Pastùr bergamàsch

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
El Pastùr bergamàsch

El pastùr bergamàsch l' è una rassa de can uriginaria di alp orobich, arent a Berghem, indue el le vegniva duperaa cumè can de pastur.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El ne vé gió de chel schepp de can rüaa de l' Urient al seguet de pastur, bergamin e di sò rusciat de bestiam. Deggià che la pasturizzia l' heva praticada un poo despertött in di lögh de muntagna, l' è proppi ché che i avi del pastur bergamasch hann truaa el teritori adatt per fà saltà fö el sò carater al mej. Fin del 1300 l' è franca la presenza de 'sti can 'dré a i rosc de pegur e caver de rassa orobica e per quatercent agn l' haa rassaa gió 'me 'l dunall perchè i alevament de pegur sagütaven a spantegass fö; nonostant che dopu el 1700 hinn calaa gió meneman, dunca anca el pastur bergamasch l' haa ris' ciaa de nà in estinziun, specialment in di agn tra Guera Granda e la Segunda Guera. La prima selezziun l' è chela inviada là del marches Paul Curnagia in vers al 1890 e a chèl temp ghe se faseva amò el nomm de can de muntagna; ma l' è indel 1949 che la vé fundada la Suzità di amadur del pastur bergamasch e dopu un quaj an vegnen definii i carateristich che 'l gh ' haa de vegh el can.

Descrizziun[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cua la resta tacada a l' ültem ters de la gropa, grossa e forta a la radis, la se fà püssee fina in pünta. L' è cuattada de pel de cavra a unda lingerina. I culur che vegnen tegnüü bun in di espusizziun hinn töcc i gradazziun dal negher (ma minga lüster) al grìs, ma minga smagiaa. El culur val vardaa a la radis del pel perchè l' impatunameent de la lana el fà saltà fö in di fioch sfümadür de alter culur, perfina d' un marunasc in di can de pel grìs. El pel l'è féss tant, lungh e svariaa fö, scarus cumè chèl d' üna cavra in sö la metà denanz, lanus cumè chèl de la bera in sö la metà dedree; pocch raspent in sö la crapa. I öcc hinn grand e de culur marun cunt la rima di palpèr un zichetin uvala. I urecc partissen del volt, hinn faa a triangul e dunden gió. La crapa l' è grossa, bumbada in mezz a i urecc e squadrada indel cumpless. I scianf hinn a furma de öf cunt i dii a mezz cerc seraa sö strenc .

Carater[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bun, übidient e sensibel, l' è un can in cas de imprend e decid, 'bitüaa a purtà passensia ghe pias tegné la fameja regundüda proppi cumpagn d' un rosc de pegur e fagh la guardia a i bagai piscinin che 'l cunsidera cumè s' i fudessen la sò niada. Anca indel fagh la guardia a la cà el pöö cascià stremizzi a i gent furest senza però deventà tropp periculus.

Cür[Modifega | modifica 'l sorgent]

L' è un animal rüstegh, dunca el sò padrun gh' haa mia tropp de fagh adree. L' ünica roba, quand che se fann i fiocch, desfà fö el pel cunt i man per vütaj a nà insemm deperlur.

Parer[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se de pastur bergamasch ghe n' è minga in gir tropp l' è per culpa de la quantitaa de pel che la fa pagüra per la spüzza. Ce che se n' intend el dis iscee che el begoolc se furma se l' animal vé seraa de dent in d' un quaj sgabiott senza pudè möves liberament; dunca besugna vegh a dispusizziun un tuchelin de verd. Al pastur bergamasch se pöö fagh el bagn töcc i volt che se vör però gh' è de resental gió e sügal pulitu, e ghe se mett un bel poo de temp. El pel del femen che l' è püssee lanus fà sö mej i fiocch, specialment se 'l vé minga tusaa almanch una volta a l' an. El le và pecenaa de spess specialment in di part intim per evità la furmazziun de patüsciament tanegh. L' è mej pelà gió el can quand che i fiocch invien a fass sö tacaa a la pell se de no se furmen di gropp dificil de desfà gió e dulurus. Atenziun a müs e öcc ch' hinn fèss delicaa.

Alter prugett[Modifega | modifica 'l sorgent]