Sigerico

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Sigerico (? – 415) l'è stat en rè dei Vizigòti che g'ha goernàt apéna per póch dé (sèt o quìndes a segonda de le fóncc) endel cors de l'an 415. El sò nòm el völ dì Re Vituriùs o Re de la Vitória (gòtich sigis-vitória e reiks-re).

Dòpo che gh'è stat copàt Ataulfo, per mà de 'n sicàre sostenidùr del general Sarus, che l'ìa stat copàt en precedènsa per ùrden de Ataulfo, s'è ambiàt fò 'na fàida e 'na guèra per el control del tròno 'ntra Sigerico, mèmber de la stìrpa dei Amali (compàgn de Sarus) e Wallia, mèmber de la famìa dei Baltingi compàgn de Ataulfo e Alarico. La mórt de Ataulfo e la salìda al tròno de Sigerico la par fà pensà a 'na vitória dei Amali, ma el comportamènt de chèsto endèi póch dé che l'è stat sö i g'ha fat cambià prèst la situasiù.

Endèi póch dé che l'è stat sö difàti el g'ha dimustràt sübet le sò edèe: el g'ha fat copà i sés fiöi de Ataulfo, per fà che nisü el püdìes reendicà dirìcc de desendènsa e 'l g'ha fat maltratà Galla Placidia, la édoa de Ataulfo e sorèla del emperadùr Onorio, ubligàda a marcià per dùdes miglia ensèma con dei óter prizunér denàcc al sò caàl. Chèsti facc i g'ha fat nàser en bèl pó de malcontét entra i sostenidùr dei Baltingi e isé apéna póch dé dòpo del sò insediamènt l'è stat eliminàt.[1] El sò pòst l'è stat ciapàt de Wallia che 'l g'ha riportàt la famìa dei Baltingi söl tròno dei Vizigòti.

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Montpalau, Antonio (1792), Compendio cronológico-histórico de los soberanos de Europa, Tomo I.