Battalia de Raab

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Battalia de Raab l'è stada voeuna de quei di Guerr Napoleonigh.

Despoeu d'avè ruzzaa l'Arciduga Giovann foeura del nord Italia, el vizerè Ugeni de Beauharnais l'ha segutaa a vanzà, fort di notizzi che ghe rivaven di vittori frances a Abensberg e Eckmühl. Impunemanch, el sò nemis l'è 'gnuu traa anmò sù de la notizzia de la battalia de Aspern-Essling, e l'ha deciduu de combatt. Sistemaa i sò 35.000 omen in d'ona bona posizion difensiva in sul fiumm Raab, l'ha poeu mettuu la cavallaria foeura in d'ona posizion anca lee de favor.

L'Ugeni el gh'eva domà 24.000 omen, ma poeu l'è rivaa el MacDonald a dàggh man forta cont alter noeuvmilla. El quattordes de giugn del 1809, l'Ugeni l'ha menaa inannz on corp de soldaa, inscì de tegnì occupada la cavallaria, menter 'l gross l'era 'dree a taccà i Austriegh frontalment. La mossa contra la cavallaria la gh'ha 'vuu on effett insperaa, tant de fàlla retirà. El Giovann, che l'eva mostraa el fianch, e sotta l'attacch frontal, l'ha allora deciduu de sistemà part di sò soldaa in d'ona fortezza lì vesina, e retirà i alter omen dopo 'vègghen giamò perduu 5.000 (contra i 3.000 frances). L'Ugeni allora l'ha serciaa la fortezza (che vundes dì dopo l'ha traa sù la bandera bianca) e poeu el s'è movuu vers el Napoleon, per toeu part a quella che la saria vegnuda famosa 'me la battalia de Wagram.