Aurelian

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Coo in bronz doraa dell'Aurelian, Musee de Santa Giulia, Bressa.

El Luci Domizi Aurelian, mej conossuu con domà el nòmm de Aurelian (Lucius Domitius Aurelianus in Latin; Sirmi, 9 settember 214 - Bisanzi, 275), a l'è staa on imperador roman, a partì del 270 finna a la mòrt.

L'è regordaa come on grand comandant e come vun di ultim grand imperador de Roma, perchè (come anca i imperador Deci, Valerian, Gallien, Claudi II, Dioclezian) l'ha provaa tusscòss per fermà la decadenza inevitabil de l'Imperi.

I origin e la carrera militar[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Aurelian l'è nassuu in Illiria, a Sirmi (Sirmium, al dì d'incoeu Sremska Mitrovica, in Serbia) de on'umil familia de contadin. Sin de quand a l'era giovin l'ha combattuu in de l'esercit, finna a rivà a important ròl de comand. L'Historia Augusta la dis che in del 257 l'era el tribun militar de la Legio VI Gallicana, che l'era quella che l'aveva respingiuu on'invasion de Franch a Magonza.

In del 268, la soa cavalleria (lù l'era diventaa dux equitum, de fatt) l'ha combattuu contra i Gòtt in de la Batalia de Naiss (incoeu Niš, semper in Serbia). El stòrich Aureli Vittor el dis che l'ha favorii el Claudi II a diventà imperador, cont el coppà d'el Gallien (ma l'è minga ona notizia certa). Quand che poeu anca el Claudi II l'è mòrt, el poder l'è staa ciappaa del sò fradel, Quintill.

Come tipich de la Crisi del Segond Secol, se el Senaa l'ha reconnossuu el noeuv imperador, inscambi l'esercit el s'è rebellaa e l'ha nomenaa come sò capp l'Aurelian, pròpri a Sirmi. Dòpo che donca el Quintill l'è staa battuu e coppaa, anca el Senaa l'ha daa el sò reconossiment a l'Aurelian, che inscì l'è diventaa imperador a tucc i effett.

L'imperi (270-275)[Modifega | modifica 'l sorgent]

La maggior preoccupazion del noeuv imperador l'è stada quella de difend l'imperi de tutt i invasion che al temp eren frequent. Per esempi, l'ha daa vita a ona imponent òpera de fortificazion de Roma, che la gh'ha avuu ona noeuva cinta muraria esistent in part anca incoeu, i Mur Aurelian. Per la soa politega difensiva, a l'era ciamaa di sò soldaa manus ad ferrum (var a dì man a la spada).

I guerr sul Reno e 'l Danubi (270-271)[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 270, quand l'imperador l'era anmò el Claudi II, on'invasion de Iutungg l'aveva determinad on grand numer de dann in Rezia e Nòrich. L'imperador l'aveva daa el comand per la difesa di Balcan a l'Aurelian e, menter l'era dree a 'ndà a Sirmi (el sò quarter general) per combatt quest noeuv attacch l'era mòrt de pest.

'Sto avveniment l'ha spingiuu l'Aurelian a finì brevement la guerra contra i Gòtt in Tracia, cont el mett fin aj assedi de Anchial (Anchialus, arent a la citaa bulgara de Pomorie) e Nicòpol (Nicopolis ad Istrum). De là, tornaa a Sirmi, l'era divegnuu imperador e l'era andaa a combatt i Iutungg, perchè 'l saveva che questa l'era voeuna di còss pussee important de affrontà.

I Iutungg, che avenven invaduu l'imperi per podè ciappà i danee che i alter imperador i aveven promiss per fài stà bòn, quand hann sentii del rivà de l'Aurelian, hann provaa a scappà, ma hinn staa trovaa sul Danubi e battuu, anca se minga in manera definitiva. I propòst di barbar de podè avègh i pròpri danee hinn staa refudaa de l'imperador, che inscì l'ha faa vedè a tucc còssa pensava che se gh'avess de fà cont i tribuu foeura del limes: mai pu dàgh di danee, per evità de vess sò debitor.

In del november del medèmm ann, menter l'Aurelian a l'eva a Roma per ricev del Senaa el titol offizial de imperador, ona noeuva invasion (questa voeulta eren Vandai e Sarmata) l'ha toccaa la provincia de la Pannònia. Anca questa voeulta l'è staa l'imperador medèmm a combatt, e a fà vincc l'Imperi. Come condizion per la pas, l'imperador l'ha vorsuu che i barbar ghe dassen in ostagg on gran numer de fioeu e on grupp de 2000 cavalier.

A l'inizzi del 271, on'invasion de Alemann, Marcomann e Iutungg unii (come el dis el stòrich Desipp) l'è rivaa oltra aj Alp, in Italia. L'Aurelian l'è tornaa in de la Penisola, indove l'è staa sconfigiuu arent a Piasenza, per on'imboscada. Ma i barbar, per interess personai, s'hinn dividuu in tant piccol armad. L'Aurelian l'è riessii a cambià donca i sòrt de la guerra, vingiuda grazie aj bataj de Fan e Pavia.

Poeu, menter l'eva dree de andà vers orient, l'ha battuu i Gòtt e i Carp che vegniven contra de lù e, traversaa el Danubi, el n'ha sconfigiuu alter 5000, cont el massà anca el sò capp, on tal Cannabaude. Dòpo quest vittòri l'è staa ciamaa del Senaa Gothicus Maximus.

Vist che i situazion de crisi longh el confin sul Danubi eren dree a cress, l'Aurelian l'ha deciduu de lassà perd la Provincia di Tre Daci, per podè retiràss oltra el grand fiumm. Chì però l'ha faa suu, in de la Provincia de la Mesia Inferior i dò provincc de la Dacia Ripens e la Dacia Mediteranea. Cont el fà inscì, hinn aumentaa i tension tra Gòtt e Sarmata che s'hinn trovaa i primm vesin aj alter e aumentaa anca i soldaa roman disponibil per difend el cors medi-bass del Danubi (circa 45000 òmen).

La riunificazion de l'Imperi (271-274)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Despoeu la mòrt de l'imperador Valerian, on quaj de part de l'Imperi s'even renduu indipendent. In Galia, Spagna e Britannia el gh'eva l'Imperi di Gali; a est, in quell che adess l'è ciamaa Medi Orient, l'eva nassuu el Regn de Palmira.

Giamò Gallien e Claudi II aveven provaa a riunificà l'Imperi, ma domà sòtta l'Aurelian, quest intent l'è staa saldaa. De fatt lù l'ha battuu sia la regina de Palmira Zenòbia e 'l sò fioeu Vaballaa (272; l'è staa menter l'era dree a combattei che l'ha incontraa i esercit del Cannabaude sul Danubi) sia l'Imperador di Gali, el Tetrich (274). Ma, dòpo el trionf a Roma, né la Zenòbia né 'l Tetrich hinn staa faa coppà: la prima l'è stada fada diventà miee d'on senator e l'ha vivuu el rest de la soa vita a Tivol, el segond l'è diventaa governator de la Lucania. Fòrsi l'Aurelian voleva inscì ricompensài per vess riessii a conservà i vegg confin de l'Imperi contra i invasion forest.

La politega religiosa[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 274 l'Aurelian l'ha portaa a Roma la venerazion per el Sol Invictus (el Sô mai Vingiuu) e l'ha provaa a fàla diventà la religon offizial de l'Imperi. Per quest l'ha faa sù a Roma on sò templi e l'ha proclamaa che 'l 25 de dicember el fudess el Dies Natalis Solis Invicti (Dì de la Nassida del Sô mai Vingiuu). Questa festa l'è diventada semper pussee importanta perchè l'eva mettuda a la fin di Saturnaj. Anca adess el 25 de december, vista la soa popolaritaa, l'è consideraa de la Gesa Cattòlica la data offizial de la nassida del Gesuu Crist (quella vera la podom savè nò, probabilment).

L'Aurelian el considerava el Sol Invictus on dio important perchè l'era quell veneraa a Emesa, la cittaa-statt de la Siria che l'aveva aiuttaa a rivà a la vittòria contra Palmira. El vedeva in del Sol Invictus on possibil element de unitaa per tutt l'Imperi.

On alter provvediment a favor de la noeuva divinitaa offizial l'è staa quell de proclamà che 'l primm dì de la settimana, la domenega, la se ciamass Solis Dies (Dì del Sô): i resultaa de questa politega se veden anca mò in de l'Ingles Sunday ò in del Todesch Sonntag.

La politega interna[Modifega | modifica 'l sorgent]

Preoccupaa per i congiur del Senaa, che 'l provava in tucc i moeud de ciappà de noeuv l'antich poder perduu a favor de l'esercit, l'Aurelian l'ha tentaa in tutt i maner de concentrà el comand in di sò man, magara cont el dì che la pubblica amministrazion l'era corrotta e inefficent. Tra i istituzion colpii de la soa politega la gh'è stada la zecca. Ma menter l'eva dree a indagà e punì di reaa commettuu in relazion a la coniazion di moned d'argent (274), gh'è stada ona grav ribellion popolar, fòrsi scatenada pròpri di funzionari de la zecca, che gh'aveven pagura de vess punii. La ribellion l'è stada fermada con granda difficoltaa.

La mòrt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se gh'even di grand difficoltaa in de l'Imperi, l'imperador l'ha vorsuu minga desmentegàss del problema di Part e vers la fin de l'estaa del 275 l'ha comenzaa a preparà ona spedizion contra la Persia. E l'eva giamò rivà arent a Bisanzi che l'è staa coppaa de on sò segretari, per ona vendetta privada. Dòpo de lù l'è diventaa imperador el Tacit.

Curiositaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se dis che duranta la guerra contra Palmira, l'esercit de l'Aurelian l'abbia assediaa la citaa de Tiana, in Cappadòcia. Scià, inrabii per la longa resistenza di abitant l'imperador l'ha dii che dòpo de la vittòria l'avaria lassaa viv nanca on can. Donca, quand la citaa l'è stada sconfiggiuda, i soldaa even già dree a entrà e fà sù on massacher che lù i ha fermaa e l'ha dii: Me raccomandi, ve hoo dii che podii coppà tucc i can. Ma gh'avii de lassà viv i abitant. Quest perchè l'era rimagnuu commòss del valor de la popolazion, vist che tutt i alter cittaa aveven subit vert i sò pòrt, cont el rinnegà Palmira e 'l riconossel come ver imperador.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]