Carlo Azimonti

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On bust de l'Azimonti.

El Carlo Azimonti (Bust Grand, marz del 1888 - Bust Grand, marz del 1958) l'è staa on giornalista, politegh e poeta lombard.

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuu de ona fameja de paisan, el s'è vesinaa al penser politegh socialista, anca per via di sò esperienz de vita: l'ha taccaa a lavorà in fabrega a vundes agn, e a quattordes agn l'ha tolt part al sò primm sciopero. L'ha faa anca el sindacalista, e in del 1906, per podè sbassà i or lavorativ a des, l'è staa bon de organizà on sciopero de vintmilla personn, minga domà a Bust, ma anca a Milan e Monscia. Anca se l'è riussii in del sò obietiv, l'ha perduu el sò lavorà. Alora l'ha taccaa su a fà el giornalista.

In del 1914, a 26 agn, l'è staa eleggiuu sindegh de Bust, e inscì l'è deventaa el primm citadin pussee gioven de tutt el Paes. Come sindegh, l'ha organizaa vari ent de assistenza.

In del 1922 l'è staa scasciaa via di fascista, anca se finna al 1924 al gh'ha lavoraa con la CGdL.

L'è staa nominaa comissari prefettizzi el duu de settember del 1943, ma dopo on para de mes l'è staa mandaa via di autorità fascista. Dopo on quai mes l'è tornaa a fà el comissari, e l'è staa inscì fina al 25 de april del 1945.

In del 1957, on ann prima de morì, l'è staa nominaa citadin benemerit.

Oeuvera[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Azimonti el s'è curaa de tegnì viva la coltura bustocca, e per 'sta reson l'ha publicaa ona muggia de oeuver dedicaa a la lengua e ai tradizzion del sò paes. L'è lu che l'ha publicaa el primm dizzionari bustocch, oltra che ona serie de liber dedicaa a la cusina, ai tradizzion popolar e a la storia social de Bust. Inoltra l'è staa anca autor de poesii e "panzanegh".

On esempi[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primm stroff de la poesia Ul ricevimento dul Preòstu Nôeu (1937):

Sciur Munsciùi l'ha da perdunà
se neugn da Strà Ulgià
da pòar uperai e paisan
cunt tant da cùpa sü i man
sa presentam a ringrazial
cun nagùta da special.
Ma sa lü lo vôei,
ecc'ul chi: l'e 'l nostar côei.

Nagùta d'oltar chi chinscì
in da sti paraggi chì,
ma côei e bona vulantà
lü i u truéa in tütt'i cà
e in ogni casu e manèa
gha fàn sempar bèla ciéa
a chi gha veür fà quattar passi.
[...]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • AA. VV. Antologia dei poeti nelle lingue e nei dialetti lombardi dal Medioevo al XX secolo, Milan, Libri Schweiler, 2006.