Sciarön
| Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada. |
|
Chel articul chí l'è dumà un sbozz. Se violter sii bun de mètegh dent un quejcoss de pü, preocüpeves minga e pruvégh. Inscí de vègh un'ideja de tücc i olter sbozz, vardee chinscí. |
| Sciarön | |
|---|---|
| Stat | Itàlia |
| Regiun | Piemont |
| Pruvincia | Nuvara |
| Cuurdinade | 8°46′52″ E 45°24′43″ N |
| Abitant | 6 980 ab. |
| Superfiss | 32,1 km² |
| Densità | 217 ab/km² |
| Altitüden | 127 m s.l.m. |
| Cumün tacaa | Abbiategrasso (MI), Boffalòra (MI), Cassö (PV), Magenta (MI), Robecco sul Naviglio (MI), Sussach, Tracaa |
| CAP | IT-28065 |
| Còdes ISTAT | 003049 |
| Prefiss tel. | 0321 |
Sciarön (nom ufizial in italian: Cerano) l'è un cumün de la Pruvincia de Nuvara. El gh'ha ona popolaziun de 6 980 abitàncc (dàto del Dicember 2010[1]), cunt ona superfis de 32,1 km² e ona densità de popolaziun de 217 ab./km².
El paes el se tröva adree ai spund del Tisin, al cunfin cunt i pruvinc de Milan (cumün de Biegrass, Bufalora, Magenta e Rubech sül Navili) e de Pavia (Cassö).
Esempi del dialet de Sceran [Mudifega]
Un om l'eva dü fiù.
Al püssè gióvna 'd cust l'ha dici al pà: “Pà, dìm la mè part dla roba ch'a tócam!” e 'l pà l'ha spartivla.
E dopo poch dì al fiù pü gióvna l'ha ciapà tüta la sò roba e l'ha 'ndacc int un pais lontan, e là l'ha facc förala tüta con i birichinn.
Quand pö l'eva spindü tüt, l'ha gnì 'na gran caristia in cul pais, che lü l'ha cmansà a 'vé dabsogn.
Alora l'ha 'ndacc e l'ha portass in cà d'un scior da cui pais, ch'l'ha pö mandàl a föra in di sui camp a cürà i porscei.
Lü pö a scricheva d'ampinìss la panscia 'd giand ad rovla ch'i mangiavo i porscei, ma insün devovna.
Ma quand l'ha gnìj la testa a cà l'ha dicc: “Quanti servitor dal mè pà j'hän bän dal pän, e mì achì i mura dla fam!
Mì 'dess i petarò chì e i 'ndarò dal mè pà e disaròj: Pà, mì j'ho facc di pcai contra 'l Signor e contra vü;
Mì son pü dägn da vess ciamà vost fiù; fim comè vün di vost servitor”.
Lü donca l'ha petà là e l'ha gnü dal sò pà; e quand l'eva ancora lontan, al sò pà l'ha vüst e l'ha 'vü compassion; l'ha corsi incontra, l'ha ciapàl par al col, a l'ha basal.
Al fiù l'ha dici: “Pà, j'ho facc un pcà contra 'l Signor e contra vü e son pü dägn da vess ciamà vost fiù”.
Ma 'l pà l'ha dici ai sui servitor: “Portì chì i pü bei pagn e vistìl, e matìj l'anel int i div e i scarp in pè;
E minì fura 'l biscin ingrassà, massèl; ch'i mangiómol e ch'i stóma sü legra;
Parcäi cust mè fiù l'eva mort e l'ha risciüscità, l'eva perdü e l'ha stacc trovà”. E j'hänn mässas a fà 'na gran festa.
Alora 'l fiù prüm l'eva fura in campagna; e quand ch'a tornava a cà, arent a cà suva a l'ha sintì a sonà e a balà.
E l'ha ciamà vün di servitor e l'ha dmandaj “Quii cha' vò zì cust?”
E lü l'ha dici: “Al tò fradè l'ha gnü cà, e 'l tò pà l'ha massaj un biscin grass, parcäi l'ha 'vül sän e dispost”.
Ma lü l'ha 'ndà in coldra e voreva gnent andà in cà. Al sò pà l'ha gnü fura e prigheval d'andà dent.
Ma lü l'ha faj sintìss, e l'ha dici al pà: “Eco, hinn già tanti ann che mì 'j servuro i ho mai passà i vost ordin, epür vü ii mai stacc bon da dàm un poch cravin par fà un'aligria coi mei amis.
Ma quand cust vost fiù, ch'la mangià la vosta roba con i fravla, l'ha gnü cà, vü hii massaj un bel biscin ingrassà”.
Ma 'l pà l'ha dici: “Fiù, ti t'è sempra chì con mì, e tüt cul ch'i ho mì l'è tò;
Adess a convgniva a fà festa e stà alegra, parcäi cust tò fradè l'eva mort e l'ha risciüscità, l'eva perdü e l'ha stacc trovà”.
(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878)
Evoluzion demografega [Mudifega]
L'andament del nümer de abitant del cumün de Sciarön l'è mustraa in de la tabela chi de sutta
Nümer de abitant 
Riferiment [Mudifega]
- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2010.
|
|
|
|---|---|
| Amén • Armagn • Armantin • Aruna • Barénch • Bransach • Biandraa • Boca • Buégn • Bulzan • Burgh Tisin • Burglavsàr • Burbané • Briga • Briun-ä • Caltignaga • Cambra • Carpignön • Casalbaltram • Casalösc • Casalin • Casalvlun • Castlasc • Castlét • Cavajet • Cavaj • Cavaliri • Culassa • Cumijagh • Cunturbia • Crössa • Cürésc • Dimian • Drumlét • Farä • Funtanei • Gajaa • Garbagna • Gargal • Gatich • Ghem • Gussön • Granòss • Grignasch • Invó • La Badia • Landiuna • Lesa • Magiura • Mandèl • Marön • Massin • Meina • Mismarich • Miasin • Mum • Nebiün • Nibiula • Nuara • Orta • Parscé • Pèla • Pitnasch • Pisan • Pogn • Pumbia • Praa • Riscàt • Rumagnän • San Maurizi • San Pedar • Sciarön •Scilavengh • Sissön • Suris • Sussach • Sön • Tardubiaa • Torgän • Tracaa • Vavru • Varal • Vrün • Vispulaa • Vidlunch • Vinsaj • Vlésc • Vlésc Castel | |