Battalia de Wagram

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Napoleon a Wagram

La Battalia de Wagram l'è stada voeuna di pussee important di Guerr Napoleonigh, quella che in pratiga l'ha faa finì la Quinta Coalizion.

Ses settemann dopo del mezz disaster de Aspern-Essling, el Napoleon a l'era pront per taccà ancamò. Inscì l'ha fortificaa la soa bas, che l'era l'isola de Lobau, in sul Danubi, ben collegada con la riva de sud in sò possess, e l'ha faa lancià on ponton in direzion de la riva nord, pocch chilometer a la manzina de Aspern-Essling. Col profittà del brutt temp, la vanguardia la passava in sù la riva nord senza che i Austriegh, ch'eren in 155.000, fasessen nagott. L'era el cinch de luj del 1809. Denter de ona quai d'ora el Bonapart el gh'eva ona bona area sotta controll, che la podeva vess anmò pussee granda se l'Arciduga Carlo l'avess minga menaa i sò grenadee a fermài.

La mattina dopo el Carlo el taccava ancamò a Anderklaa, col batt i Sasson del Bernadotte, che per quella sconfitta l'è staa scasciaa foeura de l'esercit frances. Sotta l'attacch austriegh el pareva che 'l Napoleon el fudess dree a perd anca el ponto de Lobau; ma hinn rivaa i rinforz de l'Andrea Massena, e 'l lavorà de l'artijeria de Lobau l'ha fermaa la vanzada nemisa. La fortuna l'è tornada a sorrid ai Frances, e 'l maresciall Davout el scasciava indree l'ala austriega de manzina.

El maresciall Jacques MacDonald el taccava allora frontalment, e dopo d'ona bella dura el riessiva a tajà la ligna del Carlo, col divid in duu l'armada austriega. La battalia l'è finida con perdid de 80.000 omen de tutt dò i part, ma quatter dì dopo i Austriegh ciamaven la pas.