Vergonha

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La vergonha (pronuncia ocitana: [berˈɣuɲɔ], cont el significaa de "vergògna") l'è la manera che i ocitan ciamen i polìtich di govern fransés vers i citadin che parlen vuna di lengov stòrich de la Francia divers dal fransés. La vergonha la fonzionna in del fà sentì vergògna ai gent de parlà una lengua "inferior", in del provibì l'espression per iscritt, in del umelià i scolar e i student in di scoll, etc. In chell moeud chi, se la percentual de la populazzion francesa che la parlava l'ocitan a l'era de 39% in del 1860[1], in di ann Vint del sécol XX l'era borlada giò a 26-36%[2] e nel 1993 l'era minga pussee del 7%[3].

References[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Louis de Baecker, Grammaire comparée des langues de la France, 1860, p. 52: parlée dans le Midi de la France par quatorze millions d'habitants ("parlada da quatòrdes million de abitant in del Sud de la Francia"). [1] + [2]
  2. Yann Gaussen, Du fédéralisme de Proudhon au Félibrige de Mistral, 1927, p. 4: [...] défendre une langue, qui est aujourd'hui la mère de la nôtre, parlée encore par plus de dix millions d'individus [...] ("difend ona lengua, che incoeu l'è la mader de la nostra, parlada ancamò da pussee de des million de personn"). [3]
  3. Stephen Barbour & Cathie Carmichael, Language and nationalism in Europe, 2000, p. 62: "Occitan is spoken in 31 départements, but even the EBLUL (1993: 15-16) is wary of statistics: 'There are no official data on the number of speakers. Of some 12 to 13 million inhabitants in the area, it is estimated that 48 per cent understand Occitan, 28 per cent can speak it, about 9 per cent of the population use it on a daily basis, 13 per cent can read and 6 per cent can write the language.'"