Beowulf

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La primma pagina del manoscritt del Beowulf.

El Beowulf a l'è el poema anglosasson pussee famos, anca perchè l'è l'unegh rivaa infina a niolter a vess inscì complet. L'è on poema de 3182 vers alliterativ, prusmabelment l'œuvra de on unegh autô ind la primma banda del VIII secol.

El Beowulf l'è conservaa dent a on manoscritt ciamaa "Nowell Codex".

Istoria[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è l'istoria del Beowulf, eroe dei Gott del Nord (ciamaa ancasì Gēatas in angles antigh), che in tutt el poema el frontarà trii moster: el Grendel, la mader del Grendel e on dragh.

Sentada in d l'Iscandinavia del V secol, la pœu vess desmes'ciada in duu gross tocch.

Primm tocch del poema[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind la primm tocch, imprendem a cognoss el Beowulf e la sò situazion: l'è el nevod del Chlochilaïc, rei di Gott del Nord, che l'entra in d'ona spedizion per andà a trovà l'Hroðgar, el re di Danes. Se vegn a cognossenza che costù el gh'ha di gross problema cont el Grendel, on monster mangiador de ommen, che l'è dree a mazzà fœura tucc i guerree del re di Danes. Per rivà a ona soluzion, l'Hroðgar, l'incargarà proppi el Beowulf de frontà el monster.

El Beowulf el riessarà in del sò compit cont el coppà el Grendel e, dopo avèll faa, el se trovarà però dinanz anca a la mader del monster, rivada a lu famenta de vendetta per la mort del so bagaj. El Beowulf el riessarà maravejosament a mazzà fœura anca lee. Pien de danee e onor, el Beowulf el tornarà a baita vittorios insemma ai so compagn.

Segond tocch del poema[Modifega | modifica 'l sorgent]

El segond tocch de l'istoria el ciappa pee 50 agn despœu de quell'impresa lì.

El Beowulf l'è giamò diventaa a soòvœulta rei di Gott e l'è dree a governà el so regn bell polito. On dì però, on dragh che 'l faseva la guardia a on gross tesor, el vegn disturbaa e 'l tacca a fà di dann e a somenà distruzion in per tutt el paes. Beowulf el provarà a frontàll, ma de l'isconter el reportarà di ferid mortaj.

El poema el finiss cont la mort del rei-eroe. I so rest i vegnarann brusaa ins on grand falò funerari, intrà el lumentàss di so guerree.