Apostuj Capitel Trides

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Apostuj[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Trides[Modifega | modifica 'l sorgent]

1E gh'eren a Antiochia, a la gésa che la gh'era là[1], prufètt e insegnant, e Barnaba, Simeon, che l'è ciamaa Niger, Lüci de Cirene, Manaén, che l'era cressüü cunt Erod el tetrarca, e Saul.
2E intanta che lur serviven el Signúr e digiunaven, el Spirit Sant l'ha dii: «Separee per mì Barnaba e Saul per el laur al qual i huu ciamaa». 3Alura, despö che l'aveva digiunaa, pregaa e metüü i man sü lur, i hann lassaa nà[2].
4Dunca, despö che l'eren mandaa föra del Spirit Sant, hinn naa giò a Seleucia, e de là l'ha faa véla per Ciper. 5E despö che l'eren vegnüü a Salamina, predicaven la parola de Diu in di sinagogh di Giüdee. E gh'aveven Giuann cuma assistént.
6E despö che l'aveven passaa per l'intréga isula fin a Paf, hann truaa un cèrt omm, un magh, fals prufèta giüdee, al qual el nomm l'era Bar-gesü, 7che l'era cunt el prucunsul, Sergi Paul, un omm inteligént; lü, despö che l'aveva ciamaa a Barnaba e Saul, l'ha cercaa de sentì la parola de Diu. 8Ma Elimas el magh (già che inscì l'è vultaa 'l sò nomm) el i uponeva, perchè 'l cercava de girà 'l prucunsul via de la féd. 9Ma Saul, che l'è anca Paul, impienii del Spirit Sant, despö che l'aveva fissaa i ögg sü lü, 10l'ha dii: «O omm[3] pièn de tüta la falsitaa e tüta la malizia, fiöö del diàul, nemìs de tüta la giüstizia, te tacaree sü a curump[4] i vi dricc del Signúr? 11E adèss, varda, la man del Signúr l'è sü de tì, e te saree orb, vedend no 'l suu fin al témp». E sübit l'ha burlaa giò sü lü scighéra e scür e, andand in gir, el cercava quajdün che 'l el menass per man. 12Alura, varda, el prucunsul l'ha credüü chèll che l'era sücess, sbalurdii de l'insegnamént del Signúr.
13E despö che l'aveva faa véla de Paf, lur inturna a Paul hinn vegnüü a Perga in de la Pamfilia[5], e despö che Giuann l'era partii de lur, l'è naa indree a Gerüsalèmm.
14E lur, despö che hann passaa de Perga, hinn riaa a Antiochia in de la Pisidia, e despö che eren vegnüü denter in de la sinagoga in del dì del sabet, s'hinn setaa giò. 15E despö de la letüra de la lég e di prufètt, i capp de la sinagoga hann mandaa a lur, disend: «Omen, fradèj, se l'è quaj parola d'esurtaziún[6] in de vialter vèrs la gént, legell».
16E Paul, despö che 'l s'era levaa sü e l'aveva daa un sègn cun la man, l'ha dii:
«Omen Israelìtt e quij che gh'hann pagüra de Diu, scultee. 17El Diu de chèsta gént Israel l'ha scernii i noster pader e l'ha levaa sü la gént in del sugiorn[7] in de la tèra d'Egitt e cunt un brasc levaa el i ha menaa föra de là, 18e circa quarant'agn l'ha supurtaa 'l lur cumpurtamént in del desèrt, 19despö che l'aveva tiraa giò sètt naziún in de la tèra de Canaan, l'ha distribüii la tèra a lur 20circa quatercent e cinquant'agn, e despö che chèstcoss l'ha daa giüdes fin a Samuel el prufèta. 21E de alura, hann dumandaa un rè, e Diu el gh'ha daa Saul, fiöö de Kis, omm de la tribü de Benjamin, per quarant'agn, 22e despö che 'l l'aveva remuvüü, l'ha levaa sü David per lur cuma rè, al qual anca l'ha dii quand l'ha daa testimunianza: «Huu truaa David de Jesse omm segund el mè cör, che 'l farà tücc i mè desidéri. 23De la suménza de chèst omm[8] segund la prumèssa, Diu l'ha purtaa a l'Israel un salvadúr, Gesü, 24despö che Giuann l'aveva predicaa prima de la sua vegnüda un batesim de revedimént a tüta la gént d'Israel. 25E cuma Giuann el cumpiva 'l curs, el diseva: «Chi süpunii che mì sia? Mì sun minga: ma varda, el vén despö de mì el sandul[9]di pee del qual sun no dègn de desgarbià[10].
26Omen, fradèj, fiöö de la famèja d'Abraham e quij intra de vialter che gh'hann pagüra de Diu, a nümm la parola de chèsta salvéza l'è stada mandada föra. 27Già che quij che stann de cà a Gerüsalèmm e i lur capp, perchè l'aveven minga savüü anca i vús di prufètt che hinn legiüü ogni sabet, quand l'aveven cundanaa, l'hann cumpii, 28e ancabén avessen truaa nissüna resún de mort, hann dumandaa a Pilatt che lü el füss mazaa. 29e cuma hann cumpii tücc i robb che hinn staa scrivüü sü lü, despö che l'aveven sbassaa giò del lègn, l'hann metüü in d'una tumba. 30E Diu 'l l'ha levaa sü di mort, 31lü l'è staa vedüü per tant dì de lur che eren staa naa sü cun lü de la Galilea a Gerüsalèmm, che hinn adèss i sò testimonn a la gént.
32E nümm ve predicum la prumèssa che l'è stada fada a i pader, 33che Diu 'l l'ha cumpida per nümm, i bagaj, quand l'ha levaa sü Gesü, cuma anca in del segund salm l'è scritt:
Tì te see 'l mè fiöö,
mì t'huu generaa incöö.
34E perchè 'l l'ha levaa sü di mort, stand pü per turnà indree in de la curüziún, inscì l'ha dii che: Ve daruu i robb sant, i robb fedèj, de David. 35Dunca, anca in d'un alter el dis: Te daree no che 'l tò sant el veda curüziún. 36Già che David, despö che l'aveva servii al cunsili de Diu in de la sua generaziún, el s'è indurmentaa e l'è staa giüntaa a i sò pader e l'ha vedüü curüziún; 37e lü che Diu l'ha levaa sü, l'ha minga vedüü curüziún. 38Dunca, che 'l sia savüü a vialter, omen, fradèj, che per mèzz de chèst el v'è pruclamaa el perdon di pecaa, 39e de tüsscoss che sii minga staa capaz de vèss faa giüst in de la lég de Musè, in de chèst ognidün che 'l cred l'è faa giüst. 40Dunca, vardee che 'l végna no a vialter chèll che l'è dii in di prufètt:
Vedii, i desprezadúr,
e meravejii e che siuv destrütt[11],
perchè mì fuu un laur in di voster dì,
un laur che credarìuv no, se quajdün el ve cüntass sü cumpletamént».
42E intanta che andaven föra, esurtaven che chèst paroll ghe füssen parlaa el sabet despö. 43E despö che eren relassaa[12] de la sinagoga, tant personn di Giüdee e di pi pruselìtt hinn naa adree a Paul e a Barnaba, che, intanta che parlaven a lur, i persuadeven a cuntinüà in de la grazia del Signúr.
44E 'l sabet che l'era vegnüü, squas tüta la citaa la s'è ünida insèma per scultà la parola de Diu. 45E quand i Giüdee aveven vedüü i foll, hinn staa impienii de gelosia, e cuntradiseven a i robb che eren dii de Paul, biastemand. 46E, parland curagiusamént, Paul e Baraba hann dii: «L'era necessari che la parola de Diu la füss parlaa a vialter prima; degià che la rüzii via e ve giüdeghii no dègn de la vita etèrna, varda, girum a i naziún! 47Già che inscì el Signúr el m'ha cumandaa:
T'huu metüü cuma lüs di naziún,
perchè te siet per la salvéza fin a l'ültima part[13] de la tèra».
48E quand i naziún l'hann sentii, gh'aveven letizia e aveven daa gloria a la parola de Diu, e tücc che eren numinaa per la vita etèrna hann credüü. 49E la parola del Signúr l'era purtada per tüta la regiún. 50E i Giüdee hann inzigaa i pii donn de pusiziún unurabila e i capp de la citaa, e hann levaa una persegütaziún cuntra Paul e Barnaba, e i hann bütaa föra di lur cunfinn. 51E lur, despö che hann scurlii via 'l pulver di pee cuntra de lur, hinn naa a Iconi[14], 52e i discepuj hinn staa impienii de letizia e del Spirit Sant.

  1. leteralamént, in d'Antiochia, segund la gésa che l'era
  2. o i hann mandaa föra
  3. el test grech el manca omm
  4. o pervertì
  5. l'è de dì, una regiún in del süd de la mudèrna Türchia; Perga l'era la capital.
  6. o incuragiament
  7. It. soggiorno
  8. el grech el manca omm
  9. o zampatola
  10. o deslenguà
  11. o cunsümaa
  12. o lassaa naa, deslenguaa
  13. leteralamént, a ültim
  14. el mudèrn Konya

Navigaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]