Rhodesia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Bandera de la Rhodesia

La Rhodesia a l'è staa on Stat de l'Africa in pee dal 1965 al 1979.

In precedenza ona colonia inglesa, l'ha deciaraa unilateralment l'indipendenza, senza vess recognossuda, e l'è stada governada per la pupart de l'elite bianca guidada de l'Ian Smith. Anca se la guerra de Rhodesia a l'era stada vinciuda a nivell militar del governo, i cost hinn staa assee volt e donca a l'è approvaa un modell de compartì del poder in tra negher e bianch, però la comunità internazional el recognoss nanca e a la fin el nass, dopo de 'n curt period de tornà sotta Londra, el Zimbabwe, Stat socialista a partii unich.

A l'éra on Paes assee scior, despess ciamaa in Occident "la Svizzera de l'Africa" ma controvers perché el gh'eva di formi de discriminazion elettorala in di confront di negher, soratutt quei men istruii, e de segregazion: a bon cunt, però, per el rest eren bastanza emancipaa, soratutt rispett al vesin Sudafrica, che l'era in del mezz de l'Apartheid: i negher faseven su la pupart de l'armada e 1/5 del Parlament, ma restaven assee indree a nivell economegh, cont i bianch che de media eren pussee sciori de tucc.

L'inn nazional a l'éra Rise, o Voices o Rhodesia e 'l motto "Sit nomine digna", riferii al Cecil Rhodes.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]