Bèzza

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On Cinoamericán con la bèzza in la Chinatown de San Francisco

La bèzza [1]a l’è ‘na consciadura che i cavèj hinn tegnùu longh e tràa insèma a fa su 'na trèzza o ‘na coa de cavall; in Lombardia intorna al 1850 quella di omen l'era ciamada bezza e quella di dònn, in del stil del period, pussee guarnada de trezze, bezzin o bibin[2]. Come consciadùra maschìl, de tradizión l’era portada de cèrti grupp de Nativ american e di Manciù de la Manciùria, che l’hànn impòsta anca ai Cines Han fina al prenzippi del sècol quèll di vint. De sorapù l’è stada d'usanza nfra i nòbil europei del sècol quèll di desdòtt.

La bèzza in Cina[Modifega | modifica 'l sorgent]

’N guerriér manciù in Cina vist d’on artista europeo. El lassa lì el fatto che 'l guerriér el tegna la crapa tajada via d’on nemìs per la soa bèzza (che, in effètt, la ghe someja pussée a la oseledets d’on cosacch ucraino). I stòrich ch’a hinn vegnùu adrée hànn notà quèll dettali chì come ‘n incoerenza in del quadre pirtturàa. (De la covertinna di Regni Sinensis a Tartari devastati enarratio de Martino Martini, 1661)

La bèzza o bezzìn a l’era ona consciadura maschìl particolár portada di Manciù de la Manciuria centrál e poeu impòsta ai Cinesi Han in del cors de la dinastia Qing.[3][4][5] La consciadura la consisteva in del rasàss i cavèj de la part denánz sora i tempi ògni des dì e in de l’incoazzà el rèst di cavèj a fa 'na longa coa de cavàll.[6] La consciadùra l’era obligatòria per tucc i mas’c e la pènna per avèghela minga l’era quèlla de vèss coppàa de già che l’era consideràa on tradiment. Al prenzippi di ann1910, dopo la fin de la dinastìa Qing, i Cinés gh’hànn pù avùu de portàla. On quàjvun, come 'l Zhang Xun, l’è andàa adrée a fall de tradizión, ma la pupàrt de lor l’hà bandonada dòpo che l’ùltimm imperador de la Cina, el Puyi el s’è tajàa via la bèzza in del 1922.[7]

Tradizion manciù[Modifega | modifica 'l sorgent]

La consciadùra manciù l’è stada introdòtta a fòrza fra i Cinés Han del Nurhaci a l’inviada del sècol quèll di dersètt. El Nurhaci el gh’hà dàa l’inviada a la dinastia Aisin Gioro, che in séguit l’è diventàda la dinastia Qing de la Cina, dopo de ‘vègh vinciùu i trupp Ming in la Manciuria meridionál. 'Na vòlta che l’hà ciapà fiss el podè, el Nurhaci l’hà ordinàa che tucc i òmen di región conquistàa de luu medésim i adottàssen la consciadura manciù. L’éra minga domà on fàtt de cultura o de tradizión: l’accettaziؚón de la consciadura manciù, de fàtt la l’èra 'l sìmbol de la sottomissión di Cinés Ming al domini di Qing. De conseguenza, la bèzza la iuttava i Manciù anca a reconóss chi Cinés che voréven minga accettà la dominazión de la dinastìa Qing.

Ordin de la bèzza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Artista del circo cinés subit dòpo de la conquista manciù, che pòrten di bèzz. (Disègn del Johan Nieuhof, 1655-57)

L'ordin de la bèzza (Modell:Cinese; Modell:Zh-s; Modell:Cinese), o decrèe de la tonsùra, l’è stàa ‘na serie de leg impòst in manera viólenta de la dinastìa Qing (manciù) in del sècol quèll di dersètt. Ancasì a gh’hinn stàa impòst ai Bàrber taiuanés (Pingpu) nel 1753 e ai Cinés de discendenza coreána (Chaoxianzu) a la fin de sècol quèll di vint.[8][9] [10][11]

De tradizión, i Cinés Han madùr se tajaven minga i cavèj. Secónd el Classich de la pietà filiàl, el Confucio l’hà dìi: el nòster còrp, la nòstra pèll e i nòster cavèj a n’hinn stàa dàa di nòster genidór; donca gh’avarìssom de ruinàj nò. Quèll idèa chì l’è la quintiscenza del dovér filiál. (身體髮膚,受之父母,不敢毀傷,孝至始也。)[12]|}} Come risultàa de quèsta ideologia chì tant i òmen quánt i dònn rotolàven su i sò cavèj a fà su 'n fiòcch o vari àlter consciadùr. I òmen manciù, inveci se rasàven la frónt, e lassàven 'na bèzza o ’n bezzìn.

On soldàa in del cors de la ribellión di Boxer con la bèzza e ‘l cappèll a còno de lisca.

Nel 1644, i Manciù hànn fàa alleanza cont el generál Wu Sangui de la dinastia Ming e hànn miss a pan e pessìtt el Li Zicheng, e in séguit hànn ciapàa ciapà el contròll de Pechino; i manciù i hànn obligàa poeu i Cinés Han a ‘vègh la bèzza manciù come sègn de sottomissión. Vun ann adrée, dòpo che i manciùu hànn raggiùnt el sud de la Cina, el Dorgon el gh’hà impòst l'órdin de la bèzza a tutt i Cinés Han, cont el dagh on ultimátom: o rasàven i sò cavèj e je ligàven a fa la bèzza de lì a 10 dì oppùr i vegnìven mazzàa. Ancabén el Dorgon l’ammettèss che chi che ghe vann adrée al confucianesim i podèssen avègh di resón per fall nò, la pupárt di officiáj l’aveva inveci citàa el Sistèma tradizionál di riti e de la mùsega de la dinastìa Ming come resón de la soa resistenza. Quèst l’hà ruzàa el Dorgon a vèss minga convìnt di resón de lór: "Se i offiaciàj dìsen che ‘l pòpol el gh’avarìa de rispettà minga i nòster riti e la nòstra mùsega, ma puttòst andàgh adrée a chi di Ming, quaj hinn i reáj intenzión de lór?"[13]

El slògan adottàa di Qing l’era "Tegnìi i vòst cavèj e perdée el coo, o tegnìi el coo e tajée via i vòster cavèj" (Modell:Cinese; Modell:Zh-s; Modell:Cinese).[14] I Cinési Han i hànn mollàa minga e i dominatór manciù hànn reagì con fòrza letàl, de fàtt i hànn fàa foeura tucc chi che se refudàven de rasà la crapa. I rebèj in del Shandong hànn tomentà a mòrt l’officiál che ‘l gh’aveva suggerì al Dorgon l'órdin de la bèzza e i hànn mazzàa i sò parènt.[15] Quèll del Jiading a l’è vun di massàcher pussée infàmm, cont on nùmer de vittim stimàa in vari desèn (o finananca di centèn) de miár.[16] L'imposizion de st'órdin chì, comunque, l’è stada nò uniforma: a gh’è vorùu fin a 10 ann de aplicazión marziál al fin che tutta la Cina la fudèss ridòtta a l’ubedienza.

L’obiettìv de l’órdin de la bèzza l’èra quèll de dimostrà la fedeltàa ai Qing e, inscambi, el fa créss i cavèj l’era el sìmbol de idèj rivoluzionári, compàgn che in del cors de la ribellion del Litton Biànch o la rivòlta di Taiping, che i sò sostenidór vegniven ciamàa "longh ciòmm" (長毛) o Ribèlj cont i ciòmm (髮逆).[17]

Resistenza a la bèzza[Modifega | modifica 'l sorgent]

La resistenza di Cinés a l'adozión de la bèzza l’è stada spantegada e sanguinaria. I Cinési in del Liaodong s’hinn revoltàa in del 1622 e in del 1625 de rispòsta a la consciadura obbligatòria. I Manciù i hànn rispòst a quèlla ribellión là cont el fa foeura la class dirigenta instruìda, e con l’impònn o'na separazión pussée fòrta infra i Cinés e i Manciù. In del 1645, l'adozión de la bèzza l’è stada trada innànz di dominatór manciù quand che, come apèna dìi, l’è stàa impòst che tucc i òmen che adottaven minga la consciadura manciù de lì a des dì i sarìssen stàa giustiziàa. L'intellettuál Lu Xun sora la reazión cinesa a la consciadura obligatòria impòsta l'hàa dì: "In realtàa, el pòpol cinés, in di chi dì là, l'era 'drée a rivoltàss minga perché el paés el fudess lilinscì drée a 'ndàa in ruina , ma perché el gh’aveva de portà la bèzza." In del 1683 Zheng Keshuang, ùltimm re de Tungning e quèll che pussée ai àlter el s’è oppòst ai Qing, el s’è rendùu, e in sègn di somissión l’hà adottàa la bèzza anca lu.[18]

La bèzza l’è diventada 'n sìmbol de la dinastia Qing e on'usanza foeura che infra i mònegh buddista.[19][20][21] On quàj rivoluzionari, sostendór de la Riforma di Cent Dì o studént che studiáva a l'èster el tajava i sò trèzz. La Rivoluzion Xinhai in del 1911 l’hà portà on cambiamènt complètt de la consciadura domà in d’ona nòtt. La bèzza l’è diventada impopolár de già che l’è stada associada a ‘n govèrna fallàa, descrìtt in de la storièlla del Lu Xun Tempèsta in ona chicchera de tè. I cittadin cinés de Hong Kong i hànn adottàa tucc insèma el tàj di cavèj curt.[22]

Bèzza di nativ american[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ors Bisc cont i cavèj a bèzza

La bèzza a l’è anca ona consciadura di Nativ american, come l’è stàa descrvùu in del lìber Casa fada de alba (House Made of Dawn) de l’N. Scott Momaday. A l’è ona manera navaja o diné di conscià i cavèj sia di òmen sìa di dònn. I cavèj hinn rotolàa su e ligàa su cont on fil o ‘na pèzza bianca. A l’è ciamda anca tsiiyeel in diné.

Bèzza di nòbil europei[Modifega | modifica 'l sorgent]

A partì del sècol quèll di dersètt in Euròpa i consciadùr di òmen e di dònn s’hinn miss semper pu in vista, isecond conforma al gust per la grandiosità e l’esagerazión tìpich del baròcch che a chi temp là el dominava. In del caso di òmen, di costruzión de bòccol vèr e pròppi quattaven giò el coo di member di class elevàa, de spèss in sui perùcch che de lì adrée hinn diventà on complemént che se podeva nò fa a men de l’eleganza maschìl (oltra che de quèlla di dònn).

In del sècol quèll di desdòtt, ancabèn semper ispiràa al baròcch, i consciadùr hinn diventàa pussée moderàa e elegánt; in di òmen l’era d’usanza la bèzza di cavèj inzipriàa, anmò ‘na vòlta despèss in su la pérucca, che l’è restada de mòda fina a la Rivoluzion francésa (1789), quand che hànn taccàa a andà de mòda i tàj de cavèj curt e senza pérucch.[23] El cambiamént el rifletteva anca l'affermazión di class borghés e popolár e ‘l sò desideri de troncà con la cultura e con la tradizión de l'ancien régime, che la bèzza l’era vun di sègn distintìv.

De fàtt, sia in del perìod de la Rivoluzión sìa in quèlla adrée de la Restaurazión che l’è vegnuda dòpo del Congrèss de Vienna (1815), i sostenidór de la monarchìa e di class aristocràtegh de spèss a hinn andàa adrée a mètt in mostra i vègg consciadùr, tant che in quèll perìod là l’è sortida la paròla "bezzìn" cont el significàa de "persòna gnucca conservadora e reazionaria".[24]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. https://www.milanofree.it/libri/andeghee.pdf
  2. Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1839, Vol. 1 pag. 99-101
  3. 宋金时代的“留发不留头” Arqiviad qé: [1] ol 16 novembre 2010
  4. 身体的争夺与展示 Arqiviad qé: [2] ol 7 luglio 2011
  5. 中國的髮爪與接觸巫術 Arqiviad qé: [3] ol 21 luglio 2011
  6. 剃头的故事晚清出国人员生活小记 Arqiviad qé: [4]
  7. 彻底改变两百年官定习俗 民国初年剪辫轶话. URL consultad in data 17 luglio 2010(arqiviad de l'url orijenal in data 1º giugno 2009)
  8. 清朝乾隆23年清政府令平埔族人學清俗 Arqiviad qé: [5] ol 9 luglio 2009
  9. 清朝之剃髮結辮 Arqiviad qé: [6] ol 12 giugno 2009
  10. Modell:Collegamento interrotto
  11. 论清朝对图们江以北朝鲜垦民的“薙发易服”政策 Arqiviad qé: [7]
  12. De Bary, William T., Sources of Chinese Tradition, Columbia University Press, 1999, pp. 326.
  13. Kuhn, Philip A., Soulstealers: The Chinese Sorcery Scare of 1768, Harvard University Press, 1990.
  14. Chee Kiong Tong, et al., Alternate Identities: The Chinese of Contemporary Thailand, Brill Publishers, 2001, pp. 44. 978-981-210-142-6
  15. 研堂見聞雜記
  16. Ebrey, Patricia, Chinese Civilization: A Sourcebook, Simon and Schuster, 1993, pp. 271.
  17. Hiltebeitel, Alf et al., Hair: Its Power and Meaning in Asian Cultures, State University of New York Press, 1998, pp. 128.
  18. 鄭氏王朝的滅亡
  19. "Cutting tail" reflected the jiang nan social in guang xu dynasty two years
  20. 清代妖术恐慌及政府的对策:以两次剪辫谣言为例 Arqiviad qé: [8] ol 24 aprile 2013
  21. 頭可斷辮子不可剪 清朝留學生剪辮=偷了情 Arqiviad qé: [9] ol 3 ottobre 2011
  22. Trea Wiltshire, Old Hong Kong - Volume One, Central, Hong Kong, Text Form Asia books Ltd., [First published 1987] (republished & reduced 2003). ISBN 962-7283-59-2 (Volume One)
  23. V. anca Rusciano, op. cit.
  24. AA.VV., Grande Dizionario di Italiano 2.0 con WEB-CD, Novara, Garzanti Linguistica, 2010. ISBN 978-88-480-0332-2

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di alter lettur anmò[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Lynn A. Struve, Voices from the Ming-Qing Cataclysm: China in Tigers' Jaws, Yale University Press, 1998. ISBN 0300075537, 9780300075533
  • N. Scott Momaday, Casa fatta di alba, Torino, Guanda, 2000. ISBN 9788877467799
  • Nunziante Rusciano, Memorie, 6.000 anni di storia dell'acconciatura, Youcanprint.it, 2010. ISBN 8896818001, 9788896818008