Comunism de guerra

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Lenin, principal ideator del comunism de guerra

El comunism de guerra a l'è stada la dottrina economica e sociala de la Russia sovietega in tra 'l 1918 e 'l 1921, durant la guerra civil russa.

El sistema l'ha permittuu al Stat russ, devastaa de la guerra mondiala, de soraviv e de vinc la guerra civil grazia a la trasformazion de l'Armada Rossa in d'ona forza professional. In del 1921 el Lenin l'ha parpognuu el sistema de la Noeuva Politega Economica che la superava l'impiant economich del comunism de guerra.

Misur[Modifega | modifica 'l sorgent]

Econòmich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per garantì el soraviv di gent de la città a la famina i paisan eren obligaa a dà tutt quell che ghe vanzava al governo e tucc i aziend e i banch a hinn staa nazionalizaa.

Ògni compravendita privada a l'éra proibida e hinn staa mittuu i tesser del mangià, roba che l'ha favorii el mercaa negher.

Sociai[Modifega | modifica 'l sorgent]

El comunism de guerra el negava i rivendicazion prerivoluzionari cont la militarizzazion del lavorà e la sospension del diritt de sciopero.

A l'éra reintrodotta la pena de mort per i riatt de contrarevoluzion, la censura e l'è staa daa on gran poder a la polizia politica Čeka. Eren anca punibil penalment quej che "lavoraven no", categoria che la includeva anca quej che doperava brasciant in su la soa terra.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]