Automotris RhB Be 4/4

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Automotris RhB Be 4/4
Automotrix

Treno de automotris in corsa a Rhäzüns
Agn de costruzion 1971, 1979
Agn de esercizi 1971-
Quantitaa produxida 6
Costruidor FFA, SIG, e SAAS
Lungeza 18'700 mm
Largeza 2'878 mm
Alteza 3'698 mm
Capacitaa 40 pòst settaa
Scartament 1'000 mm
Massa in servizi 44,6 t
Classificazion di locomotive Bo′Bo′
Potenza continuativa 784 kW
Velocitaa massema omologada 90 km/h
Alimentazion 11 kV 16.7 Hz AC

L'automotris RhB Be 4/4 l'è 'n elettromotris a scartament metrich con tension a 11 kV doperada in su la red principala de la Ferrovia Retiga del 1971.

El sò nomm, in la classificazion svizzera di treni, el voeur di che l'è 'na motris elettrica tutta de segonda class, con quatter ass, tucc motris.

De solit a hinn doperaa in composizion con dò carrozz B e 'na carrozza semipilota ABt.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di agn '60 i rotabij de la Retiga eren semper pussee dree a deventà vegg e gh'è staa de besogn de noeuv tréni, specie cont el volzàss de la domanda di passegee.

On studi commissionaa de la ferrovia l'ha mostraa soratutt la necessità de 'n noeuv treno paj pendolar de l'area de Coira e ne ordenen quatter e i produttor i consegnen a la Retiga in del 1971, insemma a tucc i carrozz pussee.

Eren dotaa, a differenza di àlter treni de l'epoca, de cobbiament automatich e freni ad aria, donca 'sti tréni a hinn mìnga compatibil cont el rest de quej doperaa in su la Retiga.

In del 1979 hinn ordenaa àlter dò composizion e in del 1988 hinn ordenaa quatter carrozz de mezz che permetten anca de fà di treni a quatter carrozz.

In del 1994 passen on estensiv pian de revamping indova che tutt el sistema elettrich l'è sistemaa.

Tecnega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Costruzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

'Sti tréni eren staa faa su cont azzal soldaa, ona noeuva costruzion, menter i carrozz minga motris eren faa de material linger.

Hinn staa progettaa del principi per vèss operaa de 'na singola personna e donca tucc i port a hinn dotaa de blocch pneumatich desbloccabel de la gabina e 'n sistema che ja ferma quand che 'l treno el tacca a spostàss.

Interni[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di interni gh'è stada fiss attenzion in del facc che ghe fussen assee sostegn per el traffigh previst.

Trazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I roeud a hinn separaa in tra de lor e movuu de 'n motor orizzontal, cont di freni a disch.

L'unità de comand l'è bona de operà con trii carrozz pussee e 'l sistema de cobbiament el cobbia in automatich tucc i connession che gh'è.

L'è bon de rivà a 90 km/h cont on'accelerazion de 0,8 meter al segond quadraa e 'l freno elettrigh l'è bon de rallentà al midemm tass finna ai 20 km/h, quand che 'l treno el passa in automategh al freno elettropneumategh, per compensà i prestazion di freni elettrigh a quej velocità, che però hinn doperaa anca in di lign a pussee de pendenza.

Esercizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Incoeu a hinn doperaa soratutt intorna a Coira e la composizion doperada la permètt de 'vegh 12 pòst de prima class, 136 de segonda class e 22 strapontitt.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Daniel Brunner und Leo Fäh: Refit-Aktion bei den Thyristor-Pendelzügen der Rhätischen Bahn. In: Schweizer Eisenbahn-Revue 5/1996.

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]