Armantin

De Wikipedia



Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 28' N 8° 43' E

Rmantin
Comun
Rmantin - Stema
Rmantin - Sœmeanza
Rmantin - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Piemont
Provinça Provincia de Nuvara
Capolœg Romentino
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°28′N 8°43′E / 45.466667°N 8.716667°E45.466667; 8.716667
OSM 45062
Voltituden 146 m s.l.m
Superfix 17,69 km²
Abitants 5 595 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 316.28 ab./km²
Confin Barnaa, Galiaa, Tracaa e Nuara
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0321
Codex postal 28068
Sigla autom. NO
Codex ISTAT 003131
Codex catastal H518
Sant protetor San Gioann Batista
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Rmantin - Localizazion
Rmantin - Localizazion
Sit istituzional


Rmantin (Piemuntes: Rmantin; Italian: Romentino) a l'è un cumün de la Pruincia de Nuara.

El gh'ha ona popolaziun de 5 589 abitàncc (dàto del Desember 2013[1]), cunt ona superfis de 17,7 km² e ona densità de popolaziun de 316 ab./km².

El se tröva süi rif del Tisin a düü chilometer de Nuara. L'è tacaa ai cumün de Bernaa (MI), Galiaa, Nuara e Tracaa.

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del nümer de abitant del cumün de Armantin l'è mustraa in de la tabela chi de sutta



Nümer de abitant


Cultüra e tradizziun[Modifega | modifica 'l sorgent]

Esempi del dialet de Rementin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p 11

Un om l'eva dü matai.
Cul püsse gióvnu l'ha zii al pà: “O pà, dem la mè part ch'am vägnu!” e 'l pà gh'ha sparté la roba.
E d'agnò poch dé, il mat püssè giovnu l'ha fai visin töt la sò roba e l'ha 'ndai antu pais lontän e l'ha fai fovra töt vivend da porscè.
E dop che l'ha fai fovra tötcoss inta cul pais, l'ha vegnü una gran carastia e l'ha comincià a 'vè bsogn.
L'ha 'ndai insema da vön da cui part lontan, e cul là l'ha mandà inte sò camp a cürè i porscei.
E gh'aveva vòja d'ampenéss con giandri da porscè, ma trovaca gnanca vün da dè un bocon pän.
E l'ha vegnü a capé daperlü e l'ha zià: “Quancc servitoi 'd mè pà i hann tütcoss che vojan e mé mòri 'd fam!
E mé vegnerò sü e indrò dil mè pà e zirò: Mì ho gai i picai contra 'l ciel e gnan a vü.
Mì merto nuta che mi ciamè voss mat; tignem com un di vost servitoi
E s'ha alzà e l'ha 'ndai di sò pà; e l'eva ancura lontän quand al sò pa l'ha vöst e l'ha 'vü compassion, j'ha cors incontra, l'ha brascià e l'ha basà.
El mat l'ha zii al pà: “Ho fai picai contra 'l ciel e ignan a vü, e merta mia piü da vess voss mat e che am ciamè ancora voss mat”.
Ma 'l pà gh'ha zii a son servitoi: “Portè chilò bel vestì e vestìr; metèj sü l'anè ant i dii e i scarp ant i pei;
E menè fora al videl ingrassà e mazzumla, e mangiuma e bevuma.
Perchè cost mat chilò l'era mort e l'ha tornà in véta, e l'eva perdö e l'è stai trovà” e i s'hann bütà a fè gran festa.
E 'l mat püssè grand da cui matai l'eva ant i campi, e quand a vigniva e l'eva visin a cà, l'ha sintö sonè la müsga e che i balevan.
E l'ha ciamà vün di sò servitù e gh'ha domandà coss che voreva zì cula roba.
E lü gh'ha zii: “Al tò fradè l'ha gnö a cà e 'l tò pà l'ha mazzà un videl ingrassa perchè l'ha vignö cà sän e ardé.”
Ma lü l'ha vignö arabià e l'ha mia vorsö andè an cà; e 'l sò pà l'ha vignö fora e s'ha méss a pregal d'andà dentra.
Ma lü l'ha rispondö e gh'ha zii al pà: “Mì l'è già tanti agni che fo voss servitù e v'ho mai discontradé i vost comand, e vü hii mai dai una cravin par tignì mé e i mei amis alegra;
ma quand quest voss mat l'ha vignö dop avè mangià tüt cul che gh'aveva coi donasc, vü hii mazzài i videl a l'ingrass”.
E i pà l'ha zii a cul mat: “té ti sei stai sempro mé e tüt cul che gh'ho dla mè roba l'è tóva tüta;
adess convägnia a fè festa e stè alegra, perchè i tò fradè l'eva già mort e l'ha tornà in véta, l'eva perdö e l'uma tovà”.

(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878)

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2013.