Sciarön

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá



Lombard Occidental Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada.



WikiCat.png

Chel articul chí l'è dumà un sbozz. Se violter sii bun de mètegh dent un quejcoss de pü, preocüpeves minga e pruvégh.

Inscí de vègh un'ideja de tücc i olter sbozz, vardee chinscí.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 24' N 8° 47' E

Sciarön
Coats of arms of None.svg
Italy location map.svg
Stat Itàlia
Regiun Piemont
Pruvincia Nuvara
Cuurdinade 8°46′52″ E
45°24′43″ N
Abitant 6 980 ab.
Superfiss 32,1 km²
Densità 217 ab/km²
Altitüden 127 m s.l.m.
Cumün tacaa Abbiategrasso (MI), Boffalòra (MI), Cassö (PV), Magenta (MI), Robecco sul Naviglio (MI), Sussach, Tracaa
CAP IT-28065
Còdes ISTAT 003049
Prefiss tel. 0321


Sciarön (nom ufizial in italian: Cerano) l'è un cumün de la Pruvincia de Nuvara. El gh'ha ona popolaziun de 6 980 abitàncc (dàto del Dicember 2010[1]), cunt ona superfis de 32,1 km² e ona densità de popolaziun de 217 ab./km².

El paes el se tröva adree ai spund del Tisin, al cunfin cunt i pruvinc de Milan (cumün de Biegrass, Bufalora, Magenta e Rubech sül Navili) e de Pavia (Cassö).

Esempi del dialet de Sceran [Mudifega]

Un om l'eva dü fiù.
Al püssè gióvna 'd cust l'ha dici al pà: “Pà, dìm la mè part dla roba ch'a tócam!” e 'l pà l'ha spartivla.
E dopo poch dì al fiù pü gióvna l'ha ciapà tüta la sò roba e l'ha 'ndacc int un pais lontan, e là l'ha facc förala tüta con i birichinn.
Quand pö l'eva spindü tüt, l'ha gnì 'na gran caristia in cul pais, che lü l'ha cmansà a 'vé dabsogn.
Alora l'ha 'ndacc e l'ha portass in cà d'un scior da cui pais, ch'l'ha pö mandàl a föra in di sui camp a cürà i porscei.
Lü pö a scricheva d'ampinìss la panscia 'd giand ad rovla ch'i mangiavo i porscei, ma insün devovna.
Ma quand l'ha gnìj la testa a cà l'ha dicc: “Quanti servitor dal mè pà j'hän bän dal pän, e mì achì i mura dla fam!
Mì 'dess i petarò chì e i 'ndarò dal mè pà e disaròj: Pà, mì j'ho facc di pcai contra 'l Signor e contra vü;
Mì son pü dägn da vess ciamà vost fiù; fim comè vün di vost servitor”.
Lü donca l'ha petà là e l'ha gnü dal sò pà; e quand l'eva ancora lontan, al sò pà l'ha vüst e l'ha 'vü compassion; l'ha corsi incontra, l'ha ciapàl par al col, a l'ha basal.
Al fiù l'ha dici: “Pà, j'ho facc un pcà contra 'l Signor e contra vü e son pü dägn da vess ciamà vost fiù”.
Ma 'l pà l'ha dici ai sui servitor: “Portì chì i pü bei pagn e vistìl, e matìj l'anel int i div e i scarp in pè;
E minì fura 'l biscin ingrassà, massèl; ch'i mangiómol e ch'i stóma sü legra;
Parcäi cust mè fiù l'eva mort e l'ha risciüscità, l'eva perdü e l'ha stacc trovà”. E j'hänn mässas a fà 'na gran festa.
Alora 'l fiù prüm l'eva fura in campagna; e quand ch'a tornava a cà, arent a cà suva a l'ha sintì a sonà e a balà.
E l'ha ciamà vün di servitor e l'ha dmandaj “Quii cha' vò zì cust?”
E lü l'ha dici: “Al tò fradè l'ha gnü cà, e 'l tò pà l'ha massaj un biscin grass, parcäi l'ha 'vül sän e dispost”.
Ma lü l'ha 'ndà in coldra e voreva gnent andà in cà. Al sò pà l'ha gnü fura e prigheval d'andà dent.
Ma lü l'ha faj sintìss, e l'ha dici al pà: “Eco, hinn già tanti ann che mì 'j servuro i ho mai passà i vost ordin, epür vü ii mai stacc bon da dàm un poch cravin par fà un'aligria coi mei amis.
Ma quand cust vost fiù, ch'la mangià la vosta roba con i fravla, l'ha gnü cà, vü hii massaj un bel biscin ingrassà”.
Ma 'l pà l'ha dici: “Fiù, ti t'è sempra chì con mì, e tüt cul ch'i ho mì l'è tò;
Adess a convgniva a fà festa e stà alegra, parcäi cust tò fradè l'eva mort e l'ha risciüscità, l'eva perdü e l'ha stacc trovà”.

(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878)

Evoluzion demografega [Mudifega]

L'andament del nümer de abitant del cumün de Sciarön l'è mustraa in de la tabela chi de sutta



Nümer de abitant

Riferiment [Mudifega]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2010.