Costanza (Romania)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El stemma de la città
La posizion de Costanza in del sò distrett

Costanza (Constanţa in romen e in la pupart di lengov; Köstence in turch; Kjustendža in bulgher; Konstanz o Konstanza in todesch storigh; Constanza in spagnoeu; Costança in portoghes; Costansa in venezian; Tomis, Tomi o Costantiana in latin) l'è ona città de la Romania del sud-est, cont ona popolazion de 304.000 abitant.
L'è on port e ona città tra i pussee important del sò paes.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Costanza la se troeuva in de la Dobrugia romena, in del distrett omonim.
L'è situada arent al Mar Negher, minga lontan del confin con la Bulgaria. Per i sò dimension bei grand, in del 2007 l'è nassuda la zona metropolitana de Costanza, che la quatta dent alter tredes comun (Năvodari, Ovidiu, Eforie, Murfatlar, Techirghiol, Mihail Kogălniceanu, Cumpăna, Valu lui Traian, Lumina, Tuzla, Agigea, Corbu e Poarta Albă).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona moschea de Costanza

La città l'è nassuda col nomm de Tomi, colonia greca in del Mar Negher.
La tradizion mitologiga la dis che l'è stada fondada del re Eeta, scior de la Colchid e pader de la Medea; el storigh Giordan inveci el dis che l'è stada ona regina di Geta ciamada Tomiri.
I Roman hinn rivaa in quella region chì in del 29 prima de Crist, e quella chì per on bell poo de temp l'è stada voeuna di frontier pussee estremm de l'Imperi (limes Scythicus). In del 8 Tomi l'ha vist rivà el sò cittadin pussee famos: el poeta roman Ovidi, che l'era finii in desgrazzia a la cort de l'imperador August e esiliaa, e che chichinscì l'è mort, anca se l'ha provaa per tutta la vita a domandàggh la grazzia al sovran.
Tomi l'è stada missa prima in la provincia de la Mesia e poeu, ai temp del Dioclezian, in quella de la Scizia Minor. El Traian l'ha faa sù la soa muraja minga lontan de la città.
A quell temp l'ha cambiaa nomm e l'è stada ciamada Constantiana, in onor de l'imperadris Flavia Giulia Costanza, la sorellastra del Costantin I. "Costanza" (grech: Κωνστάντια/Kōstántia) l'è ona denominazion che la se sent per la primma voeulta in del 950 e de allora l'è semper restada quella (anca se magara storpiada in di alter lengov).
L'ha faa part de l'Imperi bizantin, poeu de quell bulgher, de la Valacchia e, a partì del 1419, de l'Imperi Ottoman. El domini turch el gh'è staa fina al 1878, quand che la città l'è passada a la Romania.
El 22 de ottober del 1916 l'è stada occupada di potenz centrai (Germania, Turchia, Bulgaria e Austria), e inscì l'è staa fina al 1918.
De quell moment l'è andada dree a la storia de la Romania, de la qual col temp l'è vegnuda el port pussee important.

Popolazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Già che l'è ona città europea oriental, oltra che a on port important, Costanza la gh'ha ona composizion etniga minga tant unitaria. In del 2002 el censiment el diseva inscì:

  • Romen 92,2%
  • Tarter 2,8%
  • Grech 0,17 %
  • Turch 2,9%
  • Bulgher 0,01%
  • Giudee 0,01%
  • Zingher 0,95%

Gh'è de dì che col passà del temp i Romen hinn vegnuu semper pussee, già che in del 1853 la sò percentual l'era domà del 5,4%, menter i Tarter e i Grech eren al 35,6% e al 29,6%.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Costanza l'è gemellada cont on fracch de città che despess hinn anca port important.