Costituzzion de la Republega Sociala Italiana

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Costituzzion de la Republega Sociala Italiana a l'è stad un sbozz de costituzzion, mai entrad in vigor, per la Republega Sociala Italiana, Stat fantocc de la Germania nazista in pè in l'Altitalia del 1943 al 1945, scrivud per la pupart del minister de l'educazzion nazzional Carlo Alberto Biggini.

El Manifest de Verona a l'è stad, a bon cunt, el veri document fondativ de la Republega, e 'l ciamava 'na costituenta, però el Consili di Minister del Stat l'haveva decidud de ciamàlla dopo de la guerra, ma vist che l'Ass l'ha perdud la guerra e dopo de la resa de Caserta a l'era ciar che la ghe saria stada pu 'na RSI, a l'è andada minga in port.

A bon cunt, ghe andava assee dree ai principi dad del Manifest de Verona, 'me el corporativism, la socializazzion de l'economia e 'l socialism nazzional, e la stabiliva 'na sovranità partida in tra el popol e 'l Duce, elesgiud cont un sistema de democrazzia organega, ogni set agn, e che se podeva elesger anca 'n oltra voeulta, che 'l nomenava el governo e 'l sanzionava i lesg, in pratega, 'na republega semi-presidenzial.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]