Val Ciavenna

De Wikipedia
(Rimandad de Vall Ciavena)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vista de Ciavenna

La Val Ciavenna (Valchiavenna in Italian) l'è ona vall de la Lombardia del nord, situada in de la Provincia de Sondri e traversada del Lir e de la Mera. La val la ciappa el nomm de quell che l'è 'l sò centro pussee important, var a dì Ciavenna.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La forma de la Val Ciavenna la someja on poo a ona Y:

La Val Ciavenna la confina a nord e a ovest cont i Grison, a est con la Valtellina, a sud cont i provincc de Comm e de Lecch. L'è parallela a la Val Mesolcina in Svizzera.

La bassa Val Ciavenna la part cont el pian de Ciavenna, ona zona in pianura che on temp l'era occupada del Lagh de Comm fina a Samolach; al dì d'incoeu el resta domà el Lagh de Mezzoeula, formaa de l'ultima part de la Mera.

I montagn[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Val Ciavenna la se troeuva in mezz al confin tra i Alp Lepontinn e i Alp Retigh: in quell moeud chì, la se troeuva anca in mezz a la division convenzional de la cadena alpina, cioè tra i Alp Occidentai e quei Orientai. In de la Val Bregaja el se troeuva ona val minor anmò, la Val de Lei. In de la bassa Valciavenna inveci se troeuven vall compagn de la Val Codera (del nomm del riaa omonim) e de la Val di Ratt.

I montagn pussee important a hinn tutt oltra i 3000 meter, e tra quei chì a troeuvom:

I comun de la Vall[Modifega | modifica 'l sorgent]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per la soa posizion strategiga per i pass alpin che portaven in Rezia ("Ciavenna" el ven de clavis, perchè l'era la ciav per i passagg oltra i Alp vers la Germania) la Val Ciavenna l'è stada combattuda de tanti nazion; a partì del Renassiment l'ha faa part di Grison, fina a quand che l'è rivaa el Napoleon. De quell moment chì l'è andada dree a tutt i vicend de la Lombardia.

Duranta la Segonda Guerra Mondial, hinn passaa per la Val Ciavenna on fracch de personn che voreven scappà in Svizzera.

La lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al dì d'incoeu la lengua pussee diffonduda l'è l'Italian. La lengua autoctona però l'è 'l Lombard, che 'l pò vess spartii tra el dialett de Ciavenna (cioè la koiné de la vall, cont influenz comasch e donca anca milanes) e i dialett di val laterai. El dialett de la Val Bregaja l'è on dialett consideraa de transizion col Romancc, o almanch cont ona motta de pont in comun; el dialett de la Val di Giust el ven ciamaa brì, per el tip de negazion doperaa in quei sitt lì, in opposizion al dialett minga parlaa a Ciavenna[1].

Religion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se l'è stada dominada per on bell poo de temp di Grison protestant, al dì d'incoeu la Val Ciavenna l'è cattoliga, sotta la diocesi de Comm.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]