Ciavenna
| Sciavena | |
|---|---|
| Stat | Itàlia |
| Regiun | Lombardia |
| Pruvincia | Sundri |
| Cuurdinade | 9°23′59″ E 46°19′21″ N |
| Abitant | 7 358 ab. |
| Superfiss | 11,1 km² |
| Densità | 663 ab/km² |
| Altitüden | 333 m s.l.m. |
| Cumün tacaa | Mes, Piur, Prada, San Giacom |
| CAP | IT-23022 |
| Còdes ISTAT | 014018 |
| Prefiss tel. | 0343 |
Ciavenna o Sciavenna o Cjavenna (Chiavenna in Italian; Clavenna in Latin, Bregajòtt e Romancc; Kleven in Todesch antigh) l'è on comun de la Provincia de Sondri.
Al gh'ha 7 358 abitant (dato del Dicember 2010[1]), cont ona süperfis de 11,1 km² e ona densità de 663 ab./km².
L'è al center de la val con l'istess nòmm, arent al fiumm Mera, a la biforcazion di strad per i pass del Spluga e del Maloeuggia. L'è on center turistich e industrial. L'è capolinea de la ferovia che la riva de Còlegh.
Stòria [Mudifega]
El nòmm latin del paes, Clavenna, el vegn de clavis, pròppi perchè Ciavenna a l'era la ciav d'acess a la Rezia (l'attual Svizera). Duranta el period roman l'era fòrsi el capploeugh de la tribuu di Bergalee, e l'era drent al territòri de Còmm. I sò pass portaven de l'Italia a Còira e Munegh de Baviera.
In del Medioev la diventa vun dic center lombard de la resistenza bizantina contra i Franch. Poeu, longh i secoi, la cambia de spess patron, finna a la conchesta de la Republica di Trii Legh. Chì rivarann on fracch de inteletuai italian protestant, grazie a la libertaa de cult present in del Statt.
Dòpo la rivoluzion francesa Ciavenna l'entra in de la Republica Cisalpina e de lì in poeu la seguirà i sòrt de la Lombardia.
Evoluzion demografega [Mudifega]
L'andament del nümer de abitant del cumün de Ciavena l'è mustraa in de la tabela chi de sota
Abitàncc censìcc 
Riferiment [Mudifega]
- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2010.
|
|
|
|---|---|
| Abriga • Albarei • Bosaggia • Andel • Ardenn • Bema • Berbenn • Bianzon • Bormi • Boeuj • Caioeu • Campodolscin • Caspoeusg • Castell • Castion • Cedrasch • Cercin • Ciavenna • Gesa in Valmalench • Sciur • Scin • Sciv • Colorina • Coeus • Dasc • Delebi • Dubin • Faed • Forcola • Fusini • Geroeula • Gordona • Gròs • Grosott • Lanzada • Livign • Lovar • Madesan • Mantell • Mazz • Mell • Menaroeula • Mes • Montagna • Morbegn • Novaa • Pedesina • Piantee • Piateda • Piur • Pendolasch • Pont • Postales • Prada • Rasura • Rògol • Samolagh • San Giacom • Seran • Sondel • Sondri • Spriana • Talamona • Tarten • Tej • Tiran • La Torr • Tov • Traona • Tresiv • Val Masen • Val de Dent • Val de Sòtta • Valfurva • Versceia • Verv • Villa de Ciavenna • Villa de Tiran | |
