The Clash

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Cuncert a Oslo in del 1980. In urdin: Strummer, Jones e Simonon.

I Clash eren un grüp ingles atif in del periud 1976-1986 che'l faseva müsega punk, cunt sperimentaziun de alter gener de müsega cume'l reggae, el funk, el rap, el dub, el rock and roll e'l rockabilly. Per quasi tüt el temp, hann faa part del grüp el Joe Strummer (a l'anagrafa inglesa John Graham Mellor) (vus principala, ghitara), el Mick Jones (ghitara, vus), el Paul Simonon (bass, vus, una quaj volta vus principala) e'l Nicky "Topper" Headon (bateria e percüssiun). El grüp a l'è finii in del 1986, dopu che 'l Headon l'eva staa giamò casciaa via (perchè 'l se sbüsava) in del 1982 (Terry Chimes, a.k.a. Torey Crimes, vün di prim batarista di Clash l'è staa anmò cunt la banda fin a la fin de'l 1982) e'l Jones in del 1983.
Giamò cunt el sò prim album del 1977, che'l se ciama propi The Clash, i Clash hann avüü un grant sücess in Inghiltera. Cunt el ters album, London Calling la sua pupularidà l'è rivada anca in America. 'Sti disch chì a hinn cunsideraa i püssè impurtant di agn '70.

London Calling l'è stáa elegiüü 'l mej Albüm de tüc i agn vutanta de la Revista de müsega Rolling Stones.

La püpart di toch de müsega hinn staa scriüü de'l Joe Strummer e de'l Mick Jones, però la sua canzun püssee famusa, Rock the Casbah l'è stada scriüda tüt'intrega de'l Nicky Headon: test, bataria, ghitara, bass, e tüsscoss.

In del genar del 2003 i hann metüü in de la Rock and Roll Hall of Fame. El grüp el vuleva sunà per l'ucasiun ma'l Joe Strummer l'è mort un quaj mes prima, el 22 de dissember del 2002 de un prublema cungened de cör.

L'impat di Clash[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Clash hinn staa suranuminaa "The only band that matters" (l'ünega banda che la cünta) de tanc fans e tanc critegh müsegaj, e hann inspiraa una mota de grüp e intra de quij i "U2" (El Bono di U2 l'ha descriüü i Clash "la mej banda de tüc i temp: hinn staa l'ispiraziun nümer vün di U2").

I clash hinn staa ancasí i prim a cantà canzun che parlen de la vita de tücc i dí inscambi de parlà d'amur u de fantumategh "American Highways" inscí cum hann semper faa i band anglusassun (Beatles, Rolling Stones, the Who, ACDC, etc). Un'oltra carateristega inuvativa di Clash l'è stada quela de cantà cunt la sua vus inglesa e 'l so acent ingles inscambi de cantà cunt un fint acent American inscí cum hann semper faa i band anglusassun (Beatles, Rolling Stones, the Who, ACDC, etc). Una banda üropeja, urgujusa de vess ürupeja (basta dumà dà a trà a la canzun "Safe European Home").

Discugrafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Album in stüdi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Live[Modifega | modifica 'l sorgent]

Racolt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Singul UK[Modifega | modifica 'l sorgent]

Singul USA[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 1979 - I Fought The Law / (White Man) In Hammersmith Palais
  • 1980 - Train In Vain (Stand By Me) / London Calling
  • 1981 - Hitsville UK
  • 1981 - The Magnificent Seven
  • 1981 - This Is Radio Clash
  • 1982 - Should I Stay Or Should I Go
  • 1982 - Rock The Casbah