Mulhouse

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Domm de Mulhouse (protestant), dedicaa a San Steven

Mulhouse (parnonzia milanesa: mulôs; in todesch: Mühlhausen; in alsazian: Mehlhüsa, parnonziaa [mɪlˈhyːsə]; in olandes istoregh: Mulhuizen) l'è ona città de la Francia oriental.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La città la se troeuva dent a la region de l'Alsazia, departement del Reno de Sora. L'è traversada del fiumm Ill (todesch: Ell). L'è spartida in quatter canton.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 58 prima de Crist la pianura che gh'è in tra l'Ill e i Vos'gi l'ha veduu 'na battaja in tra Giuli Ceser e 'l german Ariovist.
El nomm de la città el solta foeura per la prima voeulta in del 803 tant 'me Mulinhuson (che 'l voeur dì i cà di molin). La s'è sviluppada in duu nucli: vun el partegniva ai vescov de Strasburgh, l'alter ai Hohenstaufen. In del 1223 i cittadin hann traa giò el castell del vescov. Sotta l'imperador Rodolf I d'Asburgh Mulhouse l'è vegnuda ona città libera, cognossuda anca 'me "Republega de Mulhouse". In del 1512 la città l'è passada ai Svizzer, e l'ha tolt part a la lotta contra i canton cattolegh in del 1523. In del 1586 la s'è destaccada de la Confederazion e l'è vegnuda ona republega neutral. In del 1798 on plebiscito l'ha votaa per giontàss a la Francia. L'è staa inscì fina al 1871, quand Mulhouse e tutta l'Alsazia hinn passaa a la Germania, e l'è restada todesca fina a la fin de la I Guerra Mondial.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]