Rivoeulta de Milan (1853)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Honoré Daumier, La rivoeulta.

La revoeulta de Milan del ses de febrar del 1853 l'è on episodi del Risorgiment italian. In 'sta revoeulta, i reson patriottegh s'hinn messedaa a primm idej socialista.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I revoltos, senza i armi promettuu che doveven rivà de la Svizzera e de Genova, s'hinn lanzaa in gir per i strad armaa domà de cortei e olter arnes compagn. A gh'è mancaa l'aiutt di soldaa ongheres (che speraven de tirà denter, per l'oeudi contra l'Austria) e di mazzinian, che eren contrari ai idej socialista. Dopo de 'na giornada de combattiment, i austriegh hinn staa bon de menà l'orden grazzie ai rinforz, e hann fusilaa sedes personn.
Dopo che l'è andaa mal, quell fatt chì l'ha colpii l'opinion publega borghesa e moderada, che l'ha sentuu che l'era important rivà a l'Unità d'Italia cont el lassà de banda i posizzion del Mazzini e quei socialista, che s'eren giamò faa sentì in del 1848.