Utent:Sciking/Sandbox/Gladiator

De Wikipedia
Pollice Verso del Jean-Léon Gérôme, vun di quader pussee cognossud in su la lota di gladiator

El gladiator (istess in latin) a l'era un lotador de l'Antiga Roma, che 'l ciapa el so nom del gladius, spada di legionari roman che doperaven anca lor. Per i so spetacoi, ciamad munera, a l'è stada desvilupada la strutura de l'anfiteater.

La figura la gh'havaria la soa origin in del munus (al plural munera, de chi el nom del spetacol), o ben la tradizzion di familie sciore de Roma de dàgh onor ai so mort con di combatiment de omen armad, denanz a un arbiter, tradizzion che forsi ghe staven sgiamò adree i etrusch e, 'me tant alter element de la soa coltura, l'è stada ciapada di roman. In principi, 'sti munera chi eren vert al publegh ma spartid di Ludi, o ben i sgioeugh finanziad del Stat. De combatiment in tra gladiator ghe n'è notizzia di rit funerari del secol quell de III prima del Signor, al temp di guerre puneghe, e cont el temp inn deventad un element propi important de la vita e de la coltura romana, a perder la soa carateristega de rit per i mort inscì de deventà di spetacoi per el publegh, finanziad di omen propi sciori o anca de l'Imperator midem, inscì de volzà el so consens o de tegnì el popol bon, in la tatega ciamada panem et circenses. 'Sti spetacoi chi, voramai part del tut di Ludi, podeven vesser ordinari, fad in ocasion di festività, o straordinari, fad per di ocasion speciai, e inn andad inanz per la storia de Roma per circa set secoi, cont el so splendor pussee grand in tra el prim e 'l segond secol, quand che in del 404 el Flavi Onori l'ha ordinad che fussen tolt via e, in del 438, el Valentinian III i ha fornid in manera definitiva.

La vision de 'sti combatiment in la coltura popolar a l'è influenzada fiss de la storiografia cristiana, che i vedeva propi mal, e l'è stada poeu ciapada de alter forme de arte compagne di film: a bon cunt, anca se despess mortai, gh'haveven un gran numer de regole, ma sgiamò i citadin roman de l'epoca gh'haveven di dubi in su la legitimità de 'sti spetacoi, che comunque per quei che i faseven podeven vesser la strada per havégh una gran fama e deventà pussee sciori: ghe n'eren de s'ciav, de presoner ma anca de volontari. Al dì d'incoeu, donca, i storegh varden ai gladiator cont un'otega pussee sportiva rispet al passad.

Di alter spetacoi spantegad in la coltura romana eren i simulazzion di bataje, compagn de la naumachia, i venationes, indova che se caciaven di bestie selvadeghe, e la corsa di carr: in d'una quaj colonia, i combatiment di gladiator eren squasi descognossud e eren fad domà 'sti chi.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tipi de gladiator[Modifega | modifica 'l sorgent]

I done gladiator[Modifega | modifica 'l sorgent]

I sgioeugh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Scoeule de gladiator[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]