Fradej Cervi

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
I sett fradej Cervi in on franch-boll del Kirghizistan (2005).

I sett fradej Cervi, el Gelind, (nassuu in del 1901); l'Antenor (1906); l'Aldo (1909); el Ferdinand (1911); l'Agostin (1916); l'Ovidi (1918); l'Ettore (1921), a eran i fioeu de l'Alcide Cervi e de la Genoeffa[1] Cocconi[2]. I sett fradej a faseven part d'ona fameja de contadin che gh'aveven di fort ideaj antifassist; donca, anca lor a eren omen dotaa de fort ideaj democratigh e hann faa part de la Resistenza partigiana ma a hinn staa impresonaa e fusilaa da i fassist el 28 dicember 1943 in de la cittaa de Règg.

La soeu stòria a l'è stada contada anca dal soeu pader, l'Alcide Cervi[3].

Origen fameliar e contest social[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Agostin, pader de l'Alcide e vun di coo de la rivòlta contra i tass sora el masnaa in del 1869, a l'è staa arestaa e menaa in preson per ses mes. In del menter, el toeu in miee la Virginia e i duu gh'avran trii fioeu: el Peder, l'Emili e l'Alcide. On alter fioeu, l'Ettore, a l'è staa adottaa. L'Alcide el toeu in miee la Genoeffa Cocconi, in del 1899, e del sò matrimoni a nassen, in vint agn, noeuv fioeu, sett bagai e duu tosann: el Gelind, l'Antenor, la Diomira, l'Aldo, el Ferdinand, la Rina, l'Agostin, l'Ovidi e l'Ettor.

In del 1920, l'Alcide el lassa la cà del pader per andà a viv cont la sò fameja in on lòtt de teren a Ôlem de Gattatich. Cinch agn despoeu, la fameja Cervi la cambia cà ancamò e la và a viv in on lott de teren in zona Quartieri in del comun de Campésen inde la tegnuda ciamada "Valle Re", che a l'era de la resgiôra Levi-Sottocasa. La fameja la fa ancamò San Martin in del 1934 inquand gh'ha ciappà in ficc on fondi a Câmp Ròs, in del comun de Gattatich: cont quell'ultem San Martin chì la fameja l'ha mïoraa i sò condizion perchè da vess di bosin a hinn deventaa di fittavol.

La fameja a l'è caraterizzada de la fort personalidaa de la mader Genoeffa e da la voeuja di on quaj fieou de fà de mej. A bon cont, a sugutaven a ciappà tucc i decision pussee important insemma: quella coesion chì e la voeuja de fà de mej, insemma a l'unitaa de la fameja, a hinn staa a la baa del desvilupp tecnegh de l'azienda e anca per la scerna de fà part de la Resistenza.

L'evoluzion de la fameja Cervi a l'è stada inguaa al model de desvilupp di famej contadin di chì part chì che, intra el Vottcent e 'l Noeufcent (in particolar despoeu del period de la prima guerra mondiala), l'ha veduu mudaa i gerarchii sociaj che, del vess autoritari comè eren, a eren dree a deventaa pussee di form de impiant de massa per la difesa del lavô ligaa a l'ideologia socialista che, donca, vegneven a vess cooperativ, cà del pòpol, mutov, ligh de resistenza, camber del lavô.

Resguard i Cervi, comonque, la novitaa a l'era (si come 'l contratt de ficc i faseva laorà el lott e la cassina segond i regol del fittavol e minga del resgiô) de portà d'avanz idee de vanguardia inde la gestion di camp e di staj. Se contentaven minga de soraviv amalastant comè i soeu gent: per andà-foeura de la malora e del smagriment, i Cervi a capissen che a besogna doperaa minga domà i muscol ma anca el coo. Donca, anca se gh'aveven on fond che l'era minga inscì in flore, s'a hinn daa de fà per desfigural soratutt cont el studi de l'agricoltura sora i liber. Anca se in campagna minga tucc saveven legg, i Cervi a eren bon de legg, e minga apena per el lavô, ma anca per el soeu piasè: donca, la soeu bibliotega personala la sugutava a deventà semper pussee granda. Intra i soeu liber a gh'era on quajdun resguard l'apicoltura, alter resguard el metod per fà vegnì-su mej el formenton e l'uga (a eren, donca, liber de ona quaj consistenza, vist el period).

Da vuna part i giovin de la fameja, donca i fradej, a frequenten i cors de formazion profesionala resguard al lavô de la terra, da l'altra el pader el fà ottegnì riconosciment scrivuu per l'ecelent gestion de la tera gestida da la fameja[4]. El simbol de la modernitaa de l'azienda familiara el se pò vedè in del trattor Balilla, compraa in del 1939, che 'l Lucian Casali ha mettuu comè titol de on gross articol dedicaa a la fameja Cervi[5].

Ona fameja antifassista[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuu in del 1875 da l'Agostin e la Virginia Cervi, l'Alcide Cervi se uniss fin da inquand a l'era giovin comè al moviment che 'l deventerà, poeu, el Partii Popolar, e a l'è tutavia moltissim condizionaa da la teoria del socialism "umanitari" del Camill Prampolini[6].

In del 1934, despoeu che a l'è andaa a viv cont la fameja in del lòtt de Campi Rossi in del comun de Gatâtich, el scomincia l'attivitaa de fittavol d'ona camatta che prestin, anca mersì a l'ajutt di fioeu, la farà deventà pienament produttiva. In chesta realtà chì l'Alcide se òcupa de la vendita di prodott de la fattoria.

A l'inizzi de la segonda guerra mondiala, la cà Cervi la deventa un ver e pròpri loeugh del circolazzion infra i militar de idee contrarie al fassism e a la guerra. Insemma ai sò bagaj, l'Alcide la fà-sù l'inscì ciamada "Banda Cervi", votada a la lòtta partigiana.

La partecipazion a la Resistenza Partigiana[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'inconter cont el "Facio"[Modifega | modifica 'l sorgent]

I sett fradej Cervi s'a hinn incontraa cont el "Facio" (che l'è el soranomm del Dant Castellucci) apena inanz di fatt che hann portaa a la crodada del fassism in del 1943[7]. El "Facio" el deventerà el coo de la bregada partigiana "Guido Picelli" e a l'è deventaa asquas ona legenda inquand, cont on gruppin partigian de domà vott omen, gh'ha costringiuu a fà scappà-via ona centenna de nazifassist[8] despoeu che la picinina pattoglia partigiana, anca se l'era circuida di nemis, ha sbertì e ferii on alt numer de quest chì.
A la fin de la guerra anca el Facio a l'è staa fusilaa da i sò compagn cont la controvèrsa acusa de ladraria.

La "banda" Cervi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Despoeu on cicin de temp la cassina de la fameja Cervi a l'è deventaa port sigur per i antifassist e partigian ferii, insemma a i presonee forest scappaa via di nazifassist. Intra quest chì, l'Anatolij Tarassov, soldaa sovietigh menaa in preson e, despoeu, menaa in on camp de concentrament talian, da indue a l'è reussì a sortì insemma al tenent Viktor Pirogov, e hann trovaa scondili indela cassina di Cervi. I duu ex-soldaa de l'Armada Rossa a scriveran on liber sora la soeu vicend e sora la fameja Cervi cont el titol Sui monti d’Italia. El Tarassov a l'è staa ciappaa insemma a i Cervi la nocc del 25 de november 1943 e menaa in preson a Verona, da indue a l'è scappaa insemma a alter sovietigh per poeu andà contra i nazifassist tucc in ordin spans in di part de Regg e Modna, andand a fà-sù ona bregada partigiana che la gh'aveva el Tarassov comè comissari politigh. El tenent Pirogov, cont el nomm de battaja "Modena", a l'è deventaa, al contrari, el comandant di operazion militar de la bregada sovietiga.

Tant alter ex-presonee sovietigh s'a hinn sconduu da la fameja Cervi[9], comè 'l Misha Almakaièv, el Nikolaj Armeiev e l'Alexander Aschenco. Quest chì hann combatuu tucc insemma ai fradej Cervi. L'Armeniev a l'è reussì a scappà via, a l'è staa minga ciappaa di fassist e a l'è andà cont la banda "Modena" menter l'Aschenco, ciappaa cont i Cervi, ha tradii e a l'è deventaa confident di nazifassisti; el sò tpradiment a l'è costaa assee a la Resistenza de la zona si come luu el cognosseva ben la red strutturada de la fameja Cervi. Ciappaa, l'Aschenco a l'è staa faa s'ciopaa da i GAP el 15 de noember del 1944 in piazzal Fiume a Regg. Intra alter omen che gh'hann avuu on strett raport cont i Cervi[10] a gh'eren el John David Bastiranse, paracadutista sudafrican (nassuu indel 1923 e ciappaa cont i Cervi, se gh'hann avuu minga notizzi de luu despoeu), el John Peter De Freitas (nassuu indel 1921, paracadutista sudafricano anca luu, scappaa dal camp de concentrament de Gromel a Bergom, a l'è sparii per on quaj agn despoeu el sò arest cont i Cervi. Tornaa despoeu la guerra e a l'è andà a dì a la fameja Cervi che, in ona quaj manera, a l'è reussii a tornaa indel sò paes in on tocch), el Samuel Boone Conley, paracadutista irlandes (nassuu indel 1914, ciappaa cont i Cervi, s'hinn perduu i tracc).

Intra i omen ch'a hinn staa arestaa cont el stess capiatur di Cervi a gh'è anca el Luis Landi, nassuu a Cadàlbosch visin a Regg, ch'a l'era staa gemò condanaa per motiv politigh e che soraviverà ai tortur di nazifassist in de la Villa Cucchi, e 'l don Pasquin Borghi, medaja d'òr de la Resistensa, che a l'è staa intra i primm, o anca sì el primm, ha laurà cont i fradej per fà su la "Banda Cervi" loggiand la banda indela canonica de la sò parocchia de Tapignola, sora l'alt Penin reggian.[11] Cont i Cervi a l'è staa fusilaa on alter omen de la banda, el Quarto Camurri, nassuu a Guastala; luu a l'è restaa a combatt coraggiosament fin a la fin cont i Cervi e ha spartii cont lor la stessa tragega sort.

Amis e sostantador de la Banda Cervi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Amis di Cervi a hinn staa i member de la fameja Sarzi, originari di part de Mantoa: la Lucia, nassuda indel 1920, l'Otello, nassuu indel 1922, e la Gigliola, del 1931. Hann lavoraa strettiament cont i Cervi durant la Resistensa. La soeu stòria a l'è quella d'ona fameja[7] de gent de teater cont la proprii compagnia, ma, si come a gh'aveven di ideaj contra al fassismo, a hinn staa prima censoraa e poeu la soeu compagnia a l'è staa derotta da part del regim. A hinn staa, donca, attur ambulant e l'Otello, che a l'era antifassista, scondeva minga i sò idee e i diseva a tucc in di varji localitaa visitaa da la compagnia. A la fin di agn trenta, la fameja la gh'ha de scappà via in Sguizzera, indue gh'ha scominciaa on'attivitaa clandestina cont i fouersortii republican. L'Otello e la Lucia a vegnen aresta indel 1940 per on minga caut scambi de epistol e, anca se a hinn staa faa andà via, a hinn staa segnaa comè soversiv.

L'Otello, convint e coragios antifassista, a voeur minga fà el salud roman e dis de avegh ideaj bolscevigh, subende inscì on alter arest a Parma. Mandaa al confino a Sant'Agata di Esaro, in Calabria, scomincia la sò fas de antifassismo militant a travers contatt cont di giuin antifassisi locaj e 'ncontra el Dant Castellucci, anmò soldaa che a l'era lì in licensa. Chest'inconter chì a l'è staa important per i iniziativ antifassist de l'Otello, che ha scominciaa a ciappaa contatt cont di grupp de Resistensa che a eren dree a formass inde la Val d'Enza. È 'l 1941 e la Lucia la 'ncontra l'Aldo Cervi, el pussee fissaa e "feraa" del grupp Cervi, per dà inizzi a la lotta antifassista di sett fradej. A partì dal 1942 l'Aldo e la Lucia[12] a operen dent la red clandestina antifassista che gh'ha comè coo el Partii Comunista Italian. Inquand el torna indree da la Russia, el Dant Castellucci, el futur comandant Facio, e i cospirador antifassist si riunissen a la vegilia de la crodada del fassism indel 1943. El 10 de otober la Banda Cervi, cont l'Otello, el Facio e i rifugiaa scappaa via di camp de concentrament nazifassisti, a l'è gemò sora i mont a combatt.

La fin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per ona quaj setimanna el grupp di Fradej Cervi el riess a mantegnì on'intensa attivitaa militara contra i fassist, ma poeu, durant la nocc intra el 24 e 'l 25 de noember del 1943, in d'on restrelament, a l'è staa veduu indela cà di Cervi di pattoglj fassist insiema a on quaj partigian russ, al Dant Castellucci e al Quart Camurri, un diserdor de la MVSN.[13] Ciappaa despoeu on curt inconter a foeugh a vegnen portaa indela preson politega di Servi a Regg e lì custodii. I russ e 'l Dant Castellucci, che 'l diseva de vess on cittadin frances, a hinn staa, inves, traslocaa indela preson de Parma.[14] El 14 de dicember 1943 a Cavriagh a l'è staa faa s'ciopaa el colonell Gioann Fagiani de la MVSN[15] e ferida la tosa Vera che l'è restada orba.[16] Pogiaa di alter dirigent del PFR de Regg, Savorgnan a l'è reussì a fà faghi minga tucc i rapresaj e ha operaa per far rilassià tucc i restrelaa di quej dì[17] anca se inscì ha ricevuu i critegh di fassist pussee estremist.[18] Despoeu de quest mazzament chì a l'è staa spantegà per la cittaa la minaccia de doperà la rapresaja in cas de mazzament de alter fassist.[16][15]

El 27 de dicember la gh'è stada l'uccision da part di partigian del segretari comunal de Bagnol in Piân, David Onfiani[19] e 'l 28 de dicember i sett fradej Cervi e 'l Camurri a hinn staa fusilaa per rapresaja.[20] Segond on test de l'Anpi de Regg del 1982, su decision del Coo de la Proincia de Regg, Enzo Savorgnan,[21] menter el Giorg Pisanò, in "Storia della Guerra Civile in Italia" el scrif, invece, che a l'è staa deciduu senza che 'l Savorgnan el saveva, di member pussee rigid del PNF local.[22]

In on document de la direzion fassista de Regg recuperaa indel depos-guerra, compariss la lista di sett nomm che on quaj dirigent (on queighedun el dis el Mussolini istess) aveva evidenziaa cont ona clauditee riportand arent la scrittura "sett fradej?" sotta-liniada de ross, asquas comè saveven minga cosè decid[23].

El 8 de sgenee del 1944, on bombardament el derva a l'Alcide ona via per scappà da la preson de San Tomas indue a l'era staa traslocaa. Tornaa a cà, a l'è staa minga informaa subet de la mort di sò fioeu ma, anca inquand el vegn a cognuss la tragega notizia, el reussirà a repïass dal durissim colp. Indel l'otober del 1944 la cà de la fameja Cervi la vegn dada in foeugh. El 15 de noember de lo stess agn, forsi a causa de quest'altra dolorosa esperiensa chì, la Genoeffa Cocconi la moeur de creppa-coeur. Apena indel l'otober del 1945 l'Alcide Cervi ha poduu celebraa on funeral solenne per i sò fioeu. Indel dopo-mezzdì del 28 otober, despoeu la manifestazion de afezion di cittadin emilian, i cadaver di fradej a hinn staa portaa al cimiteri de Campésen. In quest'ocasion, el papà Cervi ha dii la famosa fras: dopo un raccolto ne viene un altro (in lombard, "despoeu on racont ne vegn on alter").

Per el so impegn da partigian e quel di sò fioeu, a gh'è staa dada ona medaja d'òr creada dal scultor Marin Mazzacurati. La medaja a gh'a da on laa l'efigie de l'Alcide Cervi, da l'alter on tronch de ona quercia cont di ramm gigotaa intra cui a gh'hinn i sett stej de l'orsa. Durant la consegna, l'Alcide ha dii, indel sò discors, di paroj ch'anca al dì d'incoeu a hinn sovegnii:

M'hann semper dii... ti te set ona quercia chr ha cressuu sett ramm, e quej a hinn staa tajaa, e la quercia a l'è minga morta... la figura a l'è bela e ona quaj voeulta mi lucci... ma vardì la somenza, perchè la quercia la morirà, e sarà bona nanca per el foeugh. Se vialter voeurì capì la mè fameja, guardì la semenza. La noster somenza a l'è l'ideal in del coo de l'omm.

[24]

El 27 de mars del 1970, a 95 agn, el moeur l'Alcide Cervi. Pussee de 200 000 personn s'hinn trovaa a Regg per daghel l'ultem salud.

La memoria di sett fradej[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tucc e sett i fradej a hinn staa decoraa cont Medaja d'Argent al valor militar. A i fradej Cervi a hinn staa dedicaa tant strad in vari cittaa talian,[25] a Rovigh, on gross piazzal, Colegn (TO) che ha dedicaa a lor anca ona scoeula elementar[26], a Cerial (SV) e a Dorgali (Sardegna) a l'è staa dedicaa lor dedicaa ona scoeula e ona strada. A Macerata a hinn staa intitolaa a i fradej Cervi sia la via com'è la scoeula elementar e l'asil che a gh'hinn. A Barletta a hinn staa dedicaa i gross giardin del Castell de la cittaa.

A la stòria di Cervi, el Pier Calamandrei, ha dedicaa ona famosa Epigrafe.

Ai fratelli Cervi, alla loro Italia a l'è anca el titol de ona poesia del Salvador Quasimodo.

In ona ciciarada a Porta a Porta, el Faust Bertinott ha nominaa "Papà Cervi" al Silvi Barluscon ch'ha sponduu: "Mi sarïa feliz comè de cognuss el Papà Cervi a cui la va tota la mee mirazion". Al dì inscì, el Bertinott l'ha informaa: "Pecaa che 'l Papà Cervi a l'è mort".[27]

El fioeu de vun di fradej Cervi, l'Adelmo (fioeu de l'Aldo), el porta inanz la memoria de la sò fameja cont l'impegn politigh e cultural a favor de la Costituzion taliana.

Tributt de riconoscenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Canzon[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh'hinn vari canzon dedicaa a i fradej Cervi:

Pellicol[Modifega | modifica 'l sorgent]

Onoreficenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

La decorazion a l'è stada dada a tucc e sett i fradej.

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. La storia di Cervi El nòmm propri a l'è Genoeffa, non Genoveffa, comè vari font a disen
  2. La storia di Cervi
  3. Alcide Cervi, I miei sette figli, edizione Einaudi 2010.
  4. Foto de diplomma e riconosciinent conservà in del Museo de Cà Cervi.
  5. Luciano Casali, "Il trattore e il mappamondo. Storia e mito dei fratelli Cervi", in Storia e problemi contemporanei, n. 47, gennaio-aprile 2008, pp. 125-138.
  6. Alcide "Papà" Cervi, in Anpi.it. URL consultato in data 11-08-2012.
  7. 7,0 7,1 Storia della famigli Sarzi, dal sito del Museo Cervi.
  8. (IT) «... combatté più volte contro le forze nazi-fasciste, distinguendosi per capacità ed abnegazione: prima in Emilia, al fianco dei fratelli Cervi, poi sull'Appennino Parmense e in Alta Lunigiana, diventando celebre soprattutto per il vittorioso, leggendario scontro armato del Lago Santo parmense del marzo 1944.» Da "Il rovescio della medaglia" Arqiviad qé: [1] , articolo di Carlo Spartaco Capogreco su Dant Castellucci.
  9. Indel 1965 l'Alcide Cervi a l'è staa titolaa da l'Union Sovietega cont l'Ordin de la Guerra Patriotiga de Prima Class «Per il coraggio e il valore dimostrati nel salvataggio dei prigionieri di guerra sovietici e per averli aiutati durante la Seconda Guerra Mondiale». Cfr. (RU) Анатолий Макарович Тарасов — русский гарибальдиец, in Удомельская старина. Альманах № 40. Тверская областная библиотека им. А.М.Горького, Tver', 2010. URL consultato in data 09-07-2012.
  10. Da chì el nomm de "banda", comè a la "Banda Corbari", che a l'era, in ona quaj manera simil. Fra l'alter, caratteristega de la "Banda Cervi" a l'è l'alt numer de decorazion al valor militar anca perchè la gh'aveva on bass numer de personn, propri comè per la "Banda Corbari".
  11. Guerrino Franzini, Storia della Resistenza reggiana, a cura Anpi Reggio Emilia, III ed.,1982, pag.50-51
  12. L'Isral Arqiviad qé: [2] (Istituto per la storia della resistenza e della societaa contemporanea in provincia di Alessandria, intitolato a Carlo Gilardenghi, fondatore dei GAP di Alessandria), a gh'ha on fond de material fotografigh dedicaa a la Lucia Sarzi.
  13. Istituto Alcide Cervi - La Storia dei Cervi
  14. Nuto Revelli: Prima Resistenza partigiana Boves e I Cervi
  15. 15,0 15,1 Istoreco : Appuntamento con la Storia
  16. 16,0 16,1 Giorgio Pisanò e Paolo Pisanò, "Il triangolo della morte", Mursia, Milano, 1992, pag 22
  17. http://www.anpicavriago.org/2011/03/ernesto-rigattieri.html Arqiviad qé: [3] a titolo di esempio Ernesto Rigattieri sul sito ANPI
  18. Giorgio Pisanò e Paolo Pisanò, "Il triangolo della morte", Mursia, Milano, 1992, pag 24
  19. Bruno Vespa, Vincitori e vinti. Le stagioni dell’odio. Dalle leggi razziali a Prodi e Berlusconi, Mondadori 2008,
  20. Silvio Bertoldi, Salò vita e morte della Repubblica Sociale Italiana, BUR, settembre 2005, pag 230-231
  21. Guerrino Franzini, Storia della Resistenza reggiana, a cura Anpi Reggio Emilia, III ed.,1982, pag.52-53
  22. Giorgio Pisanò, "Storia della Guerra Civile in Italia" pag. 448
  23. [La storia siamo noi del 30/12/2010]
  24. "Mi hanno sempre detto… tu sei una quercia che ha cresciuto sette rami, e quelli sono stati falciati, e la quercia non è morta… la figura è bella e qualche volta piango… ma guardate il seme, perché la quercia morirà, e non sarà buona nemmeno per il fuoco. Se volete capire la mia famiglia, guardate il seme. Il nostro seme è l'ideale nella testa dell'uomo."
  25. Intra quest: Regg, Puntnür, Parma, Piacensa, Segraa, Genua, Forlì, Livorno, Pisa, Mojan, Bologna, Castel San Pietro Terme, Sant'Agata Bolognese, Nonantola, Brindisi, Cardito, Casoria, Ancona, Mantoa, Pecetto di Valenza, La Venerìa, Este, Pavia, Vimercaa, Rescaldina, Rozzan, Òvera, Grugliasch, Aban, Albì, Vimodron (dove gh'è sia la via comè 'l largh Fradej Cervi), Sciacca, Giugliano in Campania, Poggibonsi, Napoli, Verona
  26. Scuole primarie a Collegno
  27. Video su youtube
  28. Canzoni contro la guerra - La pianura dei sette fratelli
  29. Appunti partigiani Arqiviad qé: [4]

Bibliografi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]