Rivolta de la Leventina

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La rivolta de la Leventina del 1755 a l'è staa el tentativ del Parlament de quella vall tesinesa de oponnes a la sopression d'ona quai soa libertà de part del governa uran. Despoeu che la rivolta l'è fallida, el duu de giugn de quell ann, i prerogativ de la Leventina hinn staa scurtaa via.

La Leventina prima del Settcent[Modifega | modifica 'l sorgent]

I leventines podeven minga sofrì el domini di feudatari milanes (che gh'aveven in apalt la ministrazzion de la vall de part di canonegh del Domm de Milan), e inscì hann faa su 'na leanza cont i vai vesinn, de Blegn e de la Riviera. In del 1290 l'è regordada 'na rivolta de Albert Scerr, vogader de Airoeu, contra el vescov milanes Oton Viscont.
In del 1403 quei de la vall s'hinn ligaa in d'on trattaa cont i canton Uri e Obvald: quell trattaa chì l'ha segnaa el destacch de la Leventina del Ducaa de Milan.
In del 1422, dopo de la Battaja de Arbed, i milanes hann ciappaa torna la vall: in del 1439 però hinn staa respingiuu di soldaa uran e leventines; in del 1466, despoeu de la Battaja de Sgiornigh, Milan el gh'ha 'vuu de renonziàggh a tucc i sò diritt in su la vall.
Inscì la Leventina l'è stada integrada, cont on'otonomia bella larga, in del Canton Uri. La popolazzion la ghe dava soldaa ai esercit di uran (26 leventines ogni 100 soldaa de Uri); i ofizziai a eren leventines, e 'l sò general a l'era denter al Consili de Guerra uran.
Cont el passà di agn, i leventines gh'hann avuu semper pussee de libertà, e hann speraa de vess parificaa cont i olter abitant de Uri. Ma la tendenza la s'è invertida in del Settcent, e i prerogativ del Parlament de la Leventina hinn staa semper pussee scurtaa.

El Statutt del 1713[Modifega | modifica 'l sorgent]

I fatt del 1755[Modifega | modifica 'l sorgent]