× Cupressocyparis leylandii

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
× Cupressocyparis leylandii
occ.: Ciprèss de Leyland
or.: ??????
Ciprèss de Leyland
Ciprèss de Leyland
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Pinophyta
Clas: Pinopsida
Ùrden: Pinales
Famìa: Cupressaceae
Zèner: ×Cupressocyparis
Spéce: × Cupressocyparis leylandii
Nomm binomial
× Cupressocyparis leylandii
(A.B. Jacks. & Dallim.) Dallim.

El ciprèss de Leyland (× Cupressocyparis leylandii (Dallim. & A.B. Jacks.) Dallim.)) a l’è ona pianta sempreverda de la famiglia di cupressacei, originaria de l’America settentrionàl ma molto spantegada, ‘me ‘na pianta ornamentàl, in del bascì del Mediterraneo. A l’è on ìbrid infra di du géner divèrsi del Cupressus macrocarpa e del Callitropsis nootkatensis creàa per resón ornamentàj dato che la soa forma caratteristica, la soa capacità de vegnì grand a la svèlta, la soa densità, l’altèzza e ‘l sò colór el fànn giust per la soa utilizzazion ‘me ‘na scesa e per la schermadura.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A L’è ona conifera monòica, semprevérda, che la riva a 25 meter in altèzza, ma in di esemplàr pussée vègg anca a 35 meter. El fiorìss e ‘l fruttìs pòch e raramént.

Foeuj e florescenza
Aspètt

La soa sciòma l’è molto caratteristica e perchè l'è ornamentàl a hinn stàa fàa di scèlt al fin de acentànn quèlla soa prerogativa chì cont el troànn di esemplàr con la sciòma verda che la tend al bloeu, e di alter con la forma pussée compatta.

Scòrza

El legn el gh’hà ona scòrza de color gris-brunéngh con di longh filidùr.

Foeuj

I foeuj, tipich per tucc i tipi de ciprèss, hinn assosènn ficc, de colór verd scur, piscinìtt, longh pressappòch 1 mm e taccàa ai ramm, inscì de dàgh al ciprèss ‘na forma ciamada squamiforma, on aspètt compatt, ficc e regolàr.

Ecologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è on ibrid molto robùst e tolerànt ottegnùu per caso intorna del 1880[1] per una ibridazión infra el Cupressus macrocarpa e ‘l Callitropsis nootkatensis; quèlla inter-specie chì l’è stada poeu propagada ‘me 'na pianta ornamentàl in Galles nel 1925; 5 di primm 6 esemplàr conossùu hinn ancamò viv al dì d’incoeu.[1].

A l’è on alber che ‘l riess a soportà di livèj de inquinament e de aria cont ona salinità alta. Ancabén la pòda cress oltra i 25-35 meter in altèzza la gh’hà minga di radìs molto profond e per quèst la resist nò a di longh perìod de brusècch e in quèj zòn chì, tròpp cald per el sò adattàss la podaria amalàss del cancro tipich di conifer (Seridium cardinale); a l’incontrari in di zòn tropp nevós compagn de l’alta montagna el podarìa vèss soggètt a la rottura di ramm se ‘l ven minga podà de manera de soportà el pes de la nev per di perìod longh.

Tassonomia[Modifega | modifica 'l sorgent]

× C. leylandii Castlewellan Gold

Varietà e cultivar:

  • × Cupressocyparis leylandii Blu jeans, d'on colór caratteristich colór ch 'l tend al bloeu
  • × Cupressocyparis leylandii Castlewellan Gold, d'on colór infra el giald sberlusent e ‘l colór del bronz, on'aspètt slanzàa e compàtt.
  • × Cupressocyparis leylandii Gold Rider, scèlta olandesa de colór giald-òr e piscinìna.
  • × Cupressocyparis leylandii 2001, a forma cònica e molto compatta, senza di sfranzadùr foeura de squadra
  • × Cupressocyparis leylandii Variegatus, 'na mutazion varida con di smagg de colór crema.

Utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sò legn l’è molto dur e 'l ven dopràa per fa su i mòbil de già che ‘l sò odór armatich le proteg di cairoeu.

’Na scesa de ciprèss de Leyland de 2 m naturàl senza potadura

La soa coltivazión ‘me na pianta ornamentàl l’è assosènn spantegada. La ven doprada anca ‘me 'n paravènt e per fà su i sces. De sòlit el ciprèss de Layland el ven piantàa come ona scesa con tona distanza de 60 cm infra i piant e ‘l ven podà per mantegnìnn la forma e l’altèzza vorsuda; el risist ben ai gabadùr in tucc i stagión ancabén el sia mèj fa quèl lavorà là de november e de marz. El resìst anca al cald fòrt e poeu anca ai gelàd fin a -15/-20 °C, inscì a l'è adàtt de viv in tutta la zòna de l'’italia del nòrd. Grazie a la soa crèscia vigorosa el gh’hà de vèss regolàa in altèzza con scrupolositàa de già che l’è bon de andà innanz 1 meter per ann in altèzza, o anca 2 in di condizion ideàj. L’è sòlit a trovàss anca a forma de campanna che la ghe permètt a la nev de scarligàgh adrée ai sò bòrd, ma data la soa struttura densa con di foeuj molto piscinìnn l’è adàatt per vèss scolpìi in ona qualsesìa sàgoma. Come schermadura el ven dopràa infra i 5 e i 15 meter, che vegnen facilment raggiunt e ‘l fa su on mur verd che la lus la riess nò a passàgh denter. Tanti espèrt del giardinagg preferìssen doprà nò quèll tipo de pianta chì per fà i sces per via de la soa velocità de crescita de già che l’è facilment la scesa che la cress pussée a la svelta de tucc, e la gh’hà besògn de dò gabadùr a l’ann.

Per tanti ann l’è stada la pianta pussèe venduda de la Gran Bretagna, fin a raggióng el 10% del mercàa di piant [1]. Tant la s’è spantegada, che a gh'hinn stàa in Inghilterra tanti question infra i visìn de ca’ per via de l’ombrìa che quèlla pianta chì la proiètta per via del sò fojàmm che la lus l’intravèrsa minga, fin al 2001 quand che l’è stàa fàa on mazzamént per ona questión in su on ciprèss de Leyland cressùu tròpp infra du visìn de ca’. [1]. In del 2005 i autorità inglés hànn manda foeura ona leg che l’hà obbligàa i proprietari a podà tucc i ciprèss tròpp alt e che fànn ombra in sui proprietà di alter[1].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mother of all trees that sets neighbours at war revealed to have its accidental roots in Wales - Wales News - News - WalesOnline

Vos correlàa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]