Francesch I de Francia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Jean Clouet, Litratt del Francesch I, circa 1530.

El Francesch I de Valois-Angoulême (frances: François I; Cognac, 12 de settember del 1494 - Rambouillet, 31 de marz del 1547) l'è staa re de Francia del 1515 fina a la soa mort.
L'è staa vun di re pussee important de la storia francesa: oltra a vess staa el primm re de la Cà de Valois-Angoulême (finida in del 1589 cont el sò nevod Enrigh III), l'ha cercaa de fà vegnì la Francia la nazion pussee forta de l'Europa.
Dopo avè provaa a deventà imperador del Sacher Roman Imperi, l'ha combattuu per tutta la soa vita contra i Spagnoeu e i imperiai del Carlo V e contra i Ingles de l'Enrigh VIII.
L'ha provaa pussee d'ona voeulta a conquistà el Ducaa de Milan. In del 1515 l'ha combattuu la battaja de Meregnan (restada proverbial), che l'ha segnaa la fin de la potenza militar isvizzera. Des agn dopo però el perdeva a Pavia contra el Carlo V, che l'ha faa anca presonee. Ona voeulta tornaa in libertà, l'ha taccaa de noeuv a combatt contra l'Imperi.
A l'è staa anca on promotor di art, e l'ha invidaa a la soa cort el Leonardo da Vinci (che lilinscì l'ha vivuu fina a la fin di sò dì). La soa sorella (Margherita de Navarra), tra l'alter, l'era ona poetessa e ona scrittora. L'è andaa a viv in del Castell de Fontainebleau, che l'è restaa ona residenza real fina al 1870.
Dopo on primm period de toleranza religiosa, l'ha scominciaa a perseguità i protestant frances (i ugonott). L'è cognossuu anca per vess staa el primm a imponn el frances comè lengua ofizial del sò regn, inscambi del latin.
Gh'è suceduu el fioeu Enrigh II.