Liga Lombarda

De Wikipedia
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà el partii politegh, varda Lega Lombarda.
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Liga Lombarda
Liga Lombarda – Bandera Liga Lombarda - Stemma
Liga Lombarda - Localizazion
Liga Lombarda - Localizazion
Daits aministrativ
Nom complet
  • Societas Lombardorum
  • Societas Lombardiæ
  • Societas Langobardorum
Lengue parlade volgar lombard, latin
Capitala Milan
Dependenza da Sacher Roman Imperi
Politega
Forma de Stat Confederazion
Forma de govern Sistema direttorial
Orgen deliberativ Universitas
Nassida 1167
Causa Destruzion de Milan
Fin intorna al 1250-1300
Causa Nassita di Signorij
Territore e popolazion
Zona jeografiga Pianura Padana
Relijon e societaa
Relijon principala Cattolicesim

La Liga Lombarda (in latin Societas Lombardorum o Langobardorum o Lombardiæ) l'è stada 'na lianza in tra i città de la Lombardia. Liga principalment a nivell militar, la gh'ha avuu anca on governà civil ciamaa universitas, faa di reppresentant nominaa di città, che la emanava di att tipicament reservaa ai comun comé 'l deciarà la guerra, in d'on sistema che incoeu saria ciamaa confederazion, e de facc l'è staa vun di primm esempi de sistema de governo confederal.

Anca se formalment l'è stada minga desligada, e i sò giurament hinn staa renoeuvaa on poo de voeult quand che gh'eren di pericoi per i libertà di comun l'è tipicament spartida in dò Ligh: La prima, che l'ha combattuu contra l'Imperator Federigh Barbarossa e la segonda, che l'ha combattuu contra Federigh II de Svevia.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima Liga[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Battaja de Legnan.
Riproduzion del Carrocc de Milan

I event che menen al nass de la Liga scomincen in del 1154 cont la Dieta de Roncaja, arent a Piasenza, indova che l'Imperator l'ha ribadii la superiorità del sò poder in su quell di comun, che l'éra dree a l'epoca a deventà pussee prestigios de quell feudal, tant de vorègh imponn i sò podestà inveci di consol e di podestà elegiuu.

In tra el 1161 e 'l 1162 on conflitt religios in su la scerna del Papa el mena el comun de Milan a l'invasion de Lod, a la respoeusta de l'armada imperial e a la destruzion de Milan.

Per la tradizion la Liga, ciamada al principi Concordia, la nass cont el Giurament de Pontida del 7 de april del 1167, indeché cinch Comun han giuraa de unìss per defend i sò libertà contra l'Imperator, anca se per i informazion che gh'è incoeu el giurament el gh'è mai staa e l'è domà 'na leggenda. El se sa che el Pinamont de Vimercaa el gh'ha avuu on gran roeull in del mett insemma i comun lombard al temp.

Intorna al 1168 a l'è fondada la città de Lissandria, ciamada in onor del Papa Lissander III, contrari al tentativ de l'Imperator de ciappàss el sò feud sicilian, che 'l guidava offizialment la Liga, che la serviva 'me roccafort contra del Marchesaa del Monferaa, s'ceraa con l'Imperator: In tra el 1174 e 'l 1175 el Barbarossa el prouva a mett sotta assedi Lissandria ma el falliss.

La prima granda attivazion militar de la Liga Lombarda l'è stada el 29 de magg del 1176, quand che l'Imperator l'ha provaa a egemonizzà a nivell de armada la zona lombarda in l'ambit de la guerra Guelf-Ghibellitt: In la Battaja de Legnan del 29 de magg del 1176 i comun lombard, guidaa del Guido de Landrian, anca se la tradizion la parla de Albert de Giussan, han sconfitt i omen de l'Imperator, che l'ha accettaa poeu de guarnà l'autonomia lombarda cont la Pas de Costanza, preceduda de l'Armistizi de Venezia.

Al principi i città de la Liga i eren domà Milan, Lod, Piasensa, Ferrara e Parma, ma poeu, cont i slargament e la lianza cont la Liga Veronesa riven prima a 26 e poeu a 30 città. I unegh città lombard a vardà con favor a l'Imperator eren Comm e Pavia.

I giurament de la Liga hinn staa poeu renoeuvaa in del 1198 e in del 1208 cont i guerr contra i imperator Otton IV Brunswick e Filipp de Svevia.

La segonda Liga[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bassoriliev de Porta Romana del 1171 circa cont di soldaa de la Liga

In del 1226 di comun lombard, favorii del Papa Onori III, han deciduu de contrastà i progett de acentrament de l'Imperator Federigh II de Svevia cont ona noeuva Liga. S'hinn donca trovaa el 2 de marz del 1126 in la Gesa de San Zenon a Mosi, arent a Mantoa per renoeuvà la Liga per 25 agn.

A l'origin fada de Milan, Bologna, Piasenza, Verona, Bressa, Faenza, Mantoa, Versej, Lod, Berghem, Turin, Lissandria, Vicenza, Padova e Trevis, semper grazia a la mediazion del Papa, hinn entraa anca el Monferaa e Ferrara.

I trupp s'hinn scontraa in la battaja de Cortnoeuva cont l'Imperator, e l'ha perduu, tant che 'l sò carrocc l'è staa menaa al Papa 'me donazion. Ma l'è stada 'na vittoria pirrega, perchè grazia a la resistenza lombarda l'Imperator el gh'ha avuu de lassà Bressa e donca dàlla vinta ai lombard.

In del 1249 la gh'ha la soa vittoria definitiva in la battaja de Fossalta e la se reunìss pu in di agn dòpo.

El governà civil[Modifega | modifica 'l sorgent]

Oltra a vess 'na lianza de caratter militar, la Liga la gh'eva anca on governà civil, l'universitas, arent al modell de ona republega direttoriala, e i sò decision i eren sora a quij di singoi comun. I member de 'sta universitas i eren nominaa di città, e deliberaven in manera collegiala e a maggioranza.

Originariament i sò competenz i eren minga ciar, e ciappaven decision domà a nivell de Liga, ma poeu han ciappaa semper pussee forza e i sò decision han ciappaa valor per tucc e anca per resoeulv i litt in tra i cittadin, ma a la fin de la segonda Liga 'sto poder l'è limitaa, e la torna a resoeulv i competenz in tra i Comun. De facc l'è restada simbolicament 'me simbol de lotta contra l'Imperator, ma l'ha resistuu no ai tentavit de egemonia di comun grand comé Milan.

Donca i comun, con l'entrà in la Liga, accettaven 'na limitazion di sò autonomij in di settor militar e giuridich, anca se, soratutt dopo del 1200, hinn staa lassaa assee liber in di lianz intracittadin e cont ona vos importanta in l'accettà di noeuv member.

In tra i limitazion per i comun che partegniven a la Liga gh'era la proibizion de ciappà on resgiô de 'na città nemisa de la Liga o, per i cittadin de la Liga, de fàss elegg resgiô de 'na città nemisa.

La Liga l'era anca 'n union dovanala, vist che hinn staa abolii tucc i dazzi in tra i member e soratutt l'è staa devedaa el commerc cont i città nemis.

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]