Và al contegnud

Canna (botanica)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Canna
occ.: cana
or.: cana
canna x generalis fiorida
canna x generalis fiorida
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Zingiberales
Famìa: Cannaceae
Zèner: Canna
Spéce: speci vari

La Canna L. l’è l'ùnegh géner de la famiglia di Cannacei, e ‘l gh’hà dent lì adree a 50 speci originari di región tropicàj e sòtt-tropicàj de l’America, a comenzà del sud di Stat Unii fin a l’Argentina.[1].

Quajvuna di speci l’è stada introdotta e la s’è naturalizzada in di zòn tropicàj e sòtt-tropicàj di alter continènt. [1]

Intra i speci coltivàa ‘me di piant ornamentàj la pussée conossùda e oramai adattada ai región mediterranei d’Italia, che la riess a vegetà de bon anca al settentrión l’è la Canna indica che l’è ‘na pianta rizomosa con di foeuj grand ovàl-lanceolàd, di fior con di corònn tubolàr molto avèrt, miss insèma a fa su di fiorescenz a la fin d’on fust cilindrich e carnós. Infra i alter speci e varietà, ricòrdom quèj cont i fior grand derivàd di incroseggiadùr infra la Canna indica la Canna nepalensis e la Canna discolor, che gh’hànn di fiori che pòden vèss coloràa de de giald, arancion, ross e i vari sfumadùr de mèzz, di vòlt smaggiàa con di colór in contrast infra de lor, oppùr di fior compagn di orchidei; el fogliàmm, molto decoratìv, l’è de divèrsi colór che vànn del verd ciar o scur al bronz-rossaster. Pòden toccà su i 1,5-3 m de altèzza.

El gener Canna el tira denter divèrsi speci e varietà infra i quàj quèj chì: [2][3]

A vegnen dopràa ‘me di piant ornamentàl, per el colór di sò fior e l’eleganza del fogliàmm, in di parch e in di giardìn a compònn di preous e di bordùr, oppùr vegnen miss in di vas grànd in sui terràzz.

Fior di Canna specie x generalis

La gh’hà besògn d’ona esposizión al sol tucc el , de on terrén assosènn fèrtil per via di ingrassadura orgànich bondant, moresìn, porós, frèsch. La gh’hà paura de la siccità e del gel, per quèst i rizòma gh’hànn de vèss tòlt via del terrén in autùn; ind la bella stagión i servissen di fornidùr regolàr de ingràss orgànich e mineràl e di dacquàd bondant.

La moltiplicazión la ven fada al princippi de la bèlla stagión, per mèzz de la división di rizòma, miss in precedenza a vegetà apèna sotterràa in di cassón, di lètt cald o in serra, ch’hànn sviluppàa di gètt noeuv, cont el separà i divèrsi tochèj lassandogh 1-2 germèj che poeu i vegnen piantàa.

La ven riprodòtta anca per mèzz de la somènza, e cont i giust cur e furbarij, se pòden ottegnì di piant fiorìd de lì a 6 mes del semineri.

  1. 1 2 Khoshoo, T.N. & Guha, I. Origin and Evolution of Cultivated Cannas. Vikas Publishing House
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 Tanaka, N. (2001) Taxonomic revision of the family Cannaceae in the New World and Asia.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Chaté, E. (1867) Le Canna, son histoire, son culture. Libraire Centrale d'Agriculture et de Jardinage.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Johnson's Gardner's Dictionary (1856)
  5. 1 2 3 4 5 Robinson W. (1879) The Subtropical Garden, John Murray, Albermarle St, London, England.
  6. 1 2 3 4 5 6 7 Prince, Linda M.* and W. John Kress. Smithsonian Institution. URL consultad in data 10 dicembre 2009. (arqiviad de l'url orijenal in data 12 marzo 2007)
  7. Proposal to conserve the name Canna tuerckheimii