Uragan

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
on Uragan cont el sò oeugg.

On ciclon tropical o uragan a l’è on profónd center de bassa pression intorna al qual i vent pirlen e gh’è di fòrt precipitazion.

Genesi e svilupp di ciclon tropicaj[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al princippi on ciclon tropical a l’è ona ordinaria perturbazion tropical giamò attiva in su on oceano che la soa temperadura superficial l’è d’almànc 25°C, in su on strat marìn d’ona quaj desèna de meter de profonditàa. I ciclon tropicaj, tuttamanch, poden nò ingeneràss in su la fassa de 600-800 chilometri arent a l’equator indoe l’aria l’è pussée calda e ùmeda perché in corrispondenza de l’equator la forza che la fa spostà i còrp e donca anca i nivol e i perturbazion, o ben la Forza del Coriolis (ch’a l’è na fòrza aparènta caosàda del girament terrèster e l’è maggiora se l’è pussée alta l’è la latitudin) la gh’è minga. I ciclon tropicaj pòden nò ingenerass nanca a latitudin pussée alt, de già che el riscaldament l’è minor e la fòrbes del vent o ben la variazion de direzion e velocità del vent con la quòta, s’a l’è tròppa alta la pò provocànn el sò strlattament. [1]

Formazion de on coeur cald[Modifega | modifica 'l sorgent]

El svaporament imponent in su i acqui di oceani, el pròvoca di mòti verticaj ascendent che la soa condensazion (quand che l’aria che la va su la vegn pussée frèggia) l’è inscì vigorosa che el calor sconduu che ‘l se libera el scalda l’aria inscì tant che la pò andà andà anmò su. [2] Se parla de coeur cald per via de la gran quantitàa de calor sconduu che ‘l se libera.

Depression tropical[Modifega | modifica 'l sorgent]

I uragan si foeurmen quand che l'energia liberada da la condensa del vapor in di corrent ascendent la càosa on ciclo indoe l’uragan el se auto-sgrandìss. L'aria la se scalda, e de conseguenza la va pussée su, e per quèst l’aumenta anca la condensa. L'aria che la ven foeura de la sommitàa de quèll "camìn" chi la torna giò de noeuv ind la forma de vent potent.

Come che l’aria la va su, sòta de lee la se ingnera ona depression profonda che la se tira adrée l’aria che la gh’hà intorna e la se mètt adrée a pirlà a spiràl intorna del center de bassa pression. [2]

La depression la se auto-esalta[Modifega | modifica 'l sorgent]

A on cèrt ponto la depression la ven inscì fòrta e i vent inscì svèlt che la fòrza centrifuga la tend a esaltà ancamò la depression. [2]

Boriana tropical[Modifega | modifica 'l sorgent]

Su la scima di mòti ascendent se ingenera la divergenza che la pizza semper pù el molinèll, inscì che ‘l ciclon el se esaltà ancamò. [2]

Uragan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che la velocità del vent l'è sora i 64 noeud a se parla de Uragan.

Caratteristich di Uragan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Struttura de on uragàn.
  • on oeugg in del center del ciclon indoe ghe n’è pòch de nivol e ‘l vent l’è quièt;
  • di nivol a maestos a svilupp vertical (cumulonemb);
  • di mòti ascendent e discendent (ascendent in di nivol e discendent in del’oeugg) fànn vegnì in del’oeugg la tempradura pussée alta e la pression pussée bassa che in di nivol;
  • RMW (ragg di vent massìm) - amalastant foeura de l’oeugg gh’è la zòna indoe i vent hinn pussée fòrt; ancasì intorna all’oeugg (15-60 km del center) se forma un mur de nivul, el ‘’mur del ciclon’’.
  • fass a spiràl che gh’hann el sò center in del‘oeugg e ghe pirlen intorna a spiràl; adrèe a lor gh’hinn i mòti verticaj pussée fòrt, la convergenza massima al soeul e la divergenza massima in quòta. I nivol e i precipitazion hinn desponnùu adrèe a i fass a spiràl. [2]

Classificazion di ciclon tropical[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sòta i 64 noeud a se parla nò de uragan;

velocitàa di vent massima noeud km/h El nòmm
<34 <63,0 Depression tropical
24-64 63,0-118,5 Boriana tropical
>64 >118,5 Uragan

I uragan hinn de sòlit classificàa con la ‘’scala Saffer- Simpson’’: [3]


Categoria Velocità max in m/s Velocità max in noeud Velocità max in km/h Pression Minima hPa Effètt macroscopich
1 - Dagn minìm 33-42,5 64-82 119-153 >980 Dagn piccol a arbust, alberèll, edifizzi senza fondament, barch pussée piccol, a i insègn, a i tècc. Poden succed di inondazion domà arent a la còsta con salid minga maggior de vun meter e mèzz d’altèzza.
2 - Dagn moderaa 42,7-49,1 83-95 154-177 965-979 On quaj alber el ven tràa foeura, gròss ris’c per i edifizzi de legn senza fondament, dagn a i finèster e a i tècc. I barch rompen i ligàmm a riva. Arent a la còsta pòden vèssegh di inondazion a comenzà de 2-4 or innanz del rivà de l’oeugg d’on’altèzza fin a 2,5 metri. Sfollàa i cà arent a la còsta.
3 - Dagn estès 49,4-57,7 97-112 178-208 945-964 Alber tucc sfojàa e la pupart de lor anca tràa giò del vent. Edifizzi legger hinn tucc tràa giò, desquattàa i tècc, dagn a i ca’ arent a la còsta per via di mareggiàd. Giamò 3-5 or innanz che ‘l rivà el ciclon, inondazion de 4 meter de altèzza. Sfollàa i cà arent a la linea de còsta anca fin a 5 chilòmetri in del’entrotèrra se in pianura
4 - dagn estrèmm 58-69,7 113-136 209-251 920-944 Grave dagn a i edifizzi (tecc e mur portant); alber, arbust, insegn e cartèj stradal hinn tucc tràa giò. Inondazion de 6 meter de altèzza, arent a la còsta anca 5 or innanz del rivà del center del ciclon. Sfollàa i ca’ fin anca a 10 chilometri in del’entrotèrra, se in pianura
5 - catastròfich >70 >137 >252 <920 Dagn gravissim a i edifizzi, che pòden anca vèss tràa giò; alber, arbust, inségn e cartèj stradal hinn tucc tràa giò. Inondazion de 6 meter de altèzza, arent a la còsta anca 5 or innanz del rivà del center del ciclon. Sfollàa i ca’ fin anca a 16 chilometri ind l’entrotèrra, se in pianura

Se sorapù gh’è anca ona scala Australiana: [4]

Scala Australiana Velocità max in noeud Velocità max in km/h
1 35-50 63-90
2 51-69 91-125
3 70-92 126-165
4 93-125 166-225
5 >125 >225


Zòn indoe succeden i uragàn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Zòn indoe hinn succedùu i uragàn del 1945 al 2006.
  • in del' Ocean Atlantich: Atlantich settentrional, gòlfo del Mèssico, Mar di Caraibi, Atlantich meridional (domà raramént);
  • in del' Ocean Pacifich: dal Mèssico fin al continént asiatich comprés el Mar de la Cina, Sud tra il 120° e il 142° òvest de longitudin e mar intorna de l’Australia;
  • in del' Ocean Indian: Nòrd, gòlfo del Bengala e Mar Arabich, Sud da l’Africa fino al 142° grado èst de longitudin. [5]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 409. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 410-414. ISBN 88-483-1168-7. 
  3. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 416–417. ISBN 88-483-1168-7. 
  4. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 418. ISBN 88-483-1168-7. 
  5. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 414–415. ISBN 88-483-1168-7.