Vicebsk

De Wikipedia
(Rimandad de Vitebsk)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La bandera de la città

Vicebsk (Віцебск in abecee cirilligh; Vitebsk/Витебск in russ; Vitebsk/וויטעבסק in yiddish) l'è ona città de la Bielorussia del nord cont ona popolazion de circa 347.000 abitant.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La città la se troeuva in del nord del Paes, minga lontan del confin con la Russia e con la Lettonia. L'è 'l capploeugh de la voblasc' con l'istess nomm e l'è la quarta città del Paes per numer de gent che ghe viv.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vicebsk la ciappaa el sò nomm del fiumm Vic'ba, che 'l passa lì arent, prima de buttàss dent a la Dvina occidental. El primm document che ne parla de la città a l'è del 1021, ma el par che la soa fondazion la poda vess portada al 974, quand che la Olga de Kiev l'aveva ordinaa de fà sù ona città là indove prima el viveva el popol di Kriviči.

Vicebsk la s'è sviluppada perchè la se trovava in sù la strada tra el Mar Baltigh e 'l Mar Negher. In del 1320 l'è entrada a fà part de la Lituania, in del 1659 del regn lituan-polacch. L'era la capital de on voivodad. In del 1697 la ciappaa i diritt de Brandeburgh, che ghe daven a lee on bell poo de libertà comunai. Rivaa el 1772, l'è passada sotta a la Russia: anca in quella occasion chì l'è stada el cappoloeugh de ona provincia.

In quell temp la popolazion giudea l'è cressuda de bon: al princippi del XX secol la metà di gent che viveven a Vicebsk l'era giudea: tra quei gent là podom cuntà el pittor Marc Chagall (Mark Zacharovič Šagalov).
L'ha segutaa la storia de la Russia fina a la fin de l'URSS: in del 1991 l'è passada in la Bielorussia. Tra el 1941-1944 l'è stada occupada di todesch, che hann coppaa quasi tucc i giudee che viveva in del ghetto.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]