Canna (botanica)
Canna | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
occ.: sighignoeul, èrba bindellina, cana or.: cana | ||||||||||||||
![]() canna x generalis fiorida
| ||||||||||||||
Classifigazion sientífiga | ||||||||||||||
|
La Canna L. l’è l'ùnegh géner de la famiglia di Cannacei, e ‘l gh’hà dent lì adree a 50 speci originari di región tropicàj e sòtt-tropicàj de l’America, a comenzà del sud di Stat Unii fin a l’Argentina.[1]. In lengua lombarda occidentàl, la cana l’è ciamàda anca sighignoeul [2] o èrba bindellina [3]
Quajvuna di speci l’è stada introdotta e la s’è naturalizzada in di zòn tropicàj e sòtt-tropicàj di alter continènt. [1]
Intra i speci coltivàa ‘me di piant ornamentàj la pussée conossùda e oramai adattada ai región mediterranei d’Italia, che la riess a vegetà de bon anca al settentrión l’è la Canna indica che l’è ‘na pianta rizomosa con di foeuj grand ovàl-lanceolàd, di fior con di corònn tubolàr molto avèrt, miss insèma a fa su di fiorescenz a la fin d’on fust cilindrich e carnós. Infra i alter speci e varietà, ricòrdom quèj cont i fior grand derivàd di incroseggiadùr infra la Canna indica la Canna nepalensis e la Canna discolor, che gh’hànn di fiori che pòden vèss coloràa de de giald, arancion, ross e i vari sfumadùr de mèzz, di vòlt smaggiàa con di colór in contrast infra de lor, oppùr di fior compagn di orchidei; el fogliàmm, molto decoratìv, l’è de divèrsi colór che vànn del verd ciar o scur al bronz-rossaster. Pòden toccà su i 1,5-3 m de altèzza.
Tassonomia[Modifega | modifica 'l sorgent]
El gener Canna el tira denter divèrsi speci e varietà infra i quàj quèj chì: [4][5]
|
|
Utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]
A vegnen dopràa ‘me di piant ornamentàl, per el colór di sò fior e l’eleganza del fogliàmm, in di parch e in di giardìn a compònn di preous e di bordùr, oppùr vegnen miss in di vas grànd in sui terràzz.
Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]
La gh’hà besògn d’ona esposizión al sol tucc el dì, de on terrén assosènn fèrtil per via di ingrassadura orgànich bondant, moresìn, porós, frèsch. La gh’hà paura de la siccità e del gel, per quèst i rizòma gh’hànn de vèss tòlt via del terrén in autùn; ind la bella stagión i servissen di fornidùr regolàr de ingràss orgànich e mineràl e di dacquàd bondant.
La moltiplicazión la ven fada al princippi de la bèlla stagión, per mèzz de la división di rizòma, miss in precedenza a vegetà apèna sotterràa in di cassón, di lètt cald o in serra, ch’hànn sviluppàa di gètt noeuv, cont el separà i divèrsi tochèj lassandogh 1-2 germèj che poeu i vegnen piantàa.
La ven riprodòtta anca per mèzz de la somènza, e cont i giust cur e furbarij, se pòden ottegnì di piant fiorìd de lì a 6 mes del semineri.
Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]
- ↑ 1,0 1,1 Khoshoo, T.N. & Guha, I. Origin and Evolution of Cultivated Cannas. Vikas Publishing House
- ↑ https://www.milanofree.it/libri/andeghee.pdf
- ↑ Ambrogio Maria Antonini (1996). vocabolario Italiano Milanese (in italian e lombard occidental). Libreria Milanese, 87. ISBN 88-7955-083-7.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 Tanaka, N. (2001) Taxonomic revision of the family Cannaceae in the New World and Asia.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Chaté, E. (1867) Le Canna, son histoire, son culture. Libraire Centrale d'Agriculture et de Jardinage.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 Johnson's Gardner's Dictionary (1856)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Robinson W. (1879) The Subtropical Garden, John Murray, Albermarle St, London, England.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Prince, Linda M.* and W. John Kress. Smithsonian Institution. URL consultato in data 10 dicembre 2009. (archiviato dall'url originale in data 12 marzo 2007)
- ↑ Proposal to conserve the name Canna tuerckheimii