Dialett brianzoeu
El Brianzoeu (in certi zonn ciamaa brianzoeul) l'è vun di dialett occidentai del Lombard. Cont el nòmm de brianzoeu se riferissom a on poo de variant dialettal, che hinn tutt distribuii in de la region stòrica de la Brianza (che la correspond a la Provincia de Monza e Brianza e a ona part de quei de Còmm e Lecch).
A segonda di zònn de la Brianza, 'sto dialett el gh'ha di influenz de part di parlad che ghe se troeuven arent: a Cantù a gh'è influss del Comasch, a Canz a gh'è ona variant pussee autònoma. A bon cunt, la variant lombarda de riferiment per i brianzoeui l'è semper stada el Milanes, tanto che 'l Giusepp Parin, nassuu a Bosis, l'è consideraa vun di pussee important autor de la letteradura meneghina.
Cuntegnüü |
Diffusion e variant [Mudifega]
El Brianzoeu el gh'ha vari zonn de influenza:
- Dialett de l'Alta Brianza lecchesa
- Dialett de l'Alta Brianza comasca
- Dialett de la Bassa Brianza
Quella division chì l'è importanta de bon: i dialett de la Bassa Brianza gh'hann on'influenza ben pussee forta del Milanes, soratutt del pont de vista fonetigh, menter quei de la Brianza oggionesa e meratesa poden vess consideraa di variant arios del Lecches. I dialett de l'Alta Brianza (comasca e lecchesa) gh'hann pussee arcaismi e caratter rustegh respett a quei de la Bassa. I dialett brianzoeu de la sponta de dritta de l'Adda gh'hann anca influenz bergamasch.
El coeur del dialett brianzoeu l'è intorna a Monza (Monza, Brughee, Cologn, Sest San Giovann, Vimodron): parlad compagn de quella se troeuven in la Vallassina, in la zona che la riva ai font del Seves e in del territori tra el Navili Villoresi e la Martesana. Donca parlom di comun de Carugaa, Cassan d'Adda, Gessaa, Inzagh, Masaa, Pessan con Bornagh, Vignaa, Basian, Cambiagh, Grezzagh, Pozz, Trezzan, Trezz e Vaver.
Caratteristigh [Mudifega]
Come emm giamò ditt, el brianzoeu l'è on grupp de dialett parlaa in Brianza che, a segonda de la zonna, porten el Milanes a vegnì Comasch o Lecches. Besogna poeu savè che fina al Noeuvcent el Brianzoeu l'era mai staa consideraa 'me on dialett indeperlù, ma semper compagn de ona variant del Milanes
In particolar, i robb che le fann diventà on poo different del Milanes a hinn:
- In di dialett de la bassa Brianza e de quella comasca gh'è la presenza pussee forta de la schwa, che la fà vegnì on bell poo de E atonigh di A (compagn de on fracch de dialett rustigh lombard):
- mil. liber => brnz. libar.
- Alternanza, in de l'articol determinativ, de el, al e ol.
- El scomincia a vegnì foeura anca el sonn [o] (che 'l gh'è nò in del meneghin), soratutt in di terminazion in -on e -or. Quell son chì el pò ciappà el post sia del [u] che del [ɔ] (per esempi a Cornaa la parola nigott la se dis [ni'got]).
- In di dialett che vann in direzion de Comm, salten foeura i sonn /ts/ e /dz/ de la Z, che manchen in del dialett de Milan.
- Hinn pussee present di arcaismi che a Milan gh'è pù:
- mil. i sò => brnz. i soeu.
- mil. el noster => i nost.
- A est, in direzion de Bergom (per esempi in del Merates), la vocal U la ciappa despess el sonn de la OEU:
- mil. el fiumm => brnz. ol fioeumm (bg: ol fiöm).
- L'è pussee facil che la A toniga la vegna ona specie de O averta (robba che la gh'era anca in del Milanes antigh e che adess el gh'è pù minga tant):
- mil. l'alter => brnz. l'oltar.
- In di parlà brianzoeu nord-orientai la conversion de la A in O la pò succed anca in di vocai denanz a ona nasal (robba che la succed anca in d'on quai dialett varesott):
- mil. sant => brnz. sont.
- Istess el var in certi zonn de la Brianza lecchesa per i infinii de la I coniugazion:
- mil. mangià => brnz. mangiò.
- On temp la terminazion milanesa -aa l'era oggett, a segonda di zonn, a la palatalizzazion o a la velarizzazion.
- mil. portaa = brnz. ant. portòo/portèe.
- On la velarizzazion (reppresentada in de l'ortografia antiga con la ae) la gh'era anca con la A denanz a la nasal.
- In de la Bassa Brianza inveci l'è dree a ciappà terren la nasalizzazion, compagn del Milanes.
- In de l'alta Brianza (compagn de certi zonn del Lagh de Comm), la [s] la vegn [ts]:
- mil. fals = brnz. falz.
- mil. sass = brnz. zass.
- In de la Brianza del nord-ovest gh'è ona motta de somejanz col Lecches e di influenz col Bergamasch:
- la [i] curta la vegn despess ona [e].
- dormì => dormé
- inscì => inscé
- la [v] intervocaliga la vegn despess ona [w] (tratt de transizion tra insubregh e orobegh)
- gh'è on quai cas (a Brivi, a Olginaa...) de plural femminil in i:
- la ranza => i ranzi.
- in d'on quai sitt la spariss la n final, e la vocal la se slonga.
- el can => el càa.
- tra singolar e plural gh'è ona differenza de pronuncia:
- lisca => lésch.
- tutta => toeutt.
- bocca ['buka] => bocch ['bok].
- sécca = sècch
- gh'è anca ona quai differenza tra maschil e femminil:
- voeun => vuna.
- bon ['boŋ] = bona ['buna].
- la [i] curta la vegn despess ona [e].
- Anca in de la Brianza comasca la [i] denanz a nasal despess la muda in d'ona [e]:
- primm => prémm.
- piscinin => piscinén.
- Compagn del Milanes antigh e de certi dialett laghee, anca in Brianzoeu poden sparì i R in di terminazion -or:
- mil. dolor => brnz. dolô.
A bon cunt, tutt quei caratteristigh poden vess scritt giò senza problema con l'ortografia milanesa. I particolarità probabilment se troeuven pussee in del lessigh, che l'è de sicur pussee arios e "de paisan" de quell de la parlada de città. Giamò el Carlo Maria Magg, che 'l gh'aveva ona villa a Lesma (Lesmo in brianzoeu) in d'ona sò poesia el mett a confront la soa parlada milanesa con quella del sò domestigh brianzoeu Togn.
Esempi de dialett brianzoeu [Mudifega]
Ona novella del Boccasc [Mudifega]
Dialett de Erba [Mudifega]
Erba l'è vun di centri pussee important de la Brianza comasca.
Disi donca ch'al temp dol primm re de Zipro, dopp che Goffred de Buglion l'ha vengiuu la Terra Santa, l'è capitaa che ona gran sciora del paes de Gascogna l'è andada a visità ol Sepolcher e, tornand indree, appena l'ha mettuu pee in Zipro, l'è stada maltrattada da cert barabba degn de galera. Foeura de lee per ol magon de no avèggh nanca on can che l'agiutàss, l'ha pensaa ben d'andà dal re a dimandàggh giustizzia; ma quaichedun gh'ha ditt che la trava via ol fiaa, perchè lù l'eva on omm inscì flosc e mal in gamba, che non solament no 'l faseva minga giustizzia a quij ch'even staa ingiuriaa, ma senza pont d'onor ol buttava 'dree di spall tucc i despett che la gent ghe faseven a lù; sicchè tucc quij che gh'aveven on quai despiasè se sfogaven contra de lù svergognadol. La donna, sentuu 'sti bei coss, col magon de no podess refà, per consolàss on poo del sò despett l'ha risolvuu de andà a inzigà la poltronaria de 'sto re e, andandeggh innanz coi lagrem ai oeugg, la gh'ha ditt: "Ol mè scior, mì vegni minga da tì perchè specci d'avèggh soddisfazion di ingiurii che m'hann faa; ma, per sollevàmm on poo, te preghi d'insegnàmm come te feet tì a no badàggh a quij che, come senti, te fann a tì; inscì impararoo anca mì a rassegnàmm in santa pas a la mia che, le sa ol Signor, come te la regalaria volontera a tì, già che te gh'heet i spall gross assee per portàlla!".
Ol re, che fin allora l'eva staa come indormentaa, l'ha paruu dessedàss e, scomenzand a gastigà de bon pes quij che aveven trattaa de villan 'sta donna, l'è doventaa fier e senza misericordia con tucc quij che dopp d'allora gh'avessen 'biuu coragg de mancà de respett a la sò corona.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 186
Dialett de Massajoeula [Mudifega]
Massajoeula l'è ona frazion del comun de Massaja, al dì d'incoeu in provincia de Lecch.
Disi donca che ai temp del primm re de Cipri, dopo che 'l Gottifrè de Buglion l'ha conquistaa la Terra Santa, l'è capitaa che una bella donna de Guascogna l'era andada in pellegrinagg al Sepolcher e, tornand indree, prima de rivà in Cipri l'ha trovaa una compagnia de scellerati mascalzoni che hann avuu el coragg de oltraggiàlla.
Lee, naturalment, nò podend dàss pas de l'offesa ricevuda, l'ha pensaa de ricorr al re per avèggh una soddisfazion; ma gh'è staa gent che l'hann visada che la perdeva el temp e la fadiga, che 'l re l'era un lifrocch senza voeuja de fà ben e che 'l sarav staa l'ultim di sò penser quell de vendicà l'onor di sò suddit; lù, che 'l se lassava vegnì coi pee sul coll de tucc senza sbrottà! Allora lee, sentend inscì, desperand de podèss vendicà, la s'è risolta, tant per fà quaicossa, de andà del re a rinfacciàggh i soeu viltà. Difatti la va, la ghe se presenta denanz piangend e la ghe dis: "Oh, el mè scior! Cred minga che vegna a seccàtt la gloria per ottegnì giustizia de la balossada che m'hann faa ma, per mia soddisfazion, te preghi domà d'insegnàmm come te feet tì a mandà giò senza scomponnet tutt quij infamità che senti a dì, che te fann tutti i momenti; inscì almen impararò anca mì a sopportà con pazienza la mia disgrazia, che Dio sa cossa pagaria a savè fà oreggia de mercant come te feet tì!".
El re, che fina allora l'era staa pigher e senza pontili, a 'sti paroll el s'è comè dessedaa d'un sogn e, cont una forza de sciavatt tutta noeuva, l'ha vendicaa l'ingiuria fada a quella povera donna, e dopo d'allora nissun ghe la podeva fà che, ovei!, al minim insult che ghe fasevan a la sua corona, el casciava foeura i griff comè un leon.
ibidem, pagg. 187-188
Dialett de Preserp [Mudifega]
Preserp l'è vun di comun pussee a nord de la Brianza, in del Triangol Larian, ai pee de la Valassina, tant che oramai el gh'ha on dialett quasi pussee comasch che brianzoeu.
Scià che ve la cuntaroo. Ai temp del primm re de Cipri, dopp che Gottifrè de Buglione l'eva faa la conquista de la Terra Santa, ona bella sciora de Guascogna, che l'eva faa ol viagg par vidè ol Santo Sepolcro, la tornava in scià e l'eva ruvada a Cipri. Là la s'è imbattuda con di villanoni che gh'hann faa di scherz minga bei; e lee, 'sta sciura, inscì mai travajada, gh'è vegnuu in del coeur de rimostràss al re; ma gh'è ben staa l'omm che gh'ha dii che la trava via ol temp par nigott; perchè ol re l'eva on omm inscì poch de ben che, denanz che fà giustizzia ai olter, el gh'eva gnanca ol coragg de fà vendetta de quell che ghe pertoccava a lù; e se on pover omm el nava a lumentàss d'on quai dintort, l'eva inguaa de dàggh el gust a lù de colmà el stee. 'Sta sciora, a sentì costù, siccome l'ha comprenduu che l'eva inutel a vorèlla toeu con quij baloss, in allora, tant par consolàss on poo lee, l'ha volsuu fàgghela a ol re. E la ghe s'è ripresentada e la s'è missa a piangg, e l'ha gh'ha dii:"Ol mè scior, mì gh'hoo golza a vegnì denanz a vuscioria, minga perchè mì speccia ona vendetta del dintort che m'hann faa a mì; ma, tant par spazzàss via on poo del dispiasè, son tant de recomandàss de fàmm la bona grazia de fàmm imprend come fee vù a mett ol vost coeur in pas e portà tanta pascienza tucc i voeult che v'en fan vuna a vù, che ve 'n fann tanci, almanca per quell che se sent intorna; che mì 'sta voeulta boeugna che imprenda de vù, perchè l'è buttada tant grossa che, ve 'l disi dal bon (e al le sa Quell là volt, che 'l lengg in del mè coeur), ve la regalariss propri a vù, de tant che sii bravo a scurlìi giò".
Ol re, che l'eva sempro staa quas incantaa, a sentì 'sto detto, l'è pars che che 'l se dessiass; e, subet al present de 'sto success chì, l'ha comenzaa a fà ona gran vendetta; e poeu, andanden innanz, l'è duventaa propri cattiv desformaa per tucc quij che tenteven de fà on dintort a l'onor de lù o del sò trono.
ibidem, pag. 188
Vos correlaa [Mudifega]
Bibliografia [Mudifega]
- Giovanni Bonfadini, I dialetti della Brianza in AA. VV., Storia della Brianza vol. 5 - Le culture popolari. ed. Cattaneo, Oggion, 2010.
Ligamm de foeura [Mudifega]
- Pagina cont on vocabolari Brianzoeu-Talian
- Raccòlta de proverbi brianzoeui in su it.wikiquote
- S'cenafregia, sitt sora on dialett milanes che 'l tend al brianzoeu
- Proverbi de Massaja
- Proverbi merates sora el matrimoni e i spos
- Lista de proverbi brianzoeu de Maress, comun de Massaja (LC)
- Informazion sora el dialett de Trezz
- Poesia in del dialett de Pessan con Bornagh
- El dialett de Soree: glossari e poesii