Cicch Simonetta

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
El Simonetta

El Cicch Simonetta (Franzesch Simonetta, Caccuri, 1410 - Pavia, 30 de ottober 1480) a l'è staa 'n diplomatich, politegh e crittograf italian.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuu in Calabria, el gh'ha 'n ottima educazion: el studia di prevet e 'l impara 'n poo de lengov e 'l se laurea a Napoli in utroque iure. A l'è notaa per la sova abilità a l'è ciamaa in del 1435 'me consiliee a la cort d'Angiò ma in del 1444, consiliaa del sò barba, el se mett al servizzi del Franzesch Sforza, a l'epoca ancamò liber condottiee. El resta, a bon cunt, ligaa anca a Napoli, degià che in del 1448 a l'è nomenaa a la Camera Summaria.

Al servizzi di Sforza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Calch al Dòmm de Còmm

Deventaa consiliee del Franzesch Sforza, a l'è nomenaa insemma al Lissander Sforza, in del 1449, ligaa a Venezia. A l'è nomenaa anca canzelee del Ducaa e ghe dann el feud de Sartirana, che 'l fortifega. In del 1452 el se marida cont la Lisabetta Vesconta, fioeula del Gaspar, Secretari personal del Duca e in del 1456 a l'è nomenaa zittadin onorari de Noara, de Lod - de che l'è staa governator militar - e de Parma. In del 1465 el scriv i Constitutiones et Ordines per miôrà la gestion de la canzelleria.

A la mort del Franzesch el deventa secretari del noeuv Duca Galeazz Maria Sforza: in 'sto roeul l'avvia la costruzion de dò cappell a la Gesa del Carmen e 'l ciama a Milan el Josquin des Prés, el Antonello da Messina e 'l primm liber stampaa in grecch in l'area italega.

In del 1474 a l'è nomenaa tutor di fioeui del Duca e vun di sò fioeu, che l'éra deventaa pret, a l'è nomenaa canonegh del Dòmm de Milan. A l'è onoraa cont on blason e anca i sò fredej, fedej servitor de Milan, a hinn onoraa.

In del 1476, dopo che han sassinaa el Duca, a l'è nomenaa minister de la Duchessa Bona de Savoja, per tutelà el Gian Galeazz Sforza, de domà 8 agn: In 'sto roeul de reggenza de facto el governa el Ducaa cont el lassà a la Duchessa, reggenta effettiva, domà 'n quaj poder.

In 'sto roeul a l'è malvist di milanes, che pensaven de dovè fedeltà domà al Duca, e voreven mìnga vess governaa de vun minga milanes. Tra l'alter l'ha anca guadagnaa di danee in quell period per el sò incarich, ròba che l'è piasuda no ai sgent.

La disgrazia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Bona, vista la sova emarginazion e 'l malcontent, el decid de slontanà i Simonetta de cort per svesinà el cognaa Lodovigh el Moro. A l'è stada la rovina del Simonetta, che l'ha profetizzaa a la Bona che gh'avarien tajaa el coo a lu ma che lee, a la fin, l'avaria perduu el Stat.

Entraa el Moro a Milan, cont la volontà de liberà la Duchessa e la città de la tirannia, el Simonetta a l'è menaa via.

Processaa a Pavia per 22 capp de imputazion, a l'è defenduu del dottor de legg Ambroeus Opizzon: mittuu denanz a dò alternativ - pagà 500'000 fiorin o vess decapitaa - el paga minga e l'è donca mazzaa el 30 de ottober del 1480 al Castell de Pavia. Tucc i sò terr a hinn confiscaa e daa soratutt al Stat - anca se Fagnan a l'è daa inveci a l'Ambroeus de Rosaa - e 'l Moro el ciappa la reggenza, per rivà poeu a cascià via el Duca e la mader del governo del Stat.

Attività de crittografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I regoll

El Simonetta a l'era attiv anca in la crittanalisi: l'ha publegaa in del 1474 on elench de 13 pont in su di maner de decifrà di test senza avègh la ciav. In tra 'sti consili quell de guardà i letter finai di paroll per capì se fussen in volgar o in latin: se fussen staa cinch sarien staa in toscan, menter se fussen staa pussee sarìa staa in latin. De 'sti letter el saria staa dònca fazil, cont el guardà a dì letter assee doperaa, provà a trovà la pupart di letter per capì el test. El riporta, tra l'alter, di informazion interessant in su la lengua lombarda de l'epoca, vist che l'ha dii che a l'epoca tucc i idioma italian, scritt, gh'even i vocai a la fin e che la lettera "q" a l'era, sia in lombard che in latin, seguida de la "u".

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Buonafalce, A. Cicco Simonetta's Cipher-Breaking Rules, in Cryptologia XXXII: 1. p. 62-70, 2008.
  • Colussi, P. Cicco Simonetta, Capro Espiatorio di Ludovico il Moro. Storia di Milano Vol. VII, Milano, 1957.
  • Natale, A. R. Ed. I Diari di Cicco Simonetta (1473–76 e 1478), Milano, 1962.
  • Perret, P.-M. Les règles de Cicco Simonetta pour le déchiffrement des écritures secrète, in Bibliothèque de l'École des chartes (1890) p.516-525.
  • Pesic, P. François Viète. Father of Modern Cryptanalysis—Two New Manuscripts, inCryptologia XXI: 1. 1-29. 1997.
  • Sacco, L., Un Primato Italiano. La Crittografia nei Secoli XV e XVI, in Bollettino dell'Istituto Storico e di Cultura dell'Arma del Genio, Roma, December 1947.
  • Smith, Rev. J., Ed. The Life, Journals and Correspondence of Samuel Pepys, 1841.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]