Palazz Lombardia

De Wikipedia
(Rimandad de Palass Lumbardia)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Palass

El Palazz Lombardia (in italian Palazzo Lombardia) a l'è on compless unitari de fabricad, in tra i quai el gh'è un gratacel de 161 meter, che 'l fa part de un prosget de riqualificazzion dal quarter milanes de Garibaldi-Republega.

El nom ofizzial de Palazzo Lombardia a l'è vegnud foeura da on sondagg che 'l gh'è stai in tra el december dal 2009 e 'l sginer dal 2010 indova che i alter du nom i era: Cà Longa e Altra Sede. Di nom in lombard inn stad insubid, compagn de Cà Granda, Verzee e Cà de Sass, ma gh'hann havud no de success, menter un quaivun l'ha ciamad ironegament El Formigon, sgioeugh de parolle in sul president de la Lombardia de l'epoca Robert Formigon.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fabricad, ciamad in manera provisoria Altra Sede (Alter Sit), a l'è stad tirad su in d'una area de 33.700 meter quader che l'è compresa in tra i via Melchiorre Gioia, Restelli, Algarotti e Galvani e che in precedenza l'era ocupada dal Bosch de Gioia.

A ocupass de la realizazzion di mester a l'è stad on grup formad de tre societaa: la Pei Cobb Freed & Partners de Noeuva York, la Caputo Partnership e la Sistema Duemila, tucc e do de Milan. El prosget a l'è stad realizad del studi de architetura de Noeuva York. I do socetaa de Milan s'inn ocupade de la costruzzion.

El proget de la Pei Cobb Freed & Partners, el 30 april dal 2004, l'ha vensgiud on concors internazzional bandid da la Region Lombardia al che i hann partecipad 98 concorrent, scremad despoeu d'ona prima selezzion a 10.

Carateristega del prosget[Modifega | modifica 'l sorgent]

La torr la gh'ha ona strutura tuta de ciment armad, foeura del belvedé che l'è stad realisad cont i trav d'azzal. I faciade inn quatade de vedrade che lassen vedé i particolar frangisol che inn inden e che filtren la lus par creà dal moviment che 'l se ved dal de foeura.

I corp bass, de forma sinusoidal, inn stai pensad par creà un sgioeugh de forme curve e de superfis speggiade, da vardà da la piazza granda de denter de circa 4.000 meter quader, coverta de on tecc trasparent fad de cellule de ETFE, material che par la so linsgerezza l'ha consentid de fà tuscoss cont on'unega strutura.

La piazza central l'è stada concepida par vesser vivuda 24 ore al dì, grazzia a la presenza d'on mercad, restorant e struture dedicade a l’intrateniment e a l’organizazzion de spetacoi.

El fabricad a l'è inovativ dal pont de vista dal sparmì de l'energia e de la sostenibilitaa ambiental: el rescaldament di stanze a l'è garantid da on impiant de pompagg de l’agua de aves, poeu descaregada in del canal interrad de la Martesana; l'acaparament de energia eletrega la includ di panel fotovoltaegh d'ultima generazzion che quarcion per intregh i quater face de la torr.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter prosget[Modifega | modifica 'l sorgent]