Stadler GTW

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Prima serie, del 1995

El Stadler GTW a l'è ona familia de automotris fada de la ditta Stadler Rail.

A hinn faa in pussee variant, cont different scartament, alimentazion e numer de cass: A caratterizzà el GTW a l'è la presenza de on element central con dent el motor.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Biel–Täuffelen–Ins-Bahn, arent de Berna, l'era dré a cercà on treno linger per sostituì i sò vegg treni, e cont el pianal rebassaa senza fà tropp lavoraa in sui stazion.

In del 1995 i prototip a hinn staa presentaa a la ditta Mittelthurgau-Bahn, e cont el sò falliment a hinn staa venduu in Italia.

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Element intermedi in tra dò carrozz

Per GTW intendom ona familia de treni assee eterogenea, cont on design esterno che 'l va da squadraa a quell Streamlining.

A caratterizzà la familia a l'è la presenza de on element intermedi con dent el motor e i alter infrastruttur.

A hinn disponibil sia alimentaa a Diesel sia cont alimentazion elettrica, de terza rodaia o de catenaria cont el pantograf.

Operator[Modifega | modifica 'l sorgent]

GTW sudtiroles

In di Stat Unii el GTW a l'è doperaa in sui lign del New Jersey, e in sul Capital MetroRail de la città de Austin, e anca in la eBART de la California.

In Franza la Panoramique des Dômes la gh'ha quater GTW.

In del straport regional in Italia a l'è doperada de Trenord, Sistemi Territoriali, SAD, di Ferrovie Udine Cividale e de Ferrovie del Sud Est

In Spagna i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i gh'ha 2 GTW diesel per la ferrovia Lleida-La Pobla, ch'han faa volzà debon el numer di treni servii.

In Isvizzera a l'è doperaa di lign regionai.

Variant[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh'è pussee variant del GTW, e hinn poeu dividuu a segonda del rodigg, cont l'us svizzer de indicà cont dò grupp de cifer i treni, separaa de 'na sbarra: Quell a manzina a l'è el numer di ass motor, quell a drizza el total.

Originariament l'era fada domà la 2/6, ma poeu a hinn staa progetaa i alter modej.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]