Republica di Tre Piev

De Wikipedia
(Rimandad de Tre Piev)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Republica di Tre Piev (italian: Repubblica delle Tre Pievi; romanc: Trai Plaivs; todesch: Drei Pleven) a l'è staa on territori semi-indipendent de la Lombardia, in su la riva del Lagh de Comm.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è nassuda intorna al 1183 dopo de la Pas de Costanza, e l'ha mantegnuu la soa utonomia respett al Ducaa de Milan per on bell poo de secoi. La citaa pussee importanta l'era Gravedona, per la soa antighitaa e per el fatto de vess in su la Veggia Strada Regina, che de Comm la passava el Pass del Spluga e la rivava a Coeuira.
L'utonomia di Tre Piev la finiss in del secol XV: in del 1512 riva i Grison, che ciappen el controll de la zona, e le conserven fina al 1524. In del 1525 el condottier milanes Gioann Giacom Medegh (ditt el Medeghin) el conquista la zona e 'l la fa vegnì el sò feud personal. El Medeghin (leaa con Milan e i Spagnoeu) e i Grison (leaa di Frances) combattarann fina al 1532, in quei che hinn cognossuu 'me i "guerr de Muss". La segonda guerra de Muss (1531-1532) l'è vengiuda di Grison, ma el trattaa de pas el ghe imponn de zed i Tre Piev al Ducaa de Milan, che in del 1535 (quand che 'l moeur el Francesch II Sforza) el finiss in di man del Regn de Spagna. De quell moment, i Tre Piev ghe vann adree a la storia de Comm e de Milan.

El territori[Modifega | modifica 'l sorgent]

El territori de la republica a l'era quell di tre piev de Dongh, Gravedona e Soregh:

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]