Battaja de Carevasg

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La battaja de Carevasg a l'è stada combattuda el 15 de settember del 1448 in tra i milanes de la Republica Ambrosiana e i Venezzian.
A l'è stada combattuda in de la Bassa bergamasca in tra Carevasg e Fornoeuv.
El comandant di milanes l'era el Francesch Sforza (che poeu el saria vegnuu el duca de Milan), quell di venezzian on sò cusin lontan, el Michele Attendolo.

La battaja e i sò conseguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

I milanes hann vengiuu la battaja, e hinn rivaa fina a Bressa, che la saria dovuda andà denter ai domini personai del Sforza; ma el governa milanes l'ha cercaa de fà la pas con Venezzia, anca per lassà el Sforza con negott in man.
Alora el Sforza el s'è cordaa cont i Venezzian, che gh'hann promess de daggh tutta la terra in tra el Tesin e la Sesia. Inscì, con l'ajutt del marches Ghielm VIII del Monfraa, el Sforza l'ha taccaa i milanes e l'ha ciappaa i paes Pizzighetton, Binasch, Rosaa, Biegrass, Vares, Legnan e Bust Grand.
L'episodi l'è regordaa anca del Maciavell in del Prenzep, quand che 'l parla di dagn che hann faa a l'Italia i soldaa mercenari (compagn del Sforza).

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]