona somma, ossia i ransomware
  • La registrazion di immagin sessualment esplicitt e 'l ricatt de diffusion de la se paga no 'na somma
  • La menasca de 'n attacch informategh se l'è pagada no 'na somma

Guerra[Modifega | modifica 'l sorgent]

La guerra informatega a l'è, similment al terrorism, l'attacch faa a dì infrastruttur cont di mezz informategh.

Computer 'me obietiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del computer 'me obietiv el sistema informategh a l'è obietiv de 'n azion criminala, sia attivament, cont l'installazion di malware, che passivament, cont on attacch al sistema.

Computer 'me istrument[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del sistema del computer 'me istrument el computer a l'è doperaa 'me mezz per compì di riatt pussee che 'me obietiv di riatt. Per esempi i truff faa via Internet o el spam a hinn in la categoria del computer 'me istrument.

Molestij[Modifega | modifica 'l sorgent]

I molestij online includen el ciberbullism e 'l revenge porn che han menaa anca a di suicidi.

Droeuga[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di mercaa Darknet a l'è venduda anca de la droeuga e despess i trafficant doperen di sistema crittaa per comunicà cont i sò dipendent. On esempi famos a l'è staa Silk Road, che 'l permetteva el vend de droeuga in del sò sitt in sul Dark web.

Azion de prevenzion e protezion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Awareness[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'awareness a l'è el desvilupp de la consapevolezza in su la sicurezza e 'l crimen informategh de part de tucc i utent cont di politegh pensaa apposta per fàll e volzà la sicurezza informatega e sbassà i possibilità del crimen informategh de agì.

Legg[Modifega | modifica 'l sorgent]

La legg la pò mett di criteri de seguì per volzà la sicurezza informatega e di sanzion specifich per i riatt informatich, de solit i dò mesur a hinn tolt insemma, in manera de fà pussee gramm l'attaccà di servizzi informatich e castigà quej che 'l fann.

Tecnega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Intelligence[Modifega | modifica 'l sorgent]


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]