I class de stabilità del Pasquill hinn ‘na manera de classificà la stabilità atmosferega.
I class de stabilità del Pasquill hinn ùtil in del valutà la possibilità di inquinant de spàndess ind l’atmosfera e restà nò cocentràa in del sit indoe a hinn stàa mandàa foeura perché la diffusion di inquinant a l’è determinada de di vòrtes turborent costós de vèss misurà, che però hinn correlàa con la stabilità atmosferega. La stabilità atmosferega la sarìss de misurà con i radio-sondagg. De sti chì però gh’è n’è nò asséen spantegàa in sul territòri, inscì a se doperen di criteri emipirich segond i quàj la stabilità atmosfsrega la ven classificada. [1]
Class de stabilità atmosferega del Pasquill
| Class de stabilità |
Definizion |
|
Class de stabilità |
Definizion |
|
| A |
estremmament instàbil |
|
D |
nèutra |
|
| B |
moderatament instàbil |
|
E |
leggerment stàbil |
|
| C |
leggerment instàbil |
|
F |
moderatament stàbil |
|
|
|
|
G |
assosènn stàbil |
Criteri empirich: condizion meteorològich di quaj ne vegnen foeura i class de stabilitàa atmosferega del Pasquill
| Velocità del vent in superfice |
Intensità de la radiazion solar |
Quattadura de nìvol de nòtt |
|
| m/s |
mi/h |
Fòrta |
Moderada |
Leggera |
> 50% |
< 50% |
|
| < 2 |
< 5 |
A |
A – B |
B |
E |
F |
|
| 2 – 3 |
5 – 7 |
A – B |
B |
C |
E |
F |
|
| 3 – 5 |
7 – 11 |
B |
B – C |
C |
D |
E |
|
| 5 – 6 |
11 – 13 |
C |
C – D |
D |
D |
D |
|
| > 6 |
> 13 |
C |
D |
D |
D |
D |
|
| Nota: la class D la ghe ven aplica a di ciel molto quattàa de nivol, per qualunque velocità del vent, de dì o de nòtt |
|
[2]
Relazion tra i class de stabilità e 'l gradient tèrmich vertical
| Class | Spiegazion | [[Gradient tèrmich vertical [°C/100m] |
| A | Estrèmmament instabil | <-1,9 |
| B | Moderatament instabil | -1,9- -1,7 |
| C | Leggerment instabil | -1,7 - -1,5 |
| D | Nèutra | -1,5 - +0,5 |
| E | Leggerment stabil | +0,5 - +1,5 |
| F | Moderatament stabil | >1,5 |
| G | Assosènn stabil | vent calmo e >1,5 |
[1]