March Claudi Tacit

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El March Claudi Tacit, conossuu anca con domà el nòmm Tacit (Marcus Claudius Tacitus in Latin; 200 circa - giugn 276) l'è staa imperador de Ròma del november 275 fina a la soa mòrt.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'uniga altra informazion sora la soa vita l'è che l'è staa consol in del 273, cont el Giuli Placidian. L'Historia Augusta la dis che l'era de l'istessa famiglia del famos stòrich Publi Corneli Tacit, ma l'è minga ona notizia certa.

In de l'autunn del 275, dòpo de la mòrt de l'Aurelian, l'è staa nomenaa imperador di sò soldaa; al moment lù l'era a Terni (Interamna) e, quand l'è rivaa a Roma, la soa elezion l'è stada reconossuda anca del Senad. La soa primma azion l'è stada quella de fà diventà on dio el sò predecessor e de fà coppà on grand numer de congiuraa sospettaa de avèll mazzaa.

El par che al contrari de l'Aurelian, la soa la sia stada ona politiga de reconciliazion cont el Senad. El gh'ha avuu avuu i titoi de Auctor veræ Libertatis (Creator de la vera Libertaa) e Restitutor Rei Publicæ (Salvador del Statt);

La mòrt de l'Aurelian l'aveva portaa la fin di progett de campagn in Orient, per la qual eren staa soldaa di tribuu germanigh come i Erui e i Meòtid. Quei chì, restaa senza danee, hann deciduu de devastà i region de l'attual Turchia. El Tacit l'ha allora nomenaa el sò fradellaster March Anni Florian prefett del pretòri, l'è andaa con lù in orient e l'ha vingiuu i ribei. Per quest el gh'ha avuu el soranòmm de Gothicus Maximus (El pussee grand di Gòtt).

L'imperador l'è mòrt in del giugn del 276, menter l'era dree a tornà in Italia. I stòrich Zòsim e Zonara disen che 'l sia staa coppaa de on quai de autor de l'assassini del governador de la Siria Massimin e de l'Aurelian. Gh'è succeduu el Florian.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]