Và al contegnud

Orazzion

De Wikipedia
(Rimandad de Pàter)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Tosa adree a orà in gesa del Jules Breton (1854)

Un’orazzion l’è un’invocazzion a un dia, al spiret de un avol o un’oltra entitaa metafisega – despess cont el pregàj in visceribus per gadegnà un quajcoss – o un tentativ de trà in pee una conession intra una persona e l’oget de la sò venerazzion intravers la comunegazzion. Lato sensu, un’orazzion la pœul anca vesser una requesta a una figura de autoritaa quajsevœul e, ind una quaj religion, l’è strecciament ligada a dei oltre forme de espression spiritual, compagne de la meditazzion, dei amulet e di striozz.[1] L’orazzion la pœul tœù di forme diferente: la pœul pertegnì a di costum liturgegh o ritualistegh spezzifegh, o la pœul vesser un’azzion faita nomà de una persona indeperlee.

Al dì de incœu, la pupart di religion gh’hann la sò manera de fà e prategà i sò ativitaa orazzionai: una quajvuna l’è usada a ritualizàj e la rœuga de andàgh adree a di comportament o restrizzion partigolare; una quaj oltra, inscambi, la porta che l’orazzion la pœuda vesser prategada a una fœusgia spontania de chissessia quand che el vœul.

El termen “orazzion” el riva sgiò del latin oratio, un vocabel ch’el se trœuva ind el Vulgata e dovrad per voltà el gregh προσευχή, ch’el vœul dì propri “orazzion” o “sit indova se ora”.

Brunilda adree a dessedàss e a saludà e el dì e el Sigfrid ind una posa orazzional

Antropologegament, el conzet de orazzion l’è ligad a quell de rendiment e suplega. La postura orazzional tradizzional ind l’Europa medieval l’è vuna supina o sgiò a sgenoggion cont i man sgiontade insema e levade su, ancaben che quella pre-cristiana e pagana la fudess in pee, coi œugg sgirad invers el ziel, i brazz destendud e el coo desquatad. La posizzion a sgenoggion cont i man sgiontade la somejariss un’interpretazzion de un sgest de omasg feudal, introduta per la prima vœulta ind l’Etaa de Mez.[2]

L’orazzion in sens literal l’è minga doperada ind l’animisem, ancaben che la comunegazzion cont el mond di spiret la saga vergot de vital ind l’aprocc animistegh. Dei oltre manere per perzepì i messasg di spiret inn intravers l’usasg de la strologia o l’indà a interpellà o un induvin o un medegot.[3]

Ind el politeisem antigh, la venerazzion dei avoi l’è vergot che l’è malfà spartìll de la venerazzion teistega. Di segn de quella pratega chì i soraviven ancamò, ind una quaj manera, ind i tradizzion religiose moderne che se trœuven indovassessia in tutt el mond, soratutt ind el Shinto e ind i religion popolare de la Cina.

I orazzion e i sagrifizzi roman eren conzepid coma una sorta de contrat legal intra la deitaa e lu che la venerava. I tratad de agricoltura de Caton el Vegg gh’hann denter dei esempi de orazzion tradizzionai preservade; in vun, un campirœul l’adressa una deitaa descognossuda o forsi un boschet sagrad, e el sagrifega un porzell per pasentà el dia o la deja del sit cont el ciamàgh el permiss de sbater sgiò un quaj arbor del bosch.[4]

I religion zelte, sgermaneghe e slave inn staite registrade assossenn pussee tard e i inn ben pussee sgiò a toch de quii de l’Antighitaa classega. Tamen, almanca ind el cas de quelle sgermaneghe, la pratega de l’orazzion l’è ben atestada, ancaben che ghe saga nissuna liturgia vera che l’è staita registrada del sò prim period.

  1. F.B. Jevons, An Introduction to the Study of Comparative Religion (1908), p. 73
  2. (1989) "Cultural Evolution of Behaviour". Netherlands Journal of Zoology 40 (4): 745–62. DOI:10.1163/156854290X00190. 
  3. Animism Profile in Cambodia. OMF.
  4. e.g.: Cato's Mars Prayer, found in De Agri Cultura (141), English translation at: Indo-European Texts: Old Latin. Linguistics Research Center at UT Austin (13 May 2014).

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]