Chímica
La chímica a l'è la scénza ca la stüdia la cumpusizziun e i reazziun de la matéria.
A vardà chèla definizziun chí, al paar ca g'è minga un cunfín bèll ciaar tra la chímica e la física; de sòlit sa cunsíderenn cumè chímich i fenòmen ca riguàrdenn i cambiameent de ligàmm chímich tra i difereent cumpuneent de la matéria.
A scaar püssee piscinítt de quii de l'àtum sa va deent in del dumíni de la física (física nücleaar, física dii partisèj).
In tütt i mòdi, sa pö dí ca la física la tègn deent la chímica.
Stòria
[Modifega | modifica 'l sorgent]La stòria de la chímica la cumença in de la preistòria, quaant a l è staa descuveert ul fööch, 40.000 ann fà: e l'è pròpi duperaant ul fööch ch'al s'è pudüü cumincià, cunt ul princípi dii teemp antích, a laurà i metàj, ca gh'érenn de vèss tiraa föra da i mineràj natüràj. De menemàn ch'al sa nava inaanz, a vegnéven descuveert ul véder e i primm leech metàlich, cumè l utún.
Invèr ul sécul IX primm de Criist la nasséva, in de la cità de Lissàndria d'Egítt, l'aart cunsiderada la màma de la chímica: l'alchímia. I alchimiist érenn dree, al paar, dumè a cercà la manéra de vultà i metàj nurmaal in òor (cunsideraa ul metàll perfètt); ubietiif secundàri a érenn truà la préa filusufaal, fabricà la panacea üniversaal (una spéci de medesína per guarí tütt i maladii) e creà la vída.
Anca sa i alchimiist i gh'éren di ubietiif impussíbil, e ga curéven adree cunt dii métud ca gh'éren pròpi nigútt de scentífich, in dii sécul ann metüü insèma un patrimòni de cunusceenz fisc gròss (suratütt elemeent, cumpòost chímich e maneer de fabricàii).
In del Renassimeent, Paracèls, cunt i sò ricerch de medesína, l'è cunsideraa ul pà de la chímica mudèrna; da chèl mumeent lí i stüdiuus de chímica ann descuveert un muntun de cumpòost chímich difereent e perfezziunaa sémper püssee i tècnich per utegní i difereent mulécul.
In dii teemp mudèrn sa fann dii gròss pass inaanz:
- in del 1869, Dmitri Mendelejev al büta giú la prima taula periòdica mudèrna, ca la cuntègn tütt i elemeent cugnussüü in dii chii teemp lí;
- in del 1913, Niels Bohr al püblica ul sò líber cunt la strutüra de l'àtum;
- in del 1926, ul físich Erwin Schrödinger al püblica un ólter mudèll de l'àtum, duperaa anca al dí d'incöö;
- 1959, ul Watson e ul Crick a ríven a capí cumè l'è faa ul DNA, ul quadrèll fundamentaal de la vída in sü la Tèra.
I lègg de la chímica
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Legg de la cunservasiun de la masa
- Legg de la cunservasiun del'energia
- Legg di prupursiun definii
- Legg di prupursiun mültipl
- Legg del'asiun de masa
- Legg di gass perfett
- Legg del'Hess
- Legg del Gay-Lussac
- Legg del Van der Waals
- Legg del Dalton
- Legg del'Henry
- Principi del Le Chatelier
Divisiun de la chímica
[Modifega | modifica 'l sorgent]I bròch principàj de la chímica a inn:
- la chímica física, ca la g'à cumè ugètt ul stüdi dii lécc físich aplicaa a i sisteem e a i prucèss chímich;
- la chímica analítica, ca la stüdia i maneer per analizà i difereent materiàj per capí cum'inn faa e la strutüra ca g'ann;
- la chímica urgànica, ca la g'à cumè argumeent de stüdi i cumpòost del carbòni;
- la biuchímica, ca la stüdia la chímica dii sisteem viveent
- la chímica inurgànica, ca la descríff e la stüdia i elemeent chímich e i cumpòost inurgànich.
Indüstria chímica
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'indüstria chimica l'è un'impurtanta atività ecunomica: incö materiai sgresg cume l'oli, el gass natüral, l'aqua, l'aria, i metai e i minerai, a hinn trasfurmaa in püsee de 70000 prudott.