Canna (botanica)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Canna
occ.: cana
or.: cana
canna x generalis fiorida
canna x generalis fiorida
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Zingiberales
Famìa: Cannaceae
Zèner: Canna
Spéce: speci vari

La Canna L. l’è l'ùnegh géner de la famiglia di Cannacei, e ‘l gh’hà dent lì adree a 50 speci originari di región tropicàj e sòtt-tropicàj de l’America, a comenzà del sud di Stat Unii fin a l’Argentina.[1].

Quajvuna di speci l’è stada introdotta e la s’è naturalizzada in di zòn tropicàj e sòtt-tropicàj di alter continènt. [1]

Intra i speci coltivàa ‘me di piant ornamentàj la pussée conossùda e oramai adattada ai región mediterranei d’Italia, che la riess a vegetà de bon anca al settentrión l’è la Canna indica che l’è ‘na pianta rizomosa con di foeuj grand ovàl-lanceolàd, di fior con di corònn tubolàr molto avèrt, miss insèma a fa su di fiorescenz a la fin d’on fust cilindrich e carnós. Infra i alter speci e varietà, ricòrdom quèj cont i fior grand derivàd di incroseggiadùr infra la Canna indica la Canna nepalensis e la Canna discolor, che gh’hànn di fiori che pòden vèss coloràa de de giald, arancion, ross e i vari sfumadùr de mèzz, di vòlt smaggiàa con di colór in contrast infra de lor, oppùr di fior compagn di orchidei; el fogliàmm, molto decoratìv, l’è de divèrsi colór che vànn del verd ciar o scur al bronz-rossaster. Pòden toccà su i 1,5-3 m de altèzza.

Tassonomia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El gener Canna el tira denter divèrsi speci e varietà infra i quàj quèj chì: [2][3]

Utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A vegnen dopràa ‘me di piant ornamentàl, per el colór di sò fior e l’eleganza del fogliàmm, in di parch e in di giardìn a compònn di preous e di bordùr, oppùr vegnen miss in di vas grànd in sui terràzz.

Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fior di Canna specie x generalis

La gh’hà besògn d’ona esposizión al sol tucc el , de on terrén assosènn fèrtil per via di ingrassadura orgànich bondant, moresìn, porós, frèsch. La gh’hà paura de la siccità e del gel, per quèst i rizòma gh’hànn de vèss tòlt via del terrén in autùn; ind la bella stagión i servissen di fornidùr regolàr de ingràss orgànich e mineràl e di dacquàd bondant.

La moltiplicazión la ven fada al princippi de la bèlla stagión, per mèzz de la división di rizòma, miss in precedenza a vegetà apèna sotterràa in di cassón, di lètt cald o in serra, ch’hànn sviluppàa di gètt noeuv, cont el separà i divèrsi tochèj lassandogh 1-2 germèj che poeu i vegnen piantàa.

La ven riprodòtta anca per mèzz de la somènza, e cont i giust cur e furbarij, se pòden ottegnì di piant fiorìd de lì a 6 mes del semineri.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Khoshoo, T.N. & Guha, I. Origin and Evolution of Cultivated Cannas. Vikas Publishing House
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 Tanaka, N. (2001) Taxonomic revision of the family Cannaceae in the New World and Asia.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Chaté, E. (1867) Le Canna, son histoire, son culture. Libraire Centrale d'Agriculture et de Jardinage.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Johnson's Gardner's Dictionary (1856)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Robinson W. (1879) The Subtropical Garden, John Murray, Albermarle St, London, England.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Prince, Linda M.* and W. John Kress. Smithsonian Institution. URL consultad in data 10 dicembre 2009(arqiviad de l'url orijenal in data 12 marzo 2007)
  7. Proposal to conserve the name Canna tuerckheimii