Francisco Franco

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Franco

El Francisco Franco y Bahamonde (Ferrol, quatter de dicember del 1892 - Madrid, 20 de november del 1975) l'è staa on militar e ditador spagnoeu.

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'ha scominciaa la soa cariera in de l'esercit spagnoeu in del 1907, e l'è deventaa ofizial in del 1912. L'ha combattuu in Marocch, indè che 'l s'è faa cognoss per el sò valor 'me soldaa e 'me comandant. L'è staa vun di fondador e primm member de la Legion Foresta Spagnoeula, in del 1920. La soa cariera de ofizial l'è andada inanz, e 'l gh'ha 'vuu incaregh de comand in Africa, in di Balear e in Spagna.
In del 1936, con la vitoria del Front Popolar, el Franco l'è staa slontanaa de la Spagna e menaa ai Canari. De lì, el Franco el s'è s'ceraa cont i golpista nazionalista, e ben prest l'è deventaa el comandant de l'esercit ribell. La guerra civil spagnoeula l'è andada inanz per trii agn (1936-1939): vuttaa de la Germania e de l'Italia, el Franco l'è riessii a vincc la guerra, e l'è deventaa el noeuv capp del Paes. El Franco l'ha mettuu in pee on regimm fascista bell dur, ma el s'è minga s'ceraa coi todesch e i italian in de la II Guerra Mondial, e l'è restaa neutral.
Dopo el 1945 l'è deventaa on fedel leaa de la NATO, in fonzion anticomunista. Invers la fin di Agn Sessanta l'ha scominciaa a preparà la transizion del regimm, e l'ha nominaa sò erede el princip Juan Carlos de Borbon. In del 1973 l'ha lassaa el governa, e l'è restaa domà capp del Statt. L'è mort in del 1975

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]