03 03
Ol dé 3 de mars l'è 'l 62 ( 63 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 304 dé a finí l'an.
Ul dí
3 de mars al è ul dí da pòost
62 ( 63 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca
304 dí a finí l'an.
| MAR | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
Nom del dé in diferenc dialecc[<small>Mudifega</small> | mudìfica 'l sorgènt]
Aenimenc[<small>Mudifega</small> | mudìfica 'l sorgènt]
1976 - Vitòria (ol Paes Basch): con miníster de Gu·ernassiú Manuel Fraga, gh'i mör sich persone e plö d'ü centenér ghe i resölta feride quan la polisséa Spagnöla la spara per fa zò öna assemblea de stödénc e trabascadur che la se selebrava a la gesa de San Francisco (vardí la pàsena).
1979 - Spagna: se ghe i sélebra di elessiú generale: la UCD, comandada per Adolfo Suárez, i adagna per masöransa relatía.
2000 - Santiago (Sile): Augusto Pinochet al ghe ría daspus de ser zödegat a Londra acüsat de crímen contra la ümanità.
2002 - Svízzera: i votanc i asseta in referéndum l'entrada de chèst paes a l'ONU.
2005 - Salina (Kansas, SÜA): daspus de 67 h, 2 m e 38 s da partí-n con l'öltralisér GlobalFlyer Virgin Atlantic, al ghe ría Steve Fossett, con che al de·enta l'òm plö ràpid a fá la ölta al mont per ària, in solitare e sensa scaj.
Nassimenc[<small>Mudifega</small> | mudìfica 'l sorgènt]
1895 - Oslo, Norwesa: Ragnar Frisch, economesta norwench conferit del Premi Nobel d'Economéa ol 1969.
Necrolòse[<small>Mudifega</small> | mudìfica 'l sorgènt]
1176 - castel de Coltort, Sant Feliu de Palerols (la Garroca): Ramon Folch III de Cardona vescont de Cardona, sassinat a tradiment per Guilem de Berguedà (in acorde a otre fonte ol 1175; n. 1151).
1459 - València: Ausiàs March, pueta Valencià (n. vers ol 1397).
1111 - Canosa de Pöja (la Pöja, Itàlia: Boemond I, prínsep d'Antiochia (in acorde a otre fonte ol 1110; n. 1052).
1703 - Londra (Anglatèra): Robert Hooke, físegh e astrònom Angles (n. 1635).
1707 - Ahmadnagar (Maharashtra, l'Índia): Abu Muzaffar Muhiuddin Muhammad Aurangzeb Alamgir, imperadur de l'Impere Mughal (n. 1618).
1792 - Londra (Anglatèra): Robert Adam, architèt Scosses (n. 1728).
1959 - Los Angeles (Califòrnia, SÜA): Louis Francis Cristilo, cognossit come Lou Costello, atur de sínema Stadünindench (n. 1906).
1961 - Nöa York (SÜA): Paul Wittgenstein, pianesta Austríach (n. 1887).
1982 - Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, ísola de Fransa, Fransa): George Perech, scritur Franses (n. 1936).
1983 - Brüssèl (Bèlzica): George Rémi, cognossit come Hergé, autor de còmich belga, creadur de Tintin (n. 1907).
1987 - Los Angeles (Califòrnia, SÜA): David Daniel Kominski, cognossit come Dangn Kaye, atur de sínema e cantant Stadünindench (n. 1913).
1988 - Madison (Wisconsin, SÜA): Sewal Wright, biòlegh Stadünindench (n. 1889).
1991 - Honolulu (ísole Hawaii, SÜA): Murray Teichman, cognossit come Arthur Murray, balerí Stadünindench (n. 1895).
1995 - Salt Lake City (Utah, SÜA): John Wiliam Hunter, religjus Stadünindench, president de la Gesa de Zesücrist di Sanc del Darér Dé (n. 1907).
2003 - Berlin (Zermania): Horst Bucholz, atur de sínema Todèsch (n. 1933).
2003 - Londra (Anglatèra): Peter Smithson, architèt Angles (n. 1923).
2005 - Aalst (Flandes, Bèlzica): Rinus Michels, futbolesta e intranador de futbol fiamengh che al a alenat ol Barça (n. 1928).
Feste[<small>Mudifega</small> | mudìfica 'l sorgènt]
Sant Ermenter (o Emeteri)
Sant Celdoni (o Celoni)
Festa locala de Sant Cugat del Valès
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
