Armantin
| Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada. |
| Armantin | |
|---|---|
| Stat | Itàlia |
| Regiun | Piemont |
| Pruvincia | Nuvara |
| Cuurdinade | 8°43′12″ E 45°27′54″ N |
| Abitant | 5 386 ab. |
| Superfiss | 17,7 km² |
| Densità | 304 ab/km² |
| Altitüden | 146 m s.l.m. |
| Cumün tacaa | Bernaa (MI), Galiaa, Nuara, Tracaa |
| CAP | IT-28068 |
| Còdes ISTAT | 003131 |
| Prefiss tel. | 0321 |
Rmantin (Piemuntes: Armantin; Italian: Romentino) a l'è un cumün de la Pruincia de Nuara.
El gh'ha ona popolaziun de 5 386 abitàncc (dàto del Dicember 2010[1]), cunt ona superfis de 17,7 km² e ona densità de popolaziun de 304 ab./km².
El se tröva süi rif del Tisin a düü chilometer de Nuara. L'è tacaa ai cumün de Bernaa (MI), Galiaa, Nuara e Tracaa.
Cuntegnüü |
Evoluzion demografega [Mudifega]
L'andament del nümer de abitant del cumün de Armantin l'è mustraa in de la tabela chi de sutta
Nümer de abitant 
Cultüra e tradizziun [Mudifega]
Esempi del dialet de Rementin [Mudifega]
Un om l'eva dü matai.
Cul püsse gióvnu l'ha zii al pà: “O pà, dem la mè part ch'am vägnu!” e 'l pà gh'ha sparté la roba.
E d'agnò poch dé, il mat püssè giovnu l'ha fai visin töt la sò roba e l'ha 'ndai antu pais lontän e l'ha fai fovra töt vivend da porscè.
E dop che l'ha fai fovra tötcoss inta cul pais, l'ha vegnü una gran carastia e l'ha comincià a 'vè bsogn.
L'ha 'ndai insema da vön da cui part lontan, e cul là l'ha mandà inte sò camp a cürè i porscei.
E gh'aveva vòja d'ampenéss con giandri da porscè, ma trovaca gnanca vün da dè un bocon pän.
E l'ha vegnü a capé daperlü e l'ha zià: “Quancc servitoi 'd mè pà i hann tütcoss che vojan e mé mòri 'd fam!
E mé vegnerò sü e indrò dil mè pà e zirò: Mì ho gai i picai contra 'l ciel e gnan a vü.
Mì merto nuta che mi ciamè voss mat; tignem com un di vost servitoi”
E s'ha alzà e l'ha 'ndai di sò pà; e l'eva ancura lontän quand al sò pa l'ha vöst e l'ha 'vü compassion, j'ha cors incontra, l'ha brascià e l'ha basà.
El mat l'ha zii al pà: “Ho fai picai contra 'l ciel e ignan a vü, e merta mia piü da vess voss mat e che am ciamè ancora voss mat”.
Ma 'l pà gh'ha zii a son servitoi: “Portè chilò bel vestì e vestìr; metèj sü l'anè ant i dii e i scarp ant i pei;
E menè fora al videl ingrassà e mazzumla, e mangiuma e bevuma.
Perchè cost mat chilò l'era mort e l'ha tornà in véta, e l'eva perdö e l'è stai trovà” e i s'hann bütà a fè gran festa.
E 'l mat püssè grand da cui matai l'eva ant i campi, e quand a vigniva e l'eva visin a cà, l'ha sintö sonè la müsga e che i balevan.
E l'ha ciamà vün di sò servitù e gh'ha domandà coss che voreva zì cula roba.
E lü gh'ha zii: “Al tò fradè l'ha gnö a cà e 'l tò pà l'ha mazzà un videl ingrassa perchè l'ha vignö cà sän e ardé.”
Ma lü l'ha vignö arabià e l'ha mia vorsö andè an cà; e 'l sò pà l'ha vignö fora e s'ha méss a pregal d'andà dentra.
Ma lü l'ha rispondö e gh'ha zii al pà: “Mì l'è già tanti agni che fo voss servitù e v'ho mai discontradé i vost comand, e vü hii mai dai una cravin par tignì mé e i mei amis alegra;
ma quand quest voss mat l'ha vignö dop avè mangià tüt cul che gh'aveva coi donasc, vü hii mazzài i videl a l'ingrass”.
E i pà l'ha zii a cul mat: “té ti sei stai sempro mé e tüt cul che gh'ho dla mè roba l'è tóva tüta;
adess convägnia a fè festa e stè alegra, perchè i tò fradè l'eva già mort e l'ha tornà in véta, l'eva perdö e l'uma tovà”.
(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878)
Riferiment [Mudifega]
- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2010.
|
|
|
|---|---|
| Amén • Armagn • Armantin • Aruna • Barénch • Bransach • Biandraa • Boca • Buégn • Bulzan • Burgh Tisin • Burglavsàr • Burbané • Briga • Briun-ä • Caltignaga • Cambra • Carpignön • Casalbaltram • Casalösc • Casalin • Casalvlun • Castlasc • Castlét • Cavajet • Cavaj • Cavaliri • Culassa • Cumijagh • Cunturbia • Crössa • Cürésc • Dimian • Drumlét • Farä • Funtanei • Gajaa • Garbagna • Gargal • Gatich • Ghem • Gussön • Granòss • Grignasch • Invó • La Badia • Landiuna • Lesa • Magiura • Mandèl • Marön • Massin • Meina • Mismarich • Miasin • Mum • Nebiün • Nibiula • Nuara • Orta • Parscé • Pèla • Pitnasch • Pisan • Pogn • Pumbia • Praa • Riscàt • Rumagnän • San Maurizi • San Pedar • Sciarön •Scilavengh • Sissön • Suris • Sussach • Sön • Tardubiaa • Torgän • Tracaa • Vavru • Varal • Vrün • Vispulaa • Vidlunch • Vinsaj • Vlésc • Vlésc Castel | |