Basilega de San Michel Magior

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La faciada vista de lat

La Basilega de San Michel Magior a l'è una gesa in stil romanegh lombard de Pavia, vista 'me vuna di pussee belle in quell stil la. Fada su per la prima voeulta del secol VII, al temp di lombard antigh, a l'è stada costruida ancamò di secoi XI e XII.

L'ha ciapad el nom de Magior per spartìlla de una gesa noeuva che l'era stada fada su apena foeura di mure de Pavia e l'è stada la gesa palatina del Palazz Real di lombard, che di rest inn stad trovad sota e l'era mituda in su la prima moneda coniada de lor. La gesa la brusa del 1004 e l'è donca fada su ancamò, cont un lavorà fornid per el 1130, cont un interruzzion per el gran terramot del 1117.

Lilinscì inn stad incoronad Re d'Italia el Berengari I, el Guid de Spoleto, el Lodovigh III, el Rodolf III de Borgogna, l'Ugh de Provenza, el Berengari II d'Ivreja, l'Arduin, l'Enrigh II e infin el Barbarossa. Quand che el Gian Galeazz Vescont l'è stad fad Duca de Milan l'ha volud festegià in la basilega e l'ha fad su la contea de Pavia, reservada a l'ered al trono, e l'ha fad guarnà el so coeur, dopo mort, lilinscì, menter el corp l'è stad mitud sota a la Certosa de Pavia.

Parochia, storegament i so gese sussidiarie eren la Gesa de San Marin, la Gesa de San Giovann in Borgh, la Gesa de San Peder, la Gesa de San Luca e quella de Sant Antoni.

Dent inn guarnade oeuvere compagne de la cros de la badessa Raingarda, 'n altar del Giovannin di Grass e vari quader, fresch e scolture del Gustin de Vaver, de l'Isep Sala, del Guglielmo Caccia e del Peder de Peder, se troeuven anca varie reliquie. Del 1968 a gh'è stada trovada una tomba a la capucina sota, e i so rest inn stad menad in di musee del Castell Vescontee. Gh'è anca el tesor che ghe partegniva a la Gesa de San Martin.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]