Diocesi de Coira

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Catedral

La diocesi de Coira a l'è una diocesi de la Gesa catolega sogeta imediatament a la Santa Sed che la quata i canton svizzer de Grison, Svit, Glarona, Zurigh, Obvald, Nidvald e Uri.

Sed vescovil a l'è Coira, indova che gh'è la Catedral, dedicada a l'Assonta. Ligada a Milan de la soa fondazzion al tratad de Verdun del 843, quand che la deventa sufraganea de l'arcidiocesi de Magonza, quand che del 1801 la deventa 'na normal diocesi la desmet de vesser sufraganea. Fina al XIX secol el so territori l'era ben divers, con dent anca el Liechtenstein e di toch de la Vall Venosta ma senza la Vall Pos'ciav, che la passarà de la diocesi de Com a quella de Coira del 1870, e tancc di territori svizzer. Del 1823 el territori de San Gall l'è destacad per fà su la diocesi de San Gall e del 1997 a l'è destacada de lee l'arcidiocesi de Vaduz, che la quata domà el Liechtenstein. Anca el Canton Zurigh, un temp ben protestant ma incoeu con pussee catolegh e ben grand in la diocesi, el domanda despess de havégh la soa diocesi.

Del 1448 la diocesi la gh'ha el dirit de scernì el so vescov, che l'è votad di 24 canonegh del capitol de la catedral: al dì d'incoeu el Papa l'insubiss trii nom e i canonegh voten in tra quei, ma el vescov che gh'è incoeu, el Joseph Maria Bonnemain, a l'è stad nominad del Papa Franzesch dopo che el capitol l'ha refudad tucc i trii nom, roba che l'ha menad a di tension religiose.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]