Lengua dalmatega

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La situazion lenguistega in Italia e in Dalmazia in del XIV secol

El Dalmategh l'è staa ona lengua neolatina, parlada in de la region de la Dalmazia e in d'ona quai isola del Mar Adriategh fina al XIX secol.

Storia de la lengua e diffusion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Dalmategh l'è nassuu e 'l s'è desviluppaa compagn di alter lengov neolatinn. La presenza lenguistega latina in di Balcan l'è attestada anca in de l'interna, 'me testimonien di toponim de origin latina in del Mont Negher (per esempi el mont Durmitor). Inoltra, a Spalato gh'era el palazz de Dioclezian, e a Sirmi (Sremska Mitrovica) gh'era la capital de voeuna di quatter part de la Tetrarchia, in del tocch occidental de l'Imperi (indove la lengua offizial e de koiné l'eva proppi el Latin).
Però, giamò in del VII secol, la zona l'era spartida in dò band: la costa (cioè la Dalmazia), cont i sò città, e 'l contad. El segond, adasi adasi, l'è vegnuu slav per coltura e lengua; in Dalmazia inveci la resisteva la latinità.

Per el storegh Giovanni De Castro, in del XI secol gh'era 50.000 personn che parlava el Dalmategh: quand hinn rivaa i Venezian però el Dalmategh l'ha taccaa a perd terren. El someja che Zara la parlass pù Dalmategh giamò ai temp del Renassiment. Inscì l'è succeduu anca a Ragusa, indove hann tolt spazzi l'Italian (in tra i élites) e 'l croatt, e 'l Dalmategh (lengua offizial fin del XI secol) l'è mort giamò in del Quattercent.

In di isol de Quarner el Dalmategh l'ha resistuu probabilment fina al temp del Napoleon.
L'ultima persona che la parlava on zicch de Dalmategh, el scior Tuone Udaina (Antonio Udina in Italian) l'era de l'isola de Veglia e 'l ciamava el sò dialett Viclasun o Veclisun. A l'è mort el des de giugn del 1898 perchè l'è passaa sora ona mina che l'è s'cioppada. Ma el lenguista italian Matteo Bartoli l'eva riessii a intervistàll on quai ann prima e, in del 1906, l'ha faa sortì duu liber in Todesch che cuntaven sù 'me l'è che l'era el Dalmategh.

A bon cunt, el lenguista croatt Žarko Muljačiċ l'ha tiraa foeura la teoria che 'l Dalmategh el fuss parlaa on temp anca a sud de Cattaro, e quest perchè l'ha trovaa ona quai parola neolatina in di dialett albanes del nord.

Caratteristegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

De quell che semm del Dalmategh, podom minga mett ben benon el Dalmategh in del mond di lengov neolatinn. Podarissom dì che però l'è ona lengua romanza oriental, oppur on ramm indeperlù. On temp, per esempi, se credeva che 'l fuss ona lengua de transizion tra Italian e Romen. El Matteo Bartoli el diseva che 'l gh'aveva di vesinanz cont el Morlacch, on'altra lengua neolatina di Balcan, ormai parlada de ona vintena de personn.

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Toponomastega[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Pader Noster[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tuota nuester, che te sante inte sil,
sait santificuot el naun to.
Vigna el raigno to.
Sait fuot la voluntuot toa,
coisa in sil, coisa in tiara.
Duote costa dai el pun nuester cotidiun.
E remetiaj le nuestre debete,
coisa nojiltri remetiaime a i nuestri debetuar.
E naun ne menur in tentatiaun,
miu deleberiajne dal mal. Amen.

I verb[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Vess (saite)
    • Ju sai
    • Te sante
    • Jal sant
    • Nujiltri saime
    • Vu saite
    • Jai sant
  • Avèggh (avar)
    • Ju j'ai
    • Te j'ii
    • Jal j'ait
    • Nujiltri j'aime
    • Vu j'aite
    • Jai j'u

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]